Pallars Jussà I

Aquesta és la secció de rutes i tracks btt pel Pallars Jussà amb punts de sortida  a pobles com Senterada, Tremp, La Pobla de Segur, Isona.  Trobaràs rutes i tracks en aquesta pàgina i en la de Castells i torres del Pallars Jussà i Pallars Jussà II. A banda trobaràs dos pàgines de recorreguts per l’altre vall del Pallars Jussà,  la Vall Fosca: Vall Fosca I i Vall Fosca II. Pel Pallars Jussà fem passar la travessa Prepirinea.

La Serra de Sant Gervàs. 34 km, 1.200 m desnivell positiu
El Roc de Benavent i el Coll de Comiols. 25 km, 600 m desnivell positiu
Volta al Roc de Benavent i al Tossal de Sant Quiri. 33 km, 800 m desnivell positiu
Els Rocs de Galliner i Neret i el poble abandonat de Montesquiu. 43 km, 1.000 m desnivell positiu
Els pobles de Salàs, Rivert i Toralla
Montsor i Gramuntill: camins de voltors
La Vall de Barcedana. 16 km, 500 m desnivell positiu
La Vall de Barcedana, el Castell de Sant Gervás i la Serra de la Carramina. 117 km, 2.500 m 1.000 m
Volta a Sant Corneli. 56 km, 1.300 m desnivell positiu

La Serra de Sant Gervàs

Amb el punt de partida a Senterada visitarem els pobles de Naens, Cadolla, Pinyana, Corroncui (amb una afamada queseria), Adons, Cérvoles i Burguet. Observacions: Cap dificultat técnica. A partir d’una proposta del llibre Itineraris de BTT per Catalunya de 1994. La ruta per la Serra de sant Gervàs i la visita al Castell de Sant Gervàs, malgrat la similitud de noms, són distants.

 

El Roc de Benavent i el Coll de Comiols

Situem el punt de partida al coll de Comiols (1.100 m) a la C-1412b que uneix el Pallars Jussà amb l’Alt Urgell. Ens donem una volta pels boscos i evitar la carretera fins pràcticament encarar la pista que uneix Comiols amb el Coll de la Failleda. Seguim per aquesta pista en bon estat i superem el Roc de Benavent per occident. A la zona de la Gavarnera deixem la pista i anem a buscar el camí de grau que ens permet superar el Roc de Benavent i baixar a Biscarri i desprès al poble de Benavent. Creuem la carretera i per pistes i camins acabem al coll de Comiols.

Volta al Roc de Benavent i al Tossal de Sant Quiri

Aquesta ruta és més llarga i espectacular que l’anterior. Situem el punt de partida al coll de Comiols (1.100 m) a la C-1412b que uneix el Pallars Jussà amb l’Alt Urgell. Ens donem una volta pels boscos i evitar la carretera fins pràcticament encarar la pista que uneix Comiols amb el Coll de la Failleda. Seguim per aquesta pista en bon estat i superem el Roc de Benavent i el Tossal de Sant Quiri per occident. Abandonem la pista principal per pujar a la Collada Prat (1.308 m). Prenem una pista a l’esquerra que ens torna a la comarca de la Noguera. El track baixa a una altiplanicie amb un dipòsit d’aigua i unes ruïnes d’un mas i torna a pujar per buscar el corriol de les eugues (senyalització vertical). Un corriol altament ciclable que ens reconforta. El seguim, superem una plantació d’alzines per fer tòfones i seguim el camí a sota del grau fins Benavent. Sortim a la carretera i l’evitem seguint un camí paral·lel fins el coll de Comiols.

Els Rocs de Galliner i Neret i el poble abandonat de Montesquiu

Amb el punt de sortida a la Pobla de Segur, visitarem els Rocs de Galliner i Neret i el poble abandonat de Montesquiu. Sortirem del punt d’informació del Centre btt (510 m) i ens dirigirem cap el pantà de Sant Antoni que bordejarem fins el poble d’Aramunt (550 m). Seguirem per una pista en bon estat novament vorejant el pantà en direcció a Tremp (font i zona de picnic), fins el moment de trencar a l’esquerra i començar la dura ascensió. Visitarem l’ermita de Sant Vicenç de Galliner, el poble abandonat de Galliner i pujarem al Roc de Galliner (828 m; a peu) amb vestigis d’un antic castell. Tornarem a l’itinerari principal i pujarem al Roc de Neret i les seves instal·lacions (899 m). Tornarem a l’itinerari principal, baixarem i remuntarem fins el Coll de la Torre (795 m). Baixem al poble abandonat de Montesquiu (700 m) i poc desprès trobem l’ermita de Sant Serni. Baixem fins trobar la pista que voreja el pantà i tornem a Aramunt. Ens dirigim cap el poble vell d’Aramunt per pista en bon estat i sortim del poble per l’altre banda per un corriol empedrat de difícil ciclabilitat per tornar a Aramunt. Tornem a cap a la Pobla passant per Sant Martí de Canals el Pont de Claverol.

