Parc Natural Ter

En aquesta secció trobaràs rutes i tracks btt pel futur Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, amb punts de sortida a poblacions com Setcases, Llanars o Camprodon.

Vallter – Camprodon per la carena fronterera i el Roc Colom
El Puig de la Fontlletera i el Pastuira
Les esquerdes d’en Rotja
Tot descobrint Feitús, la torre Cavallera i algun bunquer
Passeig per Camprodon i Llanars

Camprodón, Tregura de Dalt, coll dels tres Pics, Fontlletera, Pastuira, coll de la Marrana, Vallter 2000, coll de Mantet, Roc Colom, coll de Pal, coll de Siern, coll Pregon, coll d’Ares, carabiners, Camprodón

Vallter – Camprodon per la carena fronterera i el Roc Colom

Sortirem de l’estació d’esqui de Vallter (2.160 m),  a peu, cap a la Portella de Morens i ens mantindrem a 2.300 – 2.400 m d’alçada pel corriol més marcat fins arribar a la base del Roc Colom al que pugem (2.504 m). Farem un flanqueig fins coll de Pal (2.318 m). En lloc de baixar a la pista de les Roques d’en Mercer (es pot utilitzar en cas de mal temps o emergència) seguirem per la carena i els colls de Siern (1.629 m), coll Pregon (1,559 m), coll de la Clapa, collada Prats, Coll de Pixadors i coll d’Ares (1.513 m; carretera). Prendrem la pista que cap a Coll Prugent (1.327 m), les runes de la Casa de Carabiners, mas Els Querols, urbanització de Font Rubí i Camprodon (945 m). Observacions: Ruta lineal. El més convenient és deixar un cotxe a Camprodon o llogar un taxi per recuperar les bicis. Es camina per pujar a la Portella de Morens (uns 40 min) i en alguns dels trams tècnics. Una de les excursions emblemàtiques de btt pirineus.

El Fontlletera i el Pastuira

Aquesta excursió completa les excursions emblemàtiques i pujades a cims d’aquesta banda dels Pirineus: Puigmal, Balandrau, Fontlletera, Pastuira, Roc Colom, Costabona i Canigó. El track comença a Llanars per la carretera a Setcases fins que ens desviem capa a Tregura de Baix i Tregura de Dalt (fondes). Seguim pujant i a l’arribar a unes antenes que dominen la vall s’acaba l’asfalt. Seguim pujant, passem la creu de Fusta i a uns 2.000 m d’alçada deixem la pista principal (que arriba a Ribes de Fresser) per un camí la dreta barrat amb una tanca. Seguim per aquest camí, passem la collada de la Fontlletera, la font lletera i arribem al coll del Tres Pics a s’acaba la precària pista (cap avall aniríem al refugi de coma de Vaca i  a l’esquerra pujaríem al Balandrau). Comencem una pujada, bici a coll sense concessions fins el Fontlletera (2.575 m). Anem flanquejant per un corriol precari, seguint fites de pedra i ens encarem cap el Pastuira. Pedalem a estones, amb vistes espectaculars. Som a la serra del Catllar (Hi ha certa confusió entre el cim de les Borregues i el Pastuira; per uns és el mateix cim que les Borregues i per altres el cim de les Borregues és mes alt que Pastuira. La foto més indicativa és la del piolet de ferro sigui de les Borregues o del Pastuira. Segons la wikepedia “el Puig de Pastuira és una muntanya de 2.354 metres, si bé els mapes de l’editorial Alpina i altres fonts han donat aquest nom al proper cim, més alt, que actualment l’ICC anomena les Borregues”). Seguim carenant fins el coll de Coma de Vaca, flanquegem el Gra de Fajol fins el coll de la Marrana. Baixem a buscar la pista de servei de l’estació d’esquí fins Vallter 2000 i per carretera fins Llanars. Observacions: Altres posibles punts de sortida són Camprodón, Villalonga de Ter i Setcases. A coll de Coma de Vaca ens podriem tirar cara avall fins la carretera; no sabem si seria divertit o massa tècnic.

