Osona

Aquesta és la secció de rutes circulars i lineals, i els corresponents tracks, que tenen el punt de sortida a poblacions de la comarca d’Osona.

Vic – Olot
Vic – Aiguafreda – El Figaró – La Garriga
Vic Manlleu Roda Vilanova Sau Folgueroles
Volta per Vic i el riu Meder
Sabadell – Vic
Vic – Sabadell
Balenya, Castell de Taradell, Castell de Vilatorta, Vic
El Puigsacalm, des de Vidrà
Manlleu: Bicicims 2011
Manlleu, Cabrera, La barra de Ferro
Vic – Barcelona

 

Vic – Cantonigròs – Olot

Aprofitem bona part del Camí Ral Vic – Olot i l’adaptem per la btt. El Camí Ral de Vic a Olot -i viceversa- uneix les dues ciutats travessant les Preses, la Vall d’en Bas, la Salut, el Cabrerès (Cantonigròs i Santa Maria de Corcó) i Roda de Ter, ja a la Plana de Vic. El camí està senyalitzat amb el model de senyals de la Diputació de Barcelona. Sempre serà més còmode fer-lo en sentit Vic-Olot, ja que la pujada és molt més suau. Sortim de l’estació de RENFE i anem a buscar el pont d’en Bruguer sobre el riu Gurri, seguim al recte per anar a creuar l’eix transversal, creuar la carretera de Tavernoles i Roda de Ter. Sense entrar a la carretera en cap moment creuarem Roda de Ter (passarem a tocar la fàbrica on treballava Salvador Espriu), arribarem a la transformadora de purins, a l’escorxador (La Teuleria) i començarem a pujar cap a la rectoria vella, fins l’Esquirol (pont romànic), el barri del Carrer del Pont i Cantonigròs. Abandonem el camí oficial per seguir la carretera i prendre la pista de l’esquerra al Coll del Bac (1000 m). Poc desprès ens ajuntem amb el Camí Ral que tornem a deixar per dirigir-nos cap a la finca de la Coromina. Em trobat una pista asfaltada/encimentada que ens baixa a la Vall d’en Bas. Seguim fins trobar el carrilet Olot – Girona i entrem a Olot passant al costat de l’alberg de la Generalitat.

Punt de sortida: Vic. Punt arribada: Olot Distancia: 50 km Altura màxima: 1064 m. Altura mínima: 400 m. Desnivell acumulat: 1030 m Exigència física: Turista – Esport. Dificultat tècnica: Cap, excepte un tram entre l’Esquirol (Santa Maria de Corcó) i Cantonigròs.

Observacions: Tot l’any si evitem la calor i els dies de pluja (fang). Lineal. Una ruta històrica per unir Osona amb la Garrotxa. Es pot fer circular si tornem per Olot – Riudaura – Bracons – Sant Martí Sescorts – Roda de Ter – Vic (track i descripció a rutes per La Garrotxa). Cal tenir en compte que hi ha pocs allotjaments i poca oferta de restauració a peu de camí entre Cantonigròs i Sant Esteve d’en Bas. A Vic coincidim amb una etapa del Camí de Sant Jaume (secció Transversals).

 

Vic – Aiguafreda – El Figaro – La Garriga


El track surt de l’estació de Renfe de Vic (500 m). Fem un tram urbà, prenem la ruta dels molins i ens dirigim cap a Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta (600 m). Fins Aiguafreda seguirem el GR-2 amb trams tècnics i trialeres. Abans d’arribar a la Ermita del Puig de l’Agulla (742 m; bar restaurant) unes obres ens obliguen a prendre una desviació. Travessem la B-520 a la Collada del Villar (780 m), superem el Coll de Taradell (830 m) i comencem a baixar al Coll de Guaitallops (786 m) i girem a l’esquerra per travessar el Pont del Molí dels Horts (600 m). Travessem Seva (680 m), sortim a la BV-5301 i per pista arribem al Brull (840 m). Prenem una pista al recte que ens endinsa al Parc del  Montseny i anem baixant per pista i per trialera fins Aiguafreda (400 m). Anirem a buscar El Figaró (que travessarem) i La Garriga, per pistes i corriols propers a la C-17 i al riu Congost. El track termina a l’estació de Renfe d’Aiguafreda.


