Ripollès – Vallespir

En aquesta secció trobaràs rutes transfrontereres entre el Ripollès i el Vallespir. Pots trobar més rutes per la zona a la secció Catalonia, territori del Ripollès i territori Alt Vallespir. També tens la possibilitat de combinar els recorreguts al teu gust. La única precaució que has de tenir és que hi ha trams que és més convenient fer-los en sentit pujada o baixada.

Les mines de magnesi i la carena fronterera
Rocabruna – Lamanère, pujant al Comanegre
Volta al Comanegre
El naixement del riu Muga
Del coll d’Ares al coll de Vernadell
Les esquerdes d’en Rotja

 

Les mines de magnesi i la carena fronterera

Sortim de Molló en direcció a Can Pletis i resseguint el GR-11 per corriols, roderes i camins arribem al Coll de Liens a on coincidim amb el Meridià Verd. Prenem la pista a la Collada Fonda, travessem la pista i pugem deixant la tanca a ma dreta fins un coll a on ens creuem amb l’etapa de la Travessa Axial de Setcases a Lamanère. Veiem les restes de les mines de magnesi a la nostre dreta (mai van arribar a ser explotades perquè es van descobrir altres més productives). Baixem per el camí que donava accés, a trams malmès però sempre espectacular. La pista millora després d’uns corrals però aviat l’abandonem per remuntar fins el coll de Siern a la carena fronterera. Seguim la carena en direcció al coll d’Ares, coincidint amb Els colls de Retirada però ens desviem a prop del coll Pregon per baixar a Faubert, Espinavell i retornar a Molló entrant pel cementiri. Sortida més dura del que sembla per distància i desnivell perquè el seu recorregut utilitza molts trams de corriols i camins.
Connecta amb el Meridià Verd original, l’Axial i els colls de Retirada.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Molló o Prats de Mollo
Distancia: 33 km. Desnivell acumulat: 1370 m.
Altura màxima: 2192 m. Altura mínima: 1171 m
Exigència física: Rampes fortes a la sortida de Molló. S’ha d’arrossegar la bici per pujar des de la collada fonda per buscar la carena fronterera
Observacions: Circular. Trams poc rodadors

Rocabruna – Lamanère, pujant al Comanegre

Podem iniciar la sortida a Rocabruna (960 m), a la carretera de Camprodón a Beget. En principi, iniciem el descens cap a Beget però ens desviem a l’esquerra per una pista ampla i un dipòsit d’aigua. Seguim sempre per la pista (Camí de Monars a Can França) i anem guanyant alçada. Passem l’Oratori, Can França i a l’alçada de la Bassa de Monars  (1.300 m) prenem un corriol senyalitzat pel que anem pujant fins un primer altiplà i fins el Comanegre (1.553 m). Hem començat a caminar. Reculem fins l’altiplà i anem resseguint la carena fronterera per un corriol ben marcat (es fa llarg amb la bici al costat) fins arribar a un coll i una pista que ens baixarà a Lamanère (760 m). Sortim del poble per a on hem entrat però prenem la pista de Notre Dame du Corral, deixem la pista d’entrada a la dreta (1.120 m) i poc desprès prenem una desviació a l’esquerra cap a Cal Poubill i la Casse d’Amunt. Seguim cap el coll de Vernadell (1.360 m, frontera) per un camí brut, baixem i al poc trobem una pista que ens retorna a Rocabruna.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Rocabruna o Lamanère
Distancia: 38 km. Desnivell acumulat: 1550 m
Altura màxima: 1.553 m (Cim del Comanegre). Altura mínima: 760 m
Exigència física: S’ha d’arrossegar la bici per pujar al Comanegre i per la carena fronterera
Observacions: Circular. Trams poc rodadors. El Coll de Vernadell (1.360 m) és més alt que el de Malrem (1.140 m) però més baix que el Coll d’Ares (1.500 m).

