Santa Susanna

Aquesta pàgina està dedicada a recorreguts que tenen coma eix central el poble de Santa Susanna. El municipi de Santa Susanna està situat a la part septentrional de la comarca del Maresme, província de Barcelona, i compta amb una privilegiada ubicació entre el mar i la muntanya. Limita amb Pineda de Mar (dreta) i Malgrat de Mar (esquerra). Les muntanyes que es troben al terme municipal són de relleu suau, no superen els 350 metres. En destaquen el turó de Montagut (215 m) a llevant, el turó de la Guàrdia (241 m) a ponent i el turó de Miralles (335 m) al nord-est, on neix la riera de Santa Susanna.

Des de Santa Susanna es pot gaudir d’un gran nombre de rutes amb bicicleta de muntanya i que passen per espais paradisíacs al bell mig del Parc Natural del Montnegre. Santa Susanna és un poble volcat al turisme de bicicleta que ha acollit la Volta a Catalunya. Ha aconseguit el segell de Destinació Turística Esportiva i ha arribat a acords amb Bed & Bike que garanteix que l’establiment que aconsegueix aquest distintiu ofereix serveis adequats expressament pensats per als ciclistes: pernoctació d’una sola nit, espais per guardar i rentar les bicicletes i per rentar i assecar l’equip, lots de reparació, menús ciclistes equilibrats i informació útil.

Sant Celoni – Calella – Pineda – Santa Susanna (35 km; desnivell + : 900 m)
Sant Celoni – Santa Susanna, directe (30 km; desnivell + : 800 m)
El castell de Palafolls (30 km; desnivell 150 m)
Circular des de Santa Susanna a Tordera, Sant Llop i Hortsavinyà (35 km; desnivell + : 915 m)
Transmaresme 2014

 

 Sant Celoni – Calella – Pineda – Santa Susanna

Itinerari en travessia que creua el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, amb el punt de sortida a Sant Celoni i d’arribada a Santa Susanna. A poc a poc, en un entorn de boscos mediterranis de característiques humides, entre alzines, roures i castanyers, s’enfila a la serralada del Montnegre, un excel·lent balcó del litoral des d’on es pot contemplar la costa del Maresme entre la Tordera i el Besòs. Un suau descens per la banda solella duu l’itinerari arran de costa. Observacions: Trajecte relativament llarg, encara que de suau pujada, amb senyalitzacions diverses durant el recorregut, idoni per fer amb el suport del transport públic (tren) utilitzant les estacions de RENFE de Sant Celoni i Santa Susanna. En cas contrari, caldrà disposar de dos vehicles o bé d’un conductor de suport. Itinerari lineal.

Principals punts de pas: Sant Celoni, Sant Llorenç de Vilardell, Creu d’en Ginestar, Sant Martí de Montnegre, Coll de Can Benet, Collet de Sant Andreu, Coll de l’Era d’en Mora, Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna.
Distància: 35 km Desnivell: + 915m / -1045 m
Durada: 3 hores
Tipus de camins utilitzats: Pista asfalta, pista, carrers i passeig marítim

Sant Celoni – Santa Susanna

A l’igual que l’itinerari anterior travessem el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, amb el punt de sortida a Sant Celoni i d’arribada a Santa Susanna. A poc a poc, en un entorn de boscos mediterranis de característiques humides, entre alzines, roures i castanyers, s’enfila a la serralada del Montnegre, un excel·lent balcó del litoral des d’on es pot contemplar la costa del Maresme entre la Tordera i el Besòs. El descens ens porta a directes a Santa Susanna. Observacions: Itinerari lineal.

Principals punts de pas: Sant Celoni, coll de Can Benet, Hortsavinyà, coll de Porc, paret d’en Ratés, Santa Susanna.
Distància: 30 km. Desnivell positiu 915 m
Durada: 2h 20min.
Tipus de camins utilitzats: Pista asfalta, pista i carrers

El castell de Palafolls

Aquest itinerari ens porta a visitar el castell de Palafolls, bon mirador sobre el riu Tordera. Es un recorregut planer i molt sua excepte els 1.500 m de pujada al castell. Observacions: recorregut lineal, tornarem a Santa Susanna pel mateix camí; podem fer un tram trialer per baixar del castell.
Distància: Entre l’anada i la tornada, uns 30 km. Desnivell positiu: 150 m

 