Punt de sortida: Vic. Punt arribada: La Garriga. Distancia: 55 km
Altura màxima: 1014 m. Altura mínima: 290 m. Desnivell acumulat: 1000 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Trams tècnics i trialeres al GR-2
Observacions: Millor d’octubre a juny. Lineal. Veritable btt. Ruta dissenyada per Jorge, Fernando i els seus amics pericos. Lineal. Estacions de RENFE al punt de sortida i al de arribada.
Estacions: Vic – Aiguafreda – El Figaró – La Garriga

Vic Manlleu Roda Vilanova Sau Folgueroles

Una volta molt interessant que ens permet unir Vic amb Manlleu per pistes fàcils, anar cap a Roda de Ter pel sender al costat del Ter, passar per davant de la casa d’Espriu i de la fàbrica  a on treballava, Tavèrnoles, el castell de Savassona, bixar per trialera a Vilanova de Sau i tornar pel Pedrò i Folgueroles.

Volta per Vic i el riu Meder

Sortida curta pels voltants de Vic aprofitant la recuperació paisatgística del riu Meder i que vam descobrir buscant un bon final per la Sabadell – Vic. Matinal tranquil·la amb una pujada intensa per pista.

Sabadell – Vic

Trobareu el mapa i el track a la pàgina del Vallès Occidental II donat que el punt de sortida és Sabadell.

Sortim de la estació Sabadell Rambla dels Ferrocarrils Catalans i anem a buscar la carretera C-1413A a Sentmenat i Parets del Vallès. Abans de creuar el pont ens desviem a l’esquerra per creuar el Ripoll a gual. Anem remuntant el Ripoll per la seva esquerra. Desprès de la desviació a l’Ermita de Sant Pere d’Ullastre, prenem una pista a l’esquerra amb uns metres de forta pujada que ens portarà a la part alta de Castellar Del Vallès. Ens dirigim cap a Can Catafal i fem uns dos-cents metres a la dreta per la carretera que uneix Sant Llorenç Savall i Gallifa. Prenem la pista de l’esquerra i remuntem el Coll de l Rovira i el Coll Blanc fins els Plans. Comencem a davallar, deixem la pista d’accés a l’ermita de Sant Sadurní i remuntem fins trobar la baixada franca al Munt i a Castellterçol. Anem a buscar la carretera a Moià per dintre del poble i la creuem al polígon del Vapor. Allà trobem una pista que seguirem fins Collsuspina. Creuem la carretera de Moià a Tona i ens dirigim per la pista asfaltada cap a Sant Cugat de Gavadons. Abans d’arribar ens desviem a la dreta i seguint pista principal arribem a una urbanització. Prenem el carrer de l’Estany a la dreta i arribem a la urbanització de Muntanyola. Baixem però en una corba a dretes seguim rectes per una pista que aviat queda tallada al transit per una cadena. Seguim aquesta camí fins que trobem un corriol pegat a una cerca pel que comencem a carenar. Poc desprès connectem amb una pista que ens portarà cap a la Creu de la Miranda i finalment a uns corriols al costat de la riera de Vic.

Punt de sortida: Sabadell. Punt arribada: Vic. Distancia: 65 km
Altura màxima: 1014 m. Altura mínima: 290 m. Desnivell acumulat: 1500 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Cap
Observacions: Millor d’octubre a juny. Lineal. Una ruta complerta amb un tram final molt divertit. Aérea. Veritable btt rodador.
Punts de pas: Sabadell – Castellar del Vallès – Castellterçol – Collsuspina – Vic

Vic – Sabadell

Aquesta es la proposta de Companya de Guies d’Escapa per anar de Vic a Sabadell.