 Volta al Comanegre

En aquesta ruta donarem una volta al Comanegre. Partirem de Rocabruna, (960 m), a la carretera de Camprodón a Beget. En principi, iniciem el descens cap a Beget però ens desviem a l’esquerra per una pista ampla i un dipòsit d’aigua. Seguim sempre per la pista (Camí de Monars a Can França) i anem guanyant alçada. Passem l’Oratori, Can França, la Bassa de Monars  (1.300 m) i quan termina la pista prenem un corriol amb clara tendència a pujar cap a la carena (1.360 m; s’ha de caminar). Iniciem el descens per un corriol que va guanyant ciclabilitat a mida que baixem i es transforma en un camí i desprès en una pista. Ens dirigim cap a l’Ermita de Sainte Christine. Allà busquem un corriol tècnic que ens baixa al poble de Lamanère (760 m). En aquesta cas tornarem pel Coll de Malrem (1.130 m); el que fem és pujar per una pista que travessa una explotació forestal el que ens permet arribar al Coll havent tingut que caminar només uns 400 m per un corriol. Baixem fins el mas de Bocabertella per un corriol tècnic i per pista i per carretera fins el punt de sortida. Observacions: El coll de Malrem (1.140 m) és més baix que el de Vernadell (1.360 m) i que el coll d’Ares (1.500 m). Si utilitzem la pista francesa per un vessant i la nova pista que puja a Bocabertella s’ha de caminar molt poc.

Punt de sortida: Rocabruna o Lamanère
Distancia: 33 km. Desnivell acumulat: 1250 m
Estacions del recorregut: Rocabruna – Monars – Ermita de Sainte Christine – Lamanere – Coll Malrem – Bocabertella – Can França
Observacions: S’ha de caminar per culminar i per escendre de la carena fronterera i a l’última aproximació al Coll de Malrem. El Coll de Malrem (1.140 m) és més baix que el de Vernadell (1.360 m) i que el Coll d’Ares (1.500 m).

El naixement del riu Muga

Amb l’excusa de visitar el naixement del riu Muga ens donarem una volta per l’Alt Empordà, l’Alt Vallespir i, fins i tot, l’Alta Garrotxa. Sortirem de Rocabruna, (960 m), a la carretera de Camprodón a Beget. En principi, iniciem el descens cap a Beget però ens desviem a l’esquerra per una pista ampla i un dipòsit d’aigua. Seguim sempre per la pista (Camí de Monars a Can França) i anem guanyant alçada. A l’alçada de l’Oratori a Sant Antoni ens desviem a l’esquerra per la pista que porta a Bocabertella (1.040 m) i prenem el corriol que puja al coll de Malrem que haurem de fer a peu (1.130 m). En aquesta ocasió, baixem a Lamanère (760 m) pel mateix sender que el Gr- 83. Seguim per la carretera a Guillamou (800 m; un nucli que pertany a Serrallongue) i iniciem la pujada cap al bosc de Falgos (o Falgars) primer per pista i després per camí. Prestem atenció i prenem a la dreta un camí/corriol fins les fonts del riu Muga. Seguim, entrem a l’Alta Garrotxa i trobem un corriol encisador pràcticament tot ciclable per sobre dels cingles fins el coll del Llistonar (1.030 m) i coll de Falgueres (1.133 m). Baixem per pista fins les immediacions de Lamanère a on iniciem l’ascens per pista excepte els últims 200 m que ens ha de portar de nou coll de Malrem (1.130 m) i el descens a Rocabruna.

