Pallars Sobirà

Aquesta és la secció de rutes i tracks pel Pallars Sobirà què ens permetra conéixer la vall d’Ancs, la vall d’Àssua, el Pla de Corts, l’ermita de Santa Magdalena i els pobles de Montcortés i Tírvia, entre altres.

La vall d’Ancs
La vall d’Àssua
Tornafort i Sant Sebastia de Buseu
El Pla de Corts i l’Estany de Montcortès
De Sort per dormir al Refugi Miró
De Tirvia a la vall de Santa Magdalena
De Tírvia al Ras de Conques (dos dies)
Tírvia, coll de So, coll de Finestres, Montesclado

 

La Vall d’Ancs

Sortirem de Gerri de la Sal (620 m) per carretera en direcció a Sort i prendem una desviació a l’esquerra. Per una pista actualment asfaltada ens dirigim cap a Ballestui i el poble recuperat de Sellui (1.000 m). Seguim pujant per pista de terra fins Ancs (1.440 m) i deixarem el poble a l’esquerra. Seguim pujant fins la Collada de Sant Quiri (1.716 m). Comencem el descens sense complicacions fins Baro i per carretera tornem a Gerri de la Sal. Observacions: Cap dificultat técnica. A partir d’una proposta del llibre Itineraris de BTT per Catalunya de 1994. Coincideix amb una ruta del centre btt de Sort amb sentit invers perquè, malgrat les pedres, prefereixen pujar pel cantó ombrívol i baixarpel solejat i amb alguna ruta per 4×4.

La Vall d’Àssua

Malgrat el track comença a Sort i puja per la carretera fins la desviació a Caregue, sembla més assenyat estalviar-nos aquesta part de carretera i de desnivell i començar la ruta als pobles d’Altron o Sorre. Coneixerem la Vall d’Àssua i visitarem els pobles d’Altron, Sorre, Caregue  i Llesui (i la seva estació d’esquí abandonada) i pujarem fins el Coll de la Portella (2.268 m).

 

Tornafort i Sant Sebastia de Buseu

Sortirem de l’Alberg de l’escola de Piragüisme de Sort per anar a buscar el cantó esquerra del riu Noguera pallaresa per el que baixarem fins el pont de l’Hostal Nou. Agafarem una carretera asfaltada de la que ens desviarem a l’esquerra fins Piuforniu (1.110 m) a on, a la nostre dreta trobarem un camí que passa per darrera de les cases i arriba a Tornafort (1.280 m). Seguim pujant pel mig del bosc, ens desviem a la dreta en una cruïlla de camins per arribar a uns 1.900 m d’alçada, veiem Sant Sebastià de Buseu a baix a la dreta a on ens dirigim. Sovint denominant simplement Sant Sebastià (1.580 m), és un poble despoblat i abandonat del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Baixem cap a la pista asfaltada i per ella cap a Baén i Gerri de la Sal. Evitem un tram de carretera per l’esquerra de la Noguera Pallaresa però l’acabem agafant per tornar al pont de l’Hostal Nou. Observacions. creiem que es pot baixar a Baén des de Sant Sebastià de Buseu sense baixar  a la pista.

El Pla de Corts i l’estany de Montcortés

Esta és la Ruta 4 del centre btt del Pallars Sobirà. Amb el punt de sortida a Gerri ens permet contemplar el Pla de Corts i l’Estany de Montcortès i visitar els pobles de Balestiu, Sellui, Bretui, Montcortés i Pujol.

De Sort per anar a dormir al Refugi Miró

Sortim de l’alberg de piragüisme de Sort (684 m) i baixem per l’esquerra de la Noguera Pallaresa fin l’Hostal Nou i seguim carretera asfaltada fins Puiforniu (1.100 m). Per pista/camí arribem al poble de Tornafort (1.280 m, font) que visitem. Seguim pujant, agafem un trencall a la dreta i ens aproximem a la Muntanya de Baén (1890 m); veiem Sant Sebastià de Buseu (1.580 m) a sota nostre. Baixem a Sant Sebastià i a la Borda del Móra (1.440 m)a un retrobem una pista asfaltada que seguim fins la masia de sarroca. S’acaba l’asfalt i remuntem fins l’Ermita de la Mare de Deu de la Guia (1.632 m) i baixem a Els Castells i a Taus (1.440 m). Poc després de Taus, prenem la pista la dreta i novament ba la dreta fins el Refugi Miró o Casa Cuberes.