Punt de sortida: Vic. Punt arribada: Sabadell. Distancia: 81 km
Altura màxima: 1026 m. Altura mínima: 290 m. Desnivell acumulat: 1400 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Desprès de Sant Quirze de Safaja i fins el coll de Sant Sadurní, trams pedregosos a l’estil de les motos d’enduro.
Observacions: Millor d’octubre a juny. Lineal. Una ruta ben complerta.
Punts de pas: Vic– Sentfores – Collsuspina – Corriols del Toll – Sant Quirze de Safaja – coll de Sant Sadurní – Castellar del Vallès– Sabadell

Balenya, castell de Taradell, casal de Bellpuig, Vic

Aquesta ruta és una gentilesa de Sílvia i Jordi Vilajoan de la UME de Gava. L’objectiu de la ruta és visitar els castells de Taradell (o de can Boix) i les restes casal de Bellpuig (també conegut com a castell dels Moros) de Sant Julià  de Vilatorta. El punt de sortida és al’estació de Balenya – Seva – Tona i el punt d’arribada a Vic. Trams tècnics desprès del pont romànic i a les rodalies del castell de Taradell. Arribarem a Vic seguint el camí moliner. Observacions: Podem tornar de Vic a l’estació de tren de Balenya – Seva – Tona amb el tren o seguint  una carretera comarcal. Lineal.

El castell de Taradell, també conegut com a castell de Can Boix és situat sobre una gran balma que el fa molt característic. Queden restes dels segles X – XI, al sector de l’antiga capella de Santa Creu, ara del tot malmesa i la resta és un gran mur d’una setantena de metres, del segle XIV. El castell va ser concebut amb funcions de defensa i guaita, i mai hi varen viure els senyors de Taradell que residien al casal d’Espinzella. Fins al s XII el castell era habitat per castlans que sembla que aviat renunciaren a fer-hi vida. Hi ha diverses notícies posteriors sobre els castlans fins al 1406 en que es perd el rastre dels posseïdors de la castlania. A partir del segle XVI, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la “Torre de la plaça” (1550) a la vila de Taradell. A causa d’això es va anar abandonant i durant una part del segle XVI consta com una masoveria. Del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat.

 

Casal de Bellpuig (també conegut com a castell dels Moros). Grans murs del segle XII a tocar de la població. Edifici civil. Antic Castell assentat damunt uns gresos, a la part més abrupta, vers llevant. En resten dos murs orientats de nord a sud amb un gruix d’uns quatre metres. A l’extrem nord, on el mur té més alçada, es pot observar encara l’arrencada, damunt una imposta, d’una volta de canó (10 m d’alçada), també hi ha espieres i clots per posar-hi bigues i distribuir l’espai verticalment. També a l’extrem Nord-est encara es conserva una cambra reduïda (1 x 4 m), coberta amb volta de canó però molt deteriorada. A l’extrem Sud hi ha un mur de les mateixes característiques i l’inici d’un altre mur que devia anar de llevant a ponent. A llevant, al pendent s’observen restes d’un altre mur, segurament de caire defensiu. També en aquest indret hi ha un fragment, de la part de llevant, encara amb l’arrencada de l’arc. Casa forta documentada el 1147. Es troba en el serradet anomenat Puig, damunt el torrent de la Noguera. El 1234 n’eren senyors Bertran i Berenguera, el 1316 passà a Elisenda de Centelles. El 1327, en un document de Jaume II, es parla de que Eimerich, fill d’Elisenda, té el dominis de la casa de Centelles, el castell de ça Meda i de Bellpuig. La vila anava adoptant cada vegada més el nom del Castell, com consta en aquest document (Sancti Juliano de Villatorta et de Pulcho Podio). El 1359 passa a Gelabert, també de Centelles. Al segle XV el nom del Castell va prenent més preponderància, deixant en segon terme el de Sant Julià. En aquest mateix segle el rei Joan II cedeix el lloc de Sant Julià de Bellpuig (ja no es parla del Castell) a Llorenç d’Altarriba pels favors rebuts durant les revoltes del seu regnat. A partir del segle XV es perden les notícies del Castell per bé que el nom de Sant Julià de Bellpuig perdura en els pergamins de l’arxiu fins ben entrat el segle XVI. Al segle XIX l’ajuntament va voler tributar memòria al Castell amb un escut, format per un Castell damunt branques de llorer, més tard es substituí per un altre amb les parets enrunades.