Les esquerdes d’en Rotja

Fantàstica excursió en la que anem a visitar les esquerdes d’en Rotja entre el Pla Guillem i el Costabona. Directament he de dir que es camina molt. Sortim del  pàrquing de l’estació d’esquí de Vallter (2.100 m). Començarem caminant uns 40 minuts fins la Portella de Morens (2.400 m). Carenarem per un corriol que ens mantindrà per sobre dels 2.300 m d’alçada i ens deixa a la base del Roc Colom, Trobem un corriol a l’esquerra que ens portarà fins el coll de Mantet (1.760 m), a la carretera entre els pobles francesos de Mantet i Py amb trams poc ciclables al bosc. Prenem la bona pista cap a Roques Blanques (2.240 m) passant per una cabana refugi amb una bona font. Aquí començant les esquerdes pel camí ramader de Champagne a Pla Guillem, un corriol pel que haurem de caminar bastant. Així arribem a la portella de Rotja i el seu refugi de ferro. En lloca de baixar cap a la coma del Tech pugem una mica cap e la base del Roc Colom i agafem el corriol per el que hem vingut per fer la tornada.
Observacions: Es camina molt però és altre de les grans excursions d’alçada. Es pot connectar, per exemple, amb l’Axial o amb la volta al Canigó, la pujada al Roc Colom, la pujada al Comabona o altres d’aquesta mateixa zona com el Fontlletera i el Pastuira. Pertanay a la série de transfrontereres. A l’Hostal Ter a Setcases ens van explicar que a prop del punt a on conflueixen l’anada i la tornada es poden veure les restes d’un avió que es estavellar als anys 50, del que tenen fotos a l’hostal, però nosaltres no les vam trobar.

Tot descobrint Feitús, la Torre Cavallera i algun bunquer

L’al·licient principal d’aquesta excursió es descobrir el veïnat de Feitús, com s’ha explotat el bosc de Feitús i anar a buscar la Torre Cavallera. Sortirem de Camprodón per la carretera en direcció a LLanars però ens desviarem per una curta pista abans de LLanars balitzada 4×4. A LLanars anem a buscar l’Ajuntament i un recorregut btt de la vall de Camprodon. Seguim aquesta pista amb fortes pendents fins un petit coll i finament el prat de Sant Joan (1.650 m). Tenim l’oportunitat d’observar com s’ha explotat el bosc de Feitús per fer biomassa i per recuperar el terreny per pasturatge. A la tardor de 2015 el paisatge era desolador i només havien deixat 4 pins. Els pagesos no tenien molt clar que es pugues aprofitar per pastura perquè habien quedat les soques i creien que tornaria fer-se bosc mal cuidat. Tornem per la mateixa pista i prenem a l’esquerra (1.330 m) per un camí en bastant mal estat cap fins anar a parar a la pista emporlanada que puja a Feitús. La seguim amunt, superem l’oratori de Sant Pere i arribem al veïnat de Feitús (1.280 m). Seguim pujant, superem Can Solà i anem cap a El Rodà. En lloc  de baixar per la mateixa pista utilitzem un camí verdos que desemboca a la pista principal i que seguim cara avall fins Llanars. El que fem ara es anar a buscar Torre Cavallera, passant per Can Pagès (on podem veure alguns exemplars de salzes força grans), coll d’en Genet a on comença el corriol i can Puixeu a on busquem la torre Cavallera. Aquesta torre quadrada és d’origen medieval del segle XIII, però l’indret està documentat com a fortificat ja al segle X. Als peus de la mateixa torre trobem un búnker o niu de metralladora dels anys 40 del segle XX que es construí com a defensa en cas d’una possible invasió durant la Segona Guerra Mundial, trobarem altres bunquers al coll de Genet i a l’entrada a Camproon, a la mateixa carretera. Sortim a la pista emporlanada del veïnat de Cavallera, baixem a l’ermita de Sant Miquel de Cavallera i a la colònia Estabanell.

http://www.castellscatalans.cat/imatges/Torre%20Cavallera.pdf

Passeig per Camprodon i Llanars

Curt i fàcil passeig amb el punt de sortida a Camprodon

Del camping a la cooperativa

L’objectiu d’aquesta excursió es introduir-nos a la serra Cavallera i al Meridía Verd  i esmorzar  ala cooperativa. Sortirem del càmping al costat de la colònia Estavanell per la pista emporlanada que puja cap a la serra Cavallera, passem per l’ermita de Sant Miquel de Cavallera, deixem la dreta l’entrada  ala torre Cavallera i trobem a l’esquerra uns panels informatius del Meridià Verd,el pla d’en Plata (fantàstic) i a sota de la masia de la Fogonella enfilem cara avall fins la masia d’en Reixac. Ens desviem del nostre camí per anar a esmorzar de forquilla a la cooperativa. Refem el nostre camí, creuem el pont sobre el Ter i anem a buscar la carretera mantenint-nos una estona com en paral·lel. Arribem a Sant Pau de Seguries i a la sortida del poble deixem la C-38 i prenem la pista emporlanada que ens retornarà al càmping.

