Vallès Occidental II

Aquest és el territori de les rutes que tenen el punt de sortida a poblacions de la comarca del  Vallès Occidental: Sabadell, Sant Llorenç Savall

Sabadell – Castellar del Vallès – Castellterçol – Collsuspina – Vic
Sabadell  – La Garriga: La Vallesana
Sabadell, riu Colobreres
Sabadell – Castellar del Vallès – coll de can Canyelles – puig de la Creu – sender – Sabadell
Sant Llorenç Savall – Font Santa Eulàlia – Castell de Gallifa – Sant Llorenç Savall
Sant Llorenç Savall – Castell de Gallifa – Sant Sadurní – Castell de Granera – Sant Llorenç Savall
Riera d’Horta – Granera – Coll d’Asses – Sant Sadurní – Gallifa – Sant Sebastià – Riera d’Horta

 

Sabadell – Castellar – Castellterçol – Collsuspina – Vic

Sortim de la estació Sabadell Rambla dels Ferrocarrils Catalans i anem a buscar la carretera C-1413A a Sentmenat i Parets del Vallès. Abans de creuar el pont ens desviem a l’esquerra per creuar el Ripoll a gual. Anem remuntant el Ripoll per la seva esquerra. Desprès de la desviació a l’Ermita de Sant Pere d’Ullastre, prenem una pista a l’esquerra amb uns metres de forta pujada que ens portarà a la part alta de Castellar Del Vallès. Ens dirigim cap a Can Catafal i fem uns dos-cents metres a la dreta per la carretera que uneix Sant Llorenç Savall i Gallifa. Prenem la pista de l’esquerra i remuntem el Coll de la Rovira i el Coll Blanc fins els Plans. Comencem a baixar, deixem la pista d’accés a l’ermita de Sant Sadurní i remuntem fins trobar la baixada franca al Munt i a Castellterçol. Anem a buscar la carretera a Moià per dintre del poble i la creuem al polígon del Vapor. Allà trobem una pista que seguirem fins Collsuspina. Creuem la carretera de Moià a Tona i ens dirigim per la pista asfaltada cap a Sant Cugat de Gavadons. Abans d’arribar ens desviem a la dreta i seguint pista principal arribem a una urbanització. Prenem el carrer de l’Estany a la dreta i arribem a la urbanització de Muntanyola. Baixem però en una corba a dretes seguim rectes per una pista que aviat queda tallada al transit per una cadena. Seguim aquest camí fins que trobem un corriol pegat a una cerca pel que comencem a carenar. Poc desprès connectem amb una pista que ens portarà cap a la Creu de la Miranda i La Telleda. Comencem a baixar per pista i finalment pel corriol del riu Meder que ens portarà a Vic.

Punt de sortida: Sabadell. Punt arribada: Vic. Distancia: 66 km
Altura màxima: 1014 m. Altura mínima: 290 m. Desnivell acumulat: 1300 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Cap
Observacions: Millor d’octubre a juny. Lineal. Una ruta complerta amb un corriol final molt divertit. Aèria. Una de les nostres favorites. Uneix el Vallés Occidental amb Osona. Es pot seguir en sentit invers.
Punts de pas: Sabadell – Castellar del Vallès – Castellterçol – Collsuspina – Vic

La Vallesana: Sabadell – La Garriga

Aquesta excursió uneix el Vallés Occidental amb l’Oriental. Sortim de l’estació de Sabadell Rambla (FGC), passem al costat de Sabadell Renfe i anem a buscar el Ripoll. Remuntem el riu però ens desviem per anar a buscar Sentmenat i el seu castell. Sortim en direcció a Gualta i travessem la serra aprofitant un corriol pel que haurem de caminar. Seguim una pista sota una línia elèctrica i anem cap a Sant Sebastiá de Montmajor. Sense arribar prenem una pista que baixa a la riera i remunta cap a Sant Feliu de Codines. Travessem el poble i prenem la carretera asfaltada fins a Sant Miquel del Fai. Anem a buscar la cascada de la Roca Gironella i seguim la pista fins a Sant Pere de Bertí. Prenem un petit corriol, sortim a la torre del Clascar i anem a buscar els espectaculars cingles de Bertí. Ara ja ens dirigim al Santuari del Puiggraciós i baixem a La Garriga. Podríem baixar a Figaró (veure el track Figaró – Puiggraciós, a la pàgina del Vallés Oriental) però té pitjor combinació de tren.