De Tírvia a la vall de Santa Magdalena

Sortim de Tírvia (980 m)per la carretera que remunta cap a Burg i Farrera (1.360 m). Quan s’acaba la carretera seguim per la pista fins el coll de So (1.930 m; mirador) i el coll de la Creu de Bedet (1.940 m). Baixem cap el riu de l’Olla (1.740 m), el creuem i el seguim fins l’ermita de Santa Magdalena (1.550 m). El paisatge de prats de dall i bordes pel bestiar i el contrabando és encisador. Comencem a remuntar fins arribar novament al coll de Bedet i al coll de So (tram conjunt amb l’anada). Baixem a Tírvia, pel camí antic, passant els pobles de Farrera i la Glorieta. Observacions: Si el que t’agraden són les trialeres el què es pot fer es  la primera vegada que es passa pel coll de So, baixar directament pel camí antic.

De Tírvia al Ras de Conques (dos dies?)

Sortim de Tírvia (980 m) per la carretera que remunta cap a Burg i Farrera (1.360 m). Quan s’acaba la carretera seguim per la pista fins el coll de So (1.930 m; mirador) i el coll de la Creu de Bedet (1.940 m). Baixem cap el riu de l’Olla (1.740 m), el creuem i el seguim cap a les bordes de Jussa i de Civís i remuntem fins el coll d’Ares (1.860 m; mirador i bunker). Sembla que baixem però ens queda puja fins el coll de Grau (1.970 m) i baixem al coll del Ras de Conques (1.920 m) i el refugi (menjar i dormir). Del refugi anem novament cap el coll de Conques i anem a buscar el corriol que per la carena, travessant boscos i collades herboses ens portarà al refugi de la Basseta (1.720 m; menjar i dormir). Per la pista anem cap a Sant Joan de l’Erm Vell i per corriol cap el barranc del Forcat i la pista de Santa Magdalena. A l’arribar a l’ermita (1.550 m) comencem a remuntar fins arribar novament al coll de Bedet i al coll de So (tram conjunt amb l’anada). Baixem a Tírvia, pel camí antic, passant els pobles de Farrera i la Glorieta. Observacions: Millor fer-la en dos dies i dormir al refugi de ras de Conques. També es pot sortir de Ras de Conques i dormir a Tírvia, és a dir, de l’Alt Urgell al Pallars Sobirà o viceversa.

Tírvia, coll de So, coll de Finestres, Montesclado

Excursió sempre per pistes i pistes asfaltades en la que superem els 1.000 m de desnivell i gaudirem de vistes espectaculars. Sortim de Tírvia (980 m) per la carretera que remunta cap a Burg i Farrera (1.360 m). Quan s’acaba la carretera seguim per la pista fins el coll de So (1.930 m) i el seu mirador amb una vista espectacular de les muntanyes pirinenques. Baixem a la dreta, deixem a l’esquerra la pista que baixa a les bordes de Tressó, baixem una mica més i pugem fins el coll de Finestres (2.040 m) amb espectaculars vistes. Baixem per la pista principal cap a Montesclado i per pista asfaltada fins Tírvia. Montesclado és un altre dels pobles dels entorns que s’estenen de forma esglaonada en una carena o en un vessant de muntanya. Té la forma d’un poble compacte, tot i que no arriba a formar en el seu interior carrers convencionals.

Serveis per a una aventura autònoma

Taxi. Carles Moyes: 649 44 21 81

La Pobla de Segur.
Fonda can Fasersia. 973 680 245. 695 169 181. www.canfasersia.com

Espui. Hostal Restaurant Casa Sastre 973 663 082

Senterada. Hostal Restaurant Casa Leonardo. 973 661 787

Sort
Taller de bicicletes, botiga de roba i taxi.
Alberg Escola de Piragüisme de Sort. reserves.xanascat@gencat.cat. Informació i reserves: 93 483 83 63

Tírvia
Hostal Nadalet. hostalnadalet@gmail.com. 973 622 083

 

 

Fent el tafaner …

El Pallars Sobirà és una comarca pirinenca que limita (en sentit horari i començant per l’est) amb Andorra, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i Occitània. A l’edat mitjana el comtat de Pallars Sobirà incloïa també la Vall Fosca, que actualment forma part del Pallars Jussà. El seu relleu està vertebrat per la Noguera Pallaresa i els seus afluents, que el drenen de nord a sud fins al Congost de Collegats, que travessa la Serra del Boumort al límit de la comarca amb el Pallars Jussà. Al nord-est compta amb el cim culminant de Catalunya, la Pica d’Estats, 3.143 m. La major part del seu territori està protegit especialment en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Parc Natural de l’Alt Pirineu.