Camprodón, Tregura de Dalt, coll dels tres Pics, Fontlletera, Pastuira, coll de la Marrana, Vallter 2000, coll de Mantet, Roc Colom, coll de Pal, coll de Siern, coll Pregon, coll d’Ares, carabiners, Camprodón

Aquesta excursió uneix les dues anteriors. Si pujem al Fontlletera i al Pastuira, baixem a coll de la Marrana i a Vallter 2000 però en lloc de baixar remuntem el coll de Mantet i seguim cap el Roc Colom i el coll de Pal. La veritat es que no la hem arribat a fer mai malgrat creiem que amb forces i ganes és absolutament possible per un grup ben entrenat.

Serveis per a una aventura autònoma

Tregurà. Hotel-Restaurant Fonda Rigà. Tel. 972 13 60 00 (trucar, al 2015 van fer vacances la primera quincena de juliol)
Camprodon. Hostal La Placeta. 972 74 08 07
LLanars. Casa rural Can Gallo 972 74 01 99 (a uns 2 km del nucli urbà)
Setcases.
web: http://www.setcases.org/serveis/index.htmlHostals/Restaurants
Can Falera  972 13 60 93
Can Musiques **  972 13 60 58
Can Tiranda **  972 13 60 52
El Molí *  972 13 60 49
El Ter **  972 13 60 96
La Cabanya **  972 13 60 65
Pastuira  972 13 60 43

Coll de Ares/ Prats de Mollo/ Lamanère
Ermitage Notre Dame du Coral (gîte d’étape): 04 68 55 33 94
Restaurant Molló l’Enclusa: 972 74 02 65
Bar restaurant El Cingle. 033 04 68 87 12 83
Ajuntament Lamanere:  04 68 39 62 52.

Autobushttp://www.teisa-bus.com/

Fent el tafaner ….

El Ripollès tindrà un nou Parc Natural. Es tracta del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que engloba vuit municipis. Amb el 80% de l’espai situat als municipis de Setcases i Queralbs, el parc, ubicat en una zona d’alta muntanya, inclou els principals cims de la comarca, així com el naixement dels seus dos rius més importants, el Ter i el Freser. Aquesta zona ja formava part des de 1992 del Pla d’Espais d’interès Natural (PEIN) i es troba dintre de la Xarxa Natura 2000. Des de el Departament de Territori asseguren que es tracta d’un “objetiv de legislatura” i que volen tenir-ho preparat a finals del 2015.

Segons ha informat la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, la Generalitat ha iniciat aquest procés en resposta a la demanda d’ajuntaments i entitats de la comarca del Ripollès, que consideren que les capçaleres d’aquests dos rius “mereixen més protecció”. El nou parc natural permetrà augmentar el nivell de protecció d’aquest espai d’interès natural -que actualment té unes 12.500 hectàrees- i promoure el factor d’atracció turística i econòmica de la comarca a partir de la posada en valor de l’espai natural protegit.

L’Espai d’Interès Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

L’Espai d’Interès Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser forma part del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) des de la seva aprovació l’any 1992. És el més extens del Ripollès, amb unes 12.500 ha ubicades en vuit municipis, de les quals un 80% es reparteixen entre Queralbs i Setcases. Ubicat en un espai d’alta muntanya, inclou els principals cims de la comarca (Gra de Fajol, Bastiments…), així com els naixements dels seus dos rius més importants, el Ter i el Freser. L’any 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar que s’instés el Govern a iniciar els tràmits per declarar l’espai com a parc nacional o parc natural, una petició que es va repetir al cap d’un any però que no va progressar.

VALORS NATURALS I CULTURALS
Els valors naturals que més destaquen ,a primera vista, són aquells vinculats a les formes pròpies del modelat glacial, i les surgències d’aigua i els cursos torrencials, amb ràpids i sallents freqüents. Els circs, envoltats de cingles, canals i tarteres d’esquists, la majoria d’elles funcionals, els cons de dejecció de blocs, els lòbuls i cordons de les glaceres rocalloses relictes, els grans blocs erràtics, etc. I també, les espectaculars valls de modelat glacial, que s’obren a les cotes inferiors de la subunitat. Igualment, pel que fa a la flora i la fauna, formada per espècies adaptades a les rigoroses condicions de l’alta muntanya, que abasta a nivell nacional el límit de distribució d’espècies catalogades com a “molt rares” i “fràgils”, com ara per exemple la perdiu blanca (Lagopus mutus pyrenaicus) o la genciana alpina (Gentiana acaulis subsp. alpina).