Santa Susanna, Tordera, Sant Llop i Hortsavinyà

Magnífica ruta circular, de gran envergadura. Comença recorrent la conca baixa del riu Tordera, puja al castell de Palafolls, baixa fins al poble de Tordera i, des d’allà, comença a pujar pels contraforts nord-est del Montnegre per entrar de ple en el Parc Natural del Montnegre i el Corredor i visitar l’antic nucli de la parròquia d’Hortsavinyà, on hi ha el Centre d’Interpretació del Parc Natural. Finalment, pels vessants de llevant del massís del Montnegre, retorna a Santa Susanna amb alguna sorpresa exigent.  Tot i la proliferació de les àrees urbanitzades, les zones abruptes i muntanyoses conserven, encara, magnífics paisatges de bosc mediterrani humit i semihumit, amb alzinars, rouredes i castanyedes, grans masies i conreus que el Parc procura de preservar. Observacions: Els diumenges hi ha una gran mercat a Tordera.

Principals punts de pas: Santa Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera, Sant Llop, Mare de Déu de l’Erola, Sant Pere de Riu
Distància: 43 km. Desnivell: 1100 m
Durada: 4 h 30 min
Tipus de camins utilitzats: Pista asfaltada, pista, camins, carrers i passeig marítim

Transmaresme 2014

Aquesta és una reproducció fidel de l’edició 2014 de la Transmaresme, que uneix Santa Coloma de Gramanet amb Santa Susanna. La ruta és fa dura perquè en lloc de seguir el camí natural per la carena, fa petites desviacions per buscar la banda obaga, els corriols i alguns trams tècnics. Observacions: Una ruta més fàcil es utilitzar la Barcelona – Girona i a partir d’Hortsavinyà seguir aquest track.

 

Fent el tafaner …

Es tenen dades de la vila des de l’any 1024. Però la seva història comença, pel que sabem, a les terres de la vall situada entre el turó de Gràcia i el turó de la Guàrdia, quan els pagesos de la zona van decidir poblar-les. Sembla que els antics habitants, pagesos, van decidir poblar primerament la zona superior de la riera, la part alta de Santa Susanna, per protegir-se dels perills del mar. Però a poc a poc es van anar poblant les zones més properes a la costa. Actualment, la vila té un sistema econòmic basat en el turisme i en menor grau en l’agricultura. El desenvolupament d’una zona hotelera i turística propera a la costa ha permès a la població del Maresme poder donar-se a conèixer a nivell internacional i ha permès una gran millora en tot l’àmbit de la població. La bona gestió del sol ha permès una construcció endreçada. Per altra banda trobem el sector agrícola que ha perdut importància tot i ser un sector de qualitat i innovació. Es pot arribar en cotxe i autobús però el tren pot representar una una opció immillorable pels ciclistes.

La Paret d’en Ratés és el nom amb què es coneix aquesta conducció d’aigües construïda al segle xix. Constitueix un exemple d’obra popular de l’aprofitament dels recursos hídrics com a part d’una xarxa per conduir l’aigua fins a la finca de can Ratés. La canalització actualment i restaurada té una llargada de 195 m, tot i que originàriament era de diversos quilòmetres. La canalització, juntament amb altres elements arquitectònics com el molí fariner d’en Jordà, la gran quantitat de safaretjos, pous i altres conductes d’aigua que trobem al municipi, testimonien la importància de l’agricultura com a recurs econòmic del poble i el canvi que va significar el pas progressiu de l’agricultura de secà a la de regadiu. La Paret d’en Ratés per la seva magnitud reflecteix també el gran paper d’aquesta família com a terratinents a Santa Susanna. Per aquests motius des de l’Ajuntament se li atorgà la protecció de Bé Cultural d’Interès Local l’any 2008.

El castell de Palafolls és un edifici militar medieval situat dalt del turó del Castell al municipi de Palafolls i prop de la costa. La fortalesa es troba a la cresta d’una muntanya allargada i de poca elevació que s’estén de nord-oest a sud-est i quasi paral·lela al riu Tordera. Molt enrunat, fou construït dominant la panoràmica del curs baix i la plana fèrtil del riu Tordera, en un lloc estratègic per controlar el camí ral de Girona a Barcelona per la costa. Va esdevenir centre de la important baronia de Palafolls dins el comtat de Girona, jurisdicció de la qual s’estenia pels actuals termes de Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i part de Blanes. El nom deriva de Palatiolo i hi ha indicis que l’indret era fortificat de molt abans. Les aigües de la Tordera, aprofitades amb séquies i valls, servien per a regar les terres i per als molins bladers, paperers i drapers.