Punt de sortida: Rocabruna o Lamanère
Distancia: 45 km. Desnivell acumulat: 1450 m
Estacions del recorregut: Rocabruna – Bocabertella – Coll de Malrem – Lamanère – Guillamou – Riu Muga – Coll de Malrem – Bocabertella – Rocabruna

Del coll d’Ares al coll de Vernadell

Aquesta ruta uneix el coll d’Ares amb el de coll de Vernadell passant per Rocabruna. En aquest cas situem el punt de partida al coll d’Ares  (1.515 m) i començarem a baixar per una pista que ens porta al coll Prugent (1.327 m) i als masos de Can Marçal i Can Roca. Al sortir a la carretera la prenem a l’esquerra fins Rocabruna a on trobem una mena de plaça amb indicadors i pugem al coll de Vernadell (1.360 m; l’últim tram l’haurem de fer a peu). Baixem per un camí brut fins la pista que uneix Lamanère amb la carretera del coll d’Ares i la seguim a l’esquerra fins el coll d’Ares (si seguim a la dreta uns 1.300 m trobem l’entrada a la gite i esglesia de Notre Dame du Corral que es pot visitar). Es tracta d’una matinal amb bones vistes.

Les esquerdes d’en Rotja

Fantàstica excursió en la que anem a visitar les esquerdes d’en Rotja entre el Pla Guillem i el Costabona. Directament he de dir que es camina molt. Sortim del  pàrquing de l’estació d’esquí de Vallter (2.100 m). Començarem caminant uns 40 minuts fins la Portella de Morens (2.400 m). Carenarem per un corriol que ens mantindrà per sobre dels 2.300 m d’alçada i ens deixa a la base del Roc Colom, Trobem un corriol a l’esquerra que ens portarà fins el coll de Mantet (1.760 m), a la carretera entre els pobles francesos de Mantet i Py amb trams poc ciclables al bosc. Prenem la bona pista cap a Roques Blanques (2.240 m) passant per una cabana refugi amb una bona font. Aquí començant les esquerdes pel camí ramader de Champagne a Pla Guillem, un corriol pel que haurem de caminar bastant. Així arribem a la portella de Rotja i el seu refugi de ferro. En lloca de baixar cap a la coma del Tech pugem una mica cap e la base del Roc Colom i agafem el corriol per el que hem vingut per fer la tornada.
Observacions: Es camina molt però és altre de les grans excursions d’alçada. Es pot connectar, per exemple, amb l’Axial o amb la volta al Canigó, la pujada al Roc Colom, la pujada al Comabona o altres d’aquesta mateixa zona com el Fontlletera i el Pastuira. Pertanay a la série de transfrontereres. A l’Hostal Ter a Setcases ens van explicar que a prop del punt a on conflueixen l’anada i la tornada es poden veure les restes d’un avió que es estavellar als anys 50, del que tenen fotos a l’hostal, però nosaltres no les vam trobar.

Serveis per una aventura autònoma

Col de Ares/ Lamanère
Gite d’etape: Ermitage Notre Dame du Coral: 04 68 55 33 94
Lamanere. Ajuntament (possibilitat dormir) : 04 68 39 62 52. Bar restaurant El Cingle 033 04 68 87 12 83

Molló
Restaurant l’Enclusa: 972 74 02 65
Hotel Calitxó: 972 74 03 86

Prats de Mollo. Maison Mauro: Chambre et table d’hôtes: 06 14 62 63 21; www.lejardinsecret66.fr; maisondhoteslejardinsecret@gmail.com

Camprodón
Hotel Sant Roc: 972 740 119. www.hotelsantroc.info

Serrallongue
Chambre d’hôtes Arc en ciel: 04 68 81 21 39. www.arc-en-ciel-serralongue.com
Chambre d’hôtes Guillamo: 04 68 39 60 50
Café de la Poste

 

Fent el tafaner …

Rocabruna és una entitat de població del municipi de Camprodon. Al 2005 tenia 70 habitants. Cal destacar l’existència de la restes del Castell de Rocabruna (995 m). El castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell i ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l’Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten al segle X i actualment està abandonat. Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l’entorn (i de les que formen part dels murs), que és molt ennegrit o bru.
Lamanère és el poble més al sud de França. Deu el seu nom a les mines de ferro. Havia tingut fàbriques d’espardenyes. S’arriba per pista asfaltada des de la carretera del Coll d’Ares o per Le Tech i Serrallongue.