Els canvis estacionals del paisatge són d’un atractiu extraordinari: des d’aspecte polar dels paisatges hivernals, fins a l’esplèndid cromatisme tardorenc, amb els bedollars daurats, passant per la magnífica florida del prats alpins i dels nerets al sota les pinedes de pi negre, i els brolls i regalims d’aigües, pels prats xops amb eufòrbies, durant l’època del desgel.

L’àrea conté un bon nombre d’hàbitats d’interès comunitari on en molta part la superfície forestal és de gestió publica (en aquest cas majoritàriament pertanyent a la Generalitat) i que fan la funció de boscos protectors. De fet, aquesta subunitat és la que presenta una major protecció dels valor naturals (ja sigui a traves del PEIN o la Xarxa Natura 2000), i alhora es torna l’àrea on es reclama augmentar-ne la preservació per salvaguardar amb més eficiència els seus valors.

L’espai es defineix també pels seus importants valors culturals i simbòlics doncs és una zona ben atractiva i amb un important llegat i tradició excursionista, com ho palesa la referència del ja desaparegut Xalet d’Ull de Ter, construït l’any 1908 i primer refugi de muntanya de l’estat espanyol; o la continuïtat en la presència de l’actual Refugi d’Ull de Ter, o bé, l’actual promoció i disseny d’una important xarxa d’itineraris de vianants per muntanya.

La combinació del substrat, el relleu, la geomorfologia i el clima, fan que una bona part d’aquesta subunitat tingui problemes d’inestabilitat de vessants. Els boscos de pi negre i de pi roig realitzen sovint un funció de boscos protectors de vessant, a més de reduir l’erosió del sòl i minvar el risc d’allaus. S’han portat a terme diverses obres per evitar l’erosió fluvial com el sistema de terrasses amb gabions de la vall de la Coma de l’Orri, o els murs per contenir els desplaçaments laterals de la llera del Ter, de Setcases per avall.

Altres valors es centren en la presència del jaciment de la Balma de les Donzelles de cronologia imprecisa (Setcases; l’atractiu estètic dels diversos salts d’aigua, com el del Cossí d’en Batlló a la riera de Carboners; el bon estat de conservació del bosc de ribera i la presència encara de prats de dall; la presència de testimonis de la vida nòmada i pastoral d’aquestes contrades com són les cabanes i els refugis de pedra; l’existència de gran nombre de tanques de pedra d’encara no 30 cm d’alçada resseguits d’avellaners (Corylus avellana); les feixes amb cabanes margeneres de la zona de la Solana del Fuster; els espadats, penya-segats, cingleres i afloraments de roca per la seva abruptesa i espectacularitat; l’ús social i cultural que desenvolupa el bosc, ja sigui per motius d’esbarjo com també per la recol·lecció de bolets, plantes medicinals, caça, etc; el santuari del Catllar catalogat en el planejament de Vilallonga de Ter i considerat Bé Cultural d’Interès Nacional; i finalment, l’atractiu que suposa la presència de diversos miradors ja condicionats per el gaudi i la contemplació del paisatge, com són el Forat de l’Olla des d’on gaudir de vistes sobre la vall del Ter, Gra de Fajol, Pastuira, etc., el Mirador d’en Xoriguera amb una esplèndida vista de la vall de Carlat, o el Mirador de la Baidana des del qual es pot contemplar gran part de terme municipal de Setcases, així com la majoria dels cims més importants.