El turisme és la base econòmica del Pallars Sobirà i la que ofereix el futur més esperançador. El paisatge és un recurs cada vegada més apreciat en l’actual societat urbana i industrial. I el Pallars Sobirà disposa d’indrets de gran interès paisatgístic, al qual va unit l’esportiu, en especial l’esquí. Una part important del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici és dins del Pallars Sobirà, a la vall d’Espot. Però la riquesa natural no s’acaba en aquest sector. Gairebé es podria dir que tota la comarca té un elevat interès natural i paisatgístic. Aquest és el recurs principal de què disposen actualment els habitants del Pallars Sobirà, i cal que l’explotin i aprofitin de manera ordenada, de cara a no malmetre’l.

Amb el punt de sortida a Gerri, visitarem la Vall d’Ancs al Pallars Sobirà. De les afores de Gerri en direcció a Sort, surt una pista que passa per Balestui i Sellui fins arribar al poble d’Ancs. El lloc d’Ancs apareix esmentat l’any 966 com a vila del Monestir de Gerri. Quan arribem al poble, just al costat dret de la pista trobem les restes de l’església de Santa Cecília d’Ancs. Aquesta data dels S. XI – XII i, per les restes, es pot identificar com una església d’una sola nau de planta rectangular amb un absis semicircular. Es conserven les parets laterals de la nau, la qual es aprofitada com a tanca del cementiri. Continuem cap a la Collada de Sant Quiri, fem una volta per la part alta de la vall i baixem cap a Baro i Gerri. Observacions: A partir d’una proposta del llibre Itineraris de BTT per Catalunya de 1994.

Gerri de la Sal és la vila que fa de cap del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada a la vall de la Noguera Pallaresa, en un petit eixamplament de la seva vall entre els congosts d’Arboló i Collegats. Hi abunden les pinedes i rouredes. Gerri de la Sal és a la dreta del riu Noguera Pallaresa, enmig de les saleres que han donat nom a la vila, i que temps enrere permeteren que fos una autèntica potència econòmica gràcies al comerç de la sal.

L’activitat tradicional de la vila girava a l’entorn de la producció de la sal, i del comerç que s’hi generava, probablement des de l’edat medieval. A més, al mercat setmanal de dissabte, acudien tots els pobles del voltant. Molt d’aquests pobles són en llocs allunyats de les vies de comunicació, cosa que no passava amb Gerri, per la qual cosa aquesta vila esdevenia el punt de trobada inevitable per a aquesta contrada.

L’existència d’una font d’aigua salada i el fet que arran de vila el riu formi una plana bastant ampla propiciaren que ja des d’antic es procedís a estendre l’aigua salada de la font a les eres d’assecat, la propietat de les quals es repartien els veïns de Gerri, de manera que més o menys cada família de la vila se’n podia beneficiar, sempre sota la vigilància del monestir de Gerri, que en tenia la propietat i el domini. Durant tot l’any es feien les feines preparatòries de la recol·lecta de la sal, que es feia després de l’estiu, quan amb la calor s’evaporava l’aigua i quedava la sal dipositada a les eres, degudament parcel·lades. En acabada la recol·lecta, cada casa portava la sal obtinguda a l’Alfolí, on es pesava i, posteriorment, es venia i es pagava a cadascú el que pertocava segons la sal que hagués aportat. La sal de Gerri era molt apreciada per la seva finor i la seva qualitat. En les èpoques més esplendoroses s’arribaven a recollir fins a 1.500 tones anuals de sal.

Són conegudes les rutes de traginers al llarg de tota l’edat mitjana per dur la sal a diferents destinacions, la majoria de l’entorn, però amb rutes que podien arribar a durar dues o tres jornades de camí. La indústria de la sal, la majoria de la qual s’havia de desenvolupar manualment, començà a decaure al llarg del segle XX, atès que les produccions industrialitzades de sal d’altres indrets la feien molt més econòmica, i començà a acabar-se el mercat per a la sal de Gerri. A més, unes quantes fortes avingudes d’aigua de la Noguera Pallaresa, en especial les del 1937 i després la del 1982, destruïren una part important de les saleres. Des de finals del segle XXI s’està duent a terme una rehabilitació d’una part de les saleres, amb més valor museístic que no pas com a activitat econòmic.