Punt de sortida: Sabadell. Punt arribada: La Garriga. Distancia:  63 km
Altura màxima:  800 m. Altura mínima: 1600 m. Desnivell acumulat: 1500 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: S’ha de caminar un tram després de Gualta
Observacions: Millor d’octubre a juny. Lineal. Una ruta complerta. Veritable btt. Una de les nostres favorites. Uneix el Vallés Occidental amb l’Oriental. Es podria fer en sentit invers. Els cingles de Bertí són espectaculars. Multiples possibilitas de combinació amb rutes que surten de Sabadell o de La Garriga. Estació de RENFE a Sabadell i a La Garriga.
Estacions: Sabadell – Sentmenat – Sant Sebastià de Montmajor – Sant Feliu de Codines – Sant Miquel del Fai – Figaró – La Garriga

Sabadell, riu Colobreres

Aquesta és una ruta d’iniciació pels voltants de Sabadell. El seu element remarcable és el passeig pel riu Colobreres en el que tot invita a caminar al costat de la bici. Sortida familiar.

Sabadell – Castellar del Vallès – coll de can Canyelles – puig de la Creu – sender – Sabadell

Pujarem a Castellar del Vallès al coll de can Canyelles des d’on acabarem de remuntar al puig de la  Creu amb esplèndida panoràmica. baixarem per una pista ràpida fins Castellar, coincidirem uns 400 metres amb el camí de d’anada, busquem un divertit corriol i la pista, amb una pujada sobtada, ens portarà a Sabadell.

Sant Llorenç Savall – Font Santa Eulàlia – Castell de Gallifa –  Sant Llorenç Savall

Aquesta circular surt de Sant Llorenç Savall (480 m) es dirigeix cap a Can Cadafalc, gira cap el coll Moner i pla de les Forques (640 m), deixa a la dreta la pista per la que tornarem, creua la carretera de Gallifa a Sant Llorenç, segueix un corriol que ens porta a la pista de Sobregrau i de nou a la carretera a l’alçada de la font de Santa Eulàlia, remunta un curt tram de la carretera fins la desviació al castell de Gallifa i santuari ecològic (600 m; una iniciativa del Mossèn Dalmau), baixa a prop de Sant Sebastià de Montmajor, remunta fins el pla de les Forques i baixa cap a Sant Llorenç seguint les balises del GR.

Sant Llorenç Savall – Castell de Gallifa – Sant Sadurní –
Castell de Granera – Sant Llorenç Savall

Aquesta circular surt de Sant Llorenç Savall per visitar els castells de Gallifa i Granera, els cingles de Gallifa i l’ermita de Sant Sadurní. Sortim de Sant Llorenç (480 m) i ens dirigim cap al pla de les Forques (640 m) orientats pel GR. Al pla i abans de la carretera girem a la dreta per una pista ampla i després a l’esquerra per una pista privada que ens porta al coll de Penjallops (580 m), anem a buscar un camí cap al castell/ santuari de Gallifa (600 m; una iniciativa del Mossèn Dalmau) i poc després sortim a la carretera de Gallifa a Sant Llorenç per la que baixem fins trobar la desviació a la masia de Sobregrau (just abans a l’altre costat de la riera entrada a la font de Santa Eulàlia). Remuntem fins el coll de Sant Sadurní (860 m), pugem a l’ermita i vista panoràmica (940 m) i tornem al coll pel mateix camí. Ens dirigim cap a la caseta dels Plans i cap a Granera (780 m: bar restaurant caps de setmana), poble al que arribem fem un tram de carretera. Pugem al castell de Granera (820 m) i tornem a la cruïlla de Santa Cecília pel mateix camí. Prenem la pista a Sant Llorenç. És una excursió rodadora amb bones panoràmiques.