DESCRIPCIÓ PAISATGÍSTICA
Subunitat de referència al paisatge propi d’alta muntanya. Amb cims superiors als 2.000 m. recoberts per prats montans, tarteres, roquissars i de climatologia extrema, aquesta àrea aplega els majors valors naturals de l’àmbit i és la majoria dels paisatges menys humanitzats de la vall, ja que només acull el nucli urbà de Setcases i un petit seguit de construccions aïllades al voltant de la carretera GIV-5264, a banda de les construccions vinculades a l’estació d’esquí de Vallter 2000.
La subunitat es troba coronada per un carenam de pics i serres molt emblemàtiques de l’excursionisme català (Bastiments, Gra de Fajol, Puig Pastuira, etc.) tot i que un dels aspectes més distintius és la presència d’importants calmes culminants, nues i batudes pels vents, com les de les rodalies de la zona del coll de Mentet.
La vegetació dominant són els prats alpins i subalpins propis de l’alt Pirineu, tot i que també les pinedes de pi negre amb neret ocupen bona part de les zones que es troben inferiors als 2000 m. A les parts més baixes hi dominen les rouredes com també les pinedes de pi roig, les quals han tingut una important expansió per a l’aprofitament fustaner.
Aquesta subunitat és la que abasta les zones amb major pendent, és a dir superiors al 50%, i on la presència de planes al·luvials és ínfima, destacant les que hi ha al nord i sud del nucli de Setcases com ara les Closes del Pont Nou, la plana de la Catllaresa o la Closa Gran, i on s’hi preveu algun creixement urbanístic, com per exemple en el primer cas. Els forts pendents i desnivells expliquen també que sigui la zona amb més risc d’allaus.
Fisiogràficament està formada per la capçalera del riu Ter (inclou els diferents torrents i rieres que davallen del circ d’Ulldeter) amb les conques hidrogràfiques del riu Carboner, el torrent de Coma de l’Orri i la conca de la riera del Catllar que conformen una geomorfologia amb quatre conques visuals i fluvials, ben clares i diferenciades, que perfilen bé aquest paisatge.
La zona és també una àrea visualment sensible, ja que a banda d’acollir les muntanyes més altes de la vall de Camprodon i tenir bona part dels miradors condicionats per a la contemplació del paisatge, s’hi troba la carretera GIV-5264 i la pista d’Espinavell.

FACTORS I DINÀMIQUES DE PAISATGE:
Les principals dinàmiques en que es veu sotmesa aquesta subunitat són dues, d’una banda, els processos urbanístics i de desenvolupament d’activitats vinculades a l’oci, l’esbarjo i a l’esport, en bona part lligats a l’estació d’esquí de Vallter 2000; i de l’altra, un procés de declivi, o fins i tot d’abandó, de les activitats agropecuàries tradicionals i en especial de la ramaderia.

A l’Hostal Ter de Setcases vam aprendre molt sobre vaques i pasturatge. Els vedells es queden una setmana al lloc a on han nascut i la mare sempre torna dues vegades al dia per donar-los de mamar.  El comportament dels cavalls és diferent Els vedells es fan amics d’altres vedells el que pot ser un problema, quan se’ls fa tornar de França, si s’han fet amics de vedells francesos. Hi ha qui puja a veure les vaques una vegada al dia i hi ha propietaris que pugen menys. Les vaques coneixen als seus cuidadors (els que porten la sal, …). El cavalls passen per a on passa el cavall líder.

Els prats de dall (aliança Arrhenatherion) són comunitats herbàcies mesohigròfiles seminaturals formades per un bon nombre d’herbes altes que els humans aprofiten com a farratge natural per al bestiar estabulat durant l’hivern. Formen hàbitats de gran valor cultural i biològic, on són compatibles l’explotació agrícola tradicional i el manteniment d’interessants comunitats vegetals i animals. Tanmateix, com que són poc rendibles econòmicament, s’han anat abandonant. Els prats de dall són instaurats per l’home, generalment molt productius. Sovint són irrigats i adobats regularment. Aquestes accions i el dall continuat els mantenen indefinidament. A final d’estiu i a la tardor poden ser aprofitats com a pastura (redall). Quan s’abandonen, aquests prats es veuen envaïts per herbes diferents i per espècies llenyoses que els acaben fent desaparèixer. En temps recents, molts d’aquests prats han estat resembrats (generalment amb una mescla de gramínies i lleguminoses) i transformats en conreus farratgers, en què són absolutament dominants dues o tres espècies.

LLanars. A finals de juny del 1944 es va estavellar als voltants de Llanars un avió bimotor de les forces aèries nordamericanes. Els dos pilots varen ser enterrats al cementiri municipal i allà varen romandre fins que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, l’agost de 1946 varen ser exhumats i retornats als representants dels Estats Units. El 25 de juliol de 2004 l’Associació Centre d’Estudis “La Retirada” va posar una placa commemorativa en el lloc de l’impacte: 42° 21′ 39.18″ N, 2° 19′ 22.08″ E.