La Vall d’Àssua és al Pallars Sobirà, en els termes municipals de Rialb i de Sort. Limita a l’oest amb la Vall Fosca, al nord, amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i al sud i a l’est, amb la vall de la Noguera Pallaresa. El punt més baix és la vila de Rialb, a 700 m d’alçada, a ran de Noguera Pallaresa, i el més alt, el pic de Mainera, amb 2.906 m. El clima de la vall és mediterrani de muntanya i, a partir dels 1.500 m, alpí. Això vol dir sec i assolellat a l’estiu, amb les típiques tempestes de tarda, i fred i nivós a l’hivern. La tardor i la primavera acostumen a ser plujoses.

Montcortès és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat a la part central del Pla de Corts, a prop i a llevant de l’Estany de Montcortès i de la Collada de Sant Antoni.

L’Estany de Montcortès és una formació d’origen càrstic; juntament amb els Estanys de Basturs és l’únic d’origen no glacial dels Pirineus. Està situat a prop de Montcortès, a 1.065 m d’altitud. Té una extensió de 46 hectàrees, el seu perímetre, gairebé circular, és de 1.320 metres, i la fondària màxima, de 30. La seva hidrologia està controlada fonamentalment per aports subterranis que compensen les pèrdues que té el llac tant per evaporació com per un petit rierol emissari que està situat a la seva vora nord.Com molts altres llocs del Pallars, aquest estany té la seva llegenda pròpia: en el lloc on hi ha ara l’Estany de Montcortès hi havia, fa anys i panys, una ciutat esplendorosa. Un bon dia un captaire, més pobre que una rata, va passar casa per casa mendicant quelcom per treure el ventre de penes; no va aconseguir ni una engruna de pa: tal era la gasiveria dels habitants d’aquella ciutat. Quan ja se n’anava, albirà una dona que arribava amb una pastera al cap. Li demanà almoina, i la dona li respongué que no tenia res més que el pa que duia a la pastera, calent, acabat de fer, i li n’oferí un tros, tot i dir-li que a casa seva eren molt pobres i carregats de canalla, i d’aquell pa n’havien de menjar tots. El captaire li agraí la caritat, i després de menjar un mos d’aquell pa, va dir a la dona que ella era l’únic persona caritativa que havia trobat en tota la ciutat, i l’advertí que al vespre hi hauria una tempesta formidable que faria que la ciutat quedés submergida. Li digué que, passés el que passés, ni ella ni els seus sortissin de casa, que no els passaria res. Actualment encara es diu que la nit de Sant Joan es veu aparèixer la dona amb la pastera al cap, i se senten venir del fons de l’estany els crits embogits dels habitants de la ciutat maleïda.

Tírvia és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Aquest municipi és el més petit en extensió de la comarca del Pallars Sobirà, i és dels pocs que al llarg dels dos darrers segles no ha sofert cap agregació, ni se l’ha agregat a un altre terme municipal. Està situat al nord-est de la comarca, enlairat damunt del punt on es troben la Vall Ferrera, la Vall de Cardós i la Coma de Burg, o de Farrera. Joan Coromines explica l’origen de Tírvia a partir del llatí Trivia, plural de Trivium (cruïlla de tres camins). Per tant, es refereix indubtablement a la situació geogràfic de tres camins importants, els que duien a la Coma de Farrera, a la Vall Ferrera i a la Vall de Cardós. El terme de Tírvia s’estén als dos costats de la Noguera de Cardós, a prop i al nord de Llavorsí. A la Guerra Civil, el gener del 1939, Tírvia sofrí de forma molt greu les conseqüències de ser línia de front en la cruenta batalla del Front del Pallars, i la vila va quedar molt destruïda, fins que fou del tot reconstruïda a partir del 1940 dins del programa de la Dirección General de Regiones Devastadas. Els criteris adotzenats i mancats de cap mena de rigor dels arquitectes d’aquesta Dirección General van crear una població freda i sense caràcter, gens semblant a les altres poblacions pallareses, que els seus habitants amb el pas del temps van anar acostant a poc a poc cap a una població més adequada per al seu marc geogràfic i històric.