Riera d’Horta – Granera – Coll d’Asses – Sant Sadurní – Gallifa – Sant Sebastià – Riera d’Horta

Sortirem de la riera d’Horta (470 m), un kilòmetre abans de Sant Llorenç Savall si pugem des de Sabadell. Iniciarem l’excursió per la pista de la riera, sense complicacions, ens desviem cap a Can Agramunt i en una corba a dreta iniciem uns 15 minuts de pujada a peu per un corriol fins un collet amb una creu (680 m). Anem a buscar una pista més ampla i la carretera que puja al poble de Granera (770 m) i seguim cap a Can Riera, el repetidor de Fecsa, Can Salomó, Coll d’Asses (860 m), cinglera, caseta dels Plans, coll de Sant Sadurní (900 m; podem pujar a l’ermita per gaudir de les seves vistes, som als cib¡gles de Gallifa), Sobregrau, carretera que seguim a l’esquerra (tenim la font de Santa Amàlia seguint uns 200 m un corriol que surt a l’altre costat del pont), poble de Gallifa (un parell de restaurants a la carretera), ermita i restaurant de sant Sebastià de Montmajor (510 m; abans el track a anat i tornat de visita a un gorg), pista asfaltada amunt, coll dels Tres Pins, can Cadafalc (abandonant la pista per un  corriol amagat) i pista fins les afores de Sant Llorenç Savall i punt de partida. Observacions: Circular, amb uns 15 minuts a peu i una mica massa de carretera però és una volta ben entretinguda que connecta amb totes les rutes per la zona

Observacions: Millor d’octubre a maig. Restaurant La Rectoria a Sant Sebastià de Montmajor: 93 865 01 97/626 49 80 35

Serveis per a una aventura autònoma …

Sant Sebastià de Montmajor. Restaurant La Rectoria. 93 865 01 97. 626 49 80 35

Fent el tafaner …

El Vallès Occidental  limita amb el Bages (al nord), el Vallès Oriental (al nord i a l’est), el Baix Llobregat (a l’oest), el Barcelonès (al sud). Comparteixen la capitalitat de la comarca les ciutats de Sabadell i Terrassa. Amb el Vallès Oriental forma la gran comarca natural del Vallès. Geogràficament, el Vallès i el Penedès formen la Fossa tectònica del Vallès-Penedès, dins de la Depressió Prelitoral Catalana.
Es tracta d’una part de la Depressió Prelitoral limitada a l’oest pel Llobregat i a l’est per la riera de Caldes. El nord de la comarca és ocupat per diverses serres de la Serralada Prelitoral. Algunes d’aquestes conformen el sostre de la comarca. D’oest a est, en formen part la serra de l’Obac (924 m d’altitud al Castellsapera), el massís de Sant Llorenç del Munt (1.095 m a la Mola i 1053 m al Montcau), el puig de la Creu (664 m), els cingles de Sant Sadurní (954 m) i el Farell (789 m). Al sud de la comarca hi trobem la serra de Collserola (512 m), que forma part de la Serralada Litoral.

La zona central vallesana és ocupada per la vall que dóna nom a la comarca. Es tracta, en realitat, de dues unitats hidrogràfiques coincidents amb les conques del Llobregat i el Besòs.Les terres situades a l’oest de l’eix que va des de l’Obac fins al Tibidabo (punt culminant de la serra de Collserola), passant per Matadepera, Sant Quirze del Vallès, Bellaterra i Sant Cugat del Vallès, són tributàries del Llobregat. Diverses rieres, com la dels Canyamassos, la de Rubí o la de Vallvidrera, canalitzen les aigües cap al Llobregat. La part oriental de la depressió té com a principal receptor de les aigües d’aquesta zona el Besòs, a través de múltiples afluents, entre els quals destaquen el Ripoll i la riera de Caldes (que fa de límit oriental de la comarca).