El Puigsacalm des de Vidrà

Sortim del centre de Vidrà però en lloc d’anar a buscar el Coll de Siuret per la pista asfaltada busquem pistes i camins secundaris fins arribar a la pista asfaltada per la que baixem a la dreta fins el Coll. Anem a buscar el Platraver i bans d’arribar al mas prenem un corriol indicat a la dreta. Seguim aquets corriol fins el Coll de Manter i poc desprès de canviar de costat de carena trobem el corriol que puja al Puigsacalm (1.505 m) al final del que ens haurem de carregar la bici a l’esquena. Tornem a la carena i anem a buscar la Font Tornadissa i poc desprès hem d’escollir entre anar al Coll de Bracons o a Vidrà. Prenem per la pista a la dreta i ens queda una petita remuntada fins el poble.

Punt de sortida/ arribada: Vidrà.
Distancia: 28 km
Altura màxima: 1.505 m. Altura mínima: 870 m. Desnivell acumulat: 1.000 m
Exigència física: Esportiva. Dificultat tècnica: Alguns trams per la carena.
Observacions: Circular. Evitar el dies de fang. Es pot escorçar si pugem al Coll de Siuret per la pista asfaltada.


Manlleu – Coll de Condreu – El Far – Cabrera – Manlleu (Bicicims 2011)

Pels betetistes, el track de la Bicicims és el nostre reconeixement a la manera d’entendre la btt i a la calitat humana del Grup Excursionista de Manlleu. Bicicims és una pedalada no competitiva que ressegueix alguns dels cims més emblemàtics i alts d’Osona. La pedalada està enfocada per a ciclistes d’un nivell mitjà-alt a molt alt, amants de la muntanya, i persones aventureres i arriscades.A diferència de les altres pedalades,  en el Bicicims  l’important no és només pedalar, sinó gaudir de la muntanya, dels camins, del paisatge…. i del “bon rotllo” de participants i organització.

En la ruta hi trobem pistes forestals, camins i trialeres. Alguns d’aquests camins normalment no es plantegen per a ser recorreguts en bicicleta, com pot ser la mítica pujada al Calvari al pla d’Aiats o la pujada a les escales de Cabrera que són trams no pedalables on s’ha de carregar la bici a coll, i que posen a prova al ciclista més experimentat. Aquests trams són els que donen personalitat a la Bicicims.

Punt de sortida/ arribada: Manlleu.
Distancia: 100 km
Altura màxima: 1.305 m. Altura mínima: 450 m. Desnivell acumulat: 3.000 m
Exigència física: Extrema. Dificultat tècnica: Alguns trams de bici al coll i trialeres
Observacions: Circular. Evitar el dies de fang. Es pot retallar a diferents punts.

Manlleu, Cabrera, La barra de Ferro

Per simplificar podríem dir què és una excursió amb una pujada i una baixada. Sortirem des de Manlleu (450 m) cap al Santuari de Puig Agut (590 m). Desprès comença una pujada per pista bastant avorrida, al costat de la nova carretera del túnel de Bracons fins que ens desviem per corriols ben divertits, excepte el que hi ha desprès de la cruïlla a Santa Maria de Corcó que és més tècnic (s’agafa a la dreta de la pista i es perfectament evitable; si seguim la pista retrobarem el track). Amb aquests entreteniments arribem al collet de Sant Julià (987 m), Coll de la Freixeneda (1.060 m), el mas La Casanova dels Racons, seguim bordejant Cabrera, arribem als 1.100 m per un camí que acaba sent un corriol que desemboca en una pista en bon estat, balisada Camí de Sant Jaume. Seguirem el Camí de Sant Jaume, primer per desviar-nos de la pista, i arribar al poble de Cantonigròs (940 m) i per baixar al poble de Santa Maria de Corcó (680 m). Ara comencem la fantàstica trialera al costat de la riera dels Gorgs que els betetistes natius han batejat amb el nom de La Barra de Ferro, en honor a l’impressionant salt d’aigua que visita; circulem per sobre de la riera i els salts d’aigua i el pantà de Sau i finalment arribem a un escorxador industrial i virem cap a Manlleu. Observacions: es pot escorçar si en lloc de voltejar Cabrera, a mitja pujada, ens dirigim directament a Santa Maria de Corcó o a Cantonigròs.

Vic – Barcelona

Sortirem de Vic per un divertit corriol al costat del riu Méder. Després de la pujada fins Sant Cugat de Gavadons circularem ràpidament per  Collsuspina, Castellterçol, Castellar del Vallès i riu Ripoll avall fins Sabadell. Podem arribar a Barcelona fàcilment pel Llobregat però el track s’enfila per Montcada per entrar a Barcelona per la serra de la Collserola i la carretera de les Aigües. Observacions: Probike maig 2016, actualitzada després de la sortida, passant per Montcada com la Transcatalunya.

 

 Serveis per a una aventura autònoma

Vic Hotel de l’Estació: 93 516 62 92 Alberg Generalitat: 93 483 83 63, alberg.vic@gencat.cat Restaurant La Trattoria: 93 886 24 57

 

Fent el tafaner …

L’origen de Cantonigròs és un antic hostal al camí ral de Vic a Olot, creat pel gascó Antoni Prat, també anomenat Toni Gros. Durant els anys que van del 1944 fins al 1968 si va celebrar una festa literària anomenada Concurs de poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra, que va ser el certamen literari més important del país durant els primers temps de repressió del català. Actualment acull anualment un Festival internacional de Música i Dansa.

La Fageda de la Grevolosa és un dels boscos més espectaculars de Catalunya. Amb més de 300 anys de vida, aquesta fageda té arbres monumentals que arriben a tenir un diàmetre de més d’un metre i més de 40 metres de llargada. A més, també s’hi troba una gran diversitat natural, tant de flora com de fauna. Degut a la seva bellesa i interes biològic, aquesta fageda està inclosa a l’espai EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Per evitar l’erosió del sòl, la Generalitat, propietària de la finca, ha començat tasques de conservació natural perquè puguin créixer nous faigs i els bosc es pugui regenerar. La tardor és la millor època de l’any per visitar-la, és recomanable tant sols per gaudir de les sensacions que desperta entrar a aquest indret. Tranquil·litat, calma i inspiració.

El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d’extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. Limita a l’oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l’est amb la vall d’en Bas i les planes d’Hostoles. Pertany majoritàriament a la comarca d’Osona, però inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva. Geomorfològicament situada entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes, és un altiplà format per una plataforma estructural amb cingles a sud i a Llevant, d’una altitud mitjana de 1.100 m, constituïda geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès.

És un altiplà integrat a la serralada Transversal, alçat per característics cingles (Tavertet, el Far, l’Avenc…) dibuixats per l’erosió del Ter i formats per materials sedimentaris. La màxima altitud del Collsacabra es troba a la serra de Cabrera (1307,7 metres)[1] que, juntament amb l’altiplà d’Aiats i les muntanyes del Montcau i el Puig d’en Bach, dibuixa un perfil característic fàcilment identificable des de la plana. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord. El Collsacabra és una zona de poblament dispers. La seva economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, tot i que darrerament s’ha incorporat al sector dels serveis. Entre les poblacions que l’integren hi ha l’Esquirol (o Santa Maria de Corcó), Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. Rupit va ser, des de l’edat mitjana, la població més important del Collsacabra. Avui ho és l’Esquirol.