Senders de gran recorregut que la travessen:
GR-5: Canet de Mar – Sant Llorenç Savall – Sitges
GR-6: Barcelona – Montserrat (camí clàssic de Montserrat)
GR-92: Portbou – Collserola – Ulldecona (sender del Mediterrani)
GR-96: Barcelona – Montserrat (camí romeu a Montserrat)
GR-97: Abrera – Sant Celoni (del Llobregat a la Tordera)
GR-173: Circumval·lació del Vallès Occidental

 

Castell de Gallifa i el santuari ecològic

El castell de Gallifa era un planell fortificat per muralles i un portal. A l’interior tenia un notable planell amb conreus i algun habitatge. Es veuen les restes d’un gran casal, possible residència dels antic senyors, vers l’angle NE del planell, per on es pujava des de la vall per un petit corriol. Adossada al castell es troba l’església fortificada de Santa Maria del Castell. Actualment només queden restes de les muralles que encerclaven el cim on es troben la capella de Santa Maria i restes d’altres edificacions. Castell termenat. Documentat el 999. Originàriament pertanyia a la Casa Comtal de Barcelona. L’any 1160 fou venut o infeudat als Rocafort i l’any 1357 passà a Ramon de Centelles. Durant els segles XV-XVI, els Gassius (successors) en mantenien el domini. Al llarg dels segles XVII i XVIII va passar als Talladella. El castell va perdre el seu caràcter de fortalesa al segle XVI per esdevenir només el centre de la parròquia de Santa Maria del Castell a partir dels segles següents, com a sufragània de la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu. L’any 1985, a causa del seu estat ruïnós fou enderrocat l’edifici de planta rectangular situat entre la capella i la torre de planta semicircular.

El castell de Granera és un castell del terme municipal de Granera, pertanyent a la comarca del Moianès, tot i que adscrit administrativament a la del Vallès Oriental. És un castell medieval majoritàriament del segle XI, amb elements de castell roquer probablement anteriors, bastit en el cim del turó que rep el mateix nom del castell. Pertangué a la família de Planella, també senyors de Castell de Clarà i Castellnou de la Plana (del terme de Moià) i Castellcir, emparentats amb els de Planella de Talamanca i Calders, i a finals del segle XVI fou venut als Despalau, fins que el 1642 Maria de Despalau el va vendre a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona. Esdevingué seu de la baronia de Granera per concessió de Felip IV de Castella el 17 de juliol del 1643. Posteriorment castell i títol passaren altre cop als Planella, després als Amat i més tard als Castellbell, sempre per aliances matrimonials. Actualment, aquest títol nobiliari està en mans del Marquès de Castellbell, com la resta de baronies esmentades. El castell es mantingué dins del patrimoni d’aquesta família fins a la dècada dels 60 del segle XX, quan se’l van vendre a un particular de la comarca, el qual al cap d’una vintena d’anys el revenia a un metge sabadellenc, la família del qual encara en té la possessió del 2011.

El castell de Granera es conserva en part, ja que ha estat consolidat i en part refet pels seus actuals propietaris. Té una planta irregular, adaptada al relleu de la roca on és assentat, amb elements constructius molt interessants, com uns arcs en gradació fets per tal de sostenir el mur en la irregularitat de la roca que en fa de basament. L’aparell dels murs és fet de carreus regulars rejuntants amb molt de morter de calç, però conserva fragments, a la part de ponent, d’obra més antiga, amb paraments d’opus spicatum. La part llevantina, on hi ha l’arc d’entrada, sembla obra del segle XIV, però en el sector nord-occidental hi ha força mostres de segles anteriors. Les restes de l’interior remeten a un castell renovat ja a l’edat moderna, en la qual destaca la capella de Santa Maria, ja del segle XVII, tot i que té una part del parament possiblement romànic. Malgrat tot, l’estat ruïnós s’estén a tot el conjunt del castell. Als 1970s es féu un intent de reconstrucció, per tal de dedicar el conjunt a hostatgeria, però no va prosperar. Tanmateix, es va refer una part del sector nord.

Els cingles de Sant Sadurní, també coneguts com cingles de Gallifa, són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l’altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Estan situats dins del terme municipal de Gallifa, a la comarca del Vallès Occidental. Des d’aquest cim podrem gaudir d’una panoràmica excel·lent: des del Pirineu fins al mar, abraçant en primer terme el Vallès i el Moianès, amb vistes del Prepirineu, el Montseny, el Puigsagordi, el Farell, el Tibidabo i el Garraf, a més de la Mola de Sant Llorenç del Munt i Montserrat. A la mola de Sant Sadurní de Gallifa (o de la Roca) hi havia hagut un castell. Avui hi trobem una ermita romànica en bon estat de conservació, de la qual es té constància des de l’any 939, amb una casa annexa del 1714.