Els pobles de Salàs, Rivert i Toralla

Amb el punt de sortida a laPobla visitem els interessants pobles de Salàs (botigues-museu), Rivert (aigüa i fonts) i Toralla (en una cinglera).

Montsor i Gramuntill

Una excursió espectacular amb el punt de partida a La Pobla de Segur (520 m). Sortim del centre de la Pobla de Segur per l’antiga carretera que pujava a la Vall Fosca, arribem al congost d’Erinyà, a on ens podem banyar si fa calor i sortima la carretera N-260 fins trobar la desviació a Lliçà i Reguard. Nosaltres seguim pujant per barranc i serrat de Moró, per un bosc de pins molt castigat per l’oruga. Quan trobem la pista què ve de Peracalç i de Montcortès baixem cap el poble abandonat de Montsor, que es vol rehabilitar. Seguim baixant per la pista i a un collet prenem un camí i al coll de Montsor, triem el corriol d’en mig. Primer per sender, després per trialera i finalment amb l’ajuda d’unes cordes arribem a l’antic camí de ferradura que enllaçava el Pallars Jussà amb el Pallars Sobirà, passant per Sant Pere de les Maleses. El travessem fins arribar a una pista que prenem a la dreta cap a Gramuntill.  Mirem a dalt, cap a les roques d’on hem baixat i veiem la colònia de voltors. A l’arribar a la masia prenem l’antic camí de ferradura (Camí de la font de l’Ús) fins arribar a prop de La Pobla a on ens acostem per la carretera. Observacions: A l’arribar a l’antic camí es pot continuar pel mateix cap a Gramuntill. A l’arribar a la pista de Gramuntill podem tirar a l’esquerra per anar a sortir directament a la carretera que ens porta a La Pobla. Tenim descrites altres baixades des de Montsor cap a La Pobla, per exemple a la transversal de l’estany Gento – Sitges.

Per Gramuntill passava l’antic camí de ferradura que enllaçava el Pallars Jussà amb el Pallars Sobirà, passant per Sant Pere de les Maleses i el forat del Serpen per evitar el congost de Collegats i travessar el riu per on hi ha el barranc de l’Infern,  aquest pas s’anomenava el forat dels Cornuts on hi havia un pont cabrer que fou construït pels monjos de Sant Pere de les Maleses per comunicar-se amb la ribera oposada la partida de Baiarri, per enllaçar amb Gerri de la Sal, fins al 1884 que s’obre una carretera amb peatge a la Barraca (Font de l’Ús).

La Vall de Barcedana

Aquesta és una excursió apta per tots els públics amb possibilitats de veure rapinyaires. Sortirem del Pont de Barcedana (400 m), a la carretera que puja a Llimiana des de Cellers. Començarem a remuntar per la pista del Camí del Peu del Bosc fins trobar un poste amb un indicador a on girem a l’esquerra (460 m) i comencem a pujar fins arribar al poble de Sant Martí de Barcedana (740 m; possibilitat de pernocta), seguim pista asfaltada avall fins Sant Cristofol de la Vall i el punt de sortida.

La Vall de Barcedana, el Castell de Sant Gervás
i la Serra de la Carramina

Aquesta és una excursió de dos dies que ens permet recórrer dos territoris molt característics del Pallars Jussà: la Vall de Barcedana i la Serra de la Carramina (o Carrànima). Amb aquesta excusa visitarem pobles com Bóixols, Figuerola d’Orcau, Conques i Sant Martí de Barcedana i el Castell de Sant Gervás. El track té el punt de sortida a l’estació de Cellers, peò podriem sortir igualment del Pont de Barcedana o, a l’altre punta de l’excursió, al poble de Bóixols. Sembla aconsellable pernoctar a l’Estació de Cellers o a la Masia de la Faidella, al costat del coll del mateix nom.

Sortim de l’estació de Cellers (400 m) i ens dirigim a creuar el pantà per la carretera o per la via per vianants i ciclistes que arriba fins el pont. Desprès del pont girem a l’esquerra i ens dirigim cap a Llimiana però desprès d’un pont sobre el Barranc de la Font deixem la carretera per una pista que seguirem fins l’Hostal Roig. Deixarem el  Montsec a la nostre dreta. Coincidirem molta estona amb el GR. Creuarem la finca del Bon Repòs i anirem a creuar la C-1214 (1.080 m) a prop del Coll de Comiols. Prendrem el Camí de la Garriga o Camí de Comiols que bordeja per occident el Roc de Benavent i el Tossal de Sant Quiri. Pujarem fins els voltants dels 1.400 m i baixarem al Coll de l’Espina 1.280 m) i al Coll de la Failleda (1.240 m; possibilitat de pernocta).

A la segona etapa, baixarem per carretera al poble de Bóixols (1.150 m; sense serveis turístics). Del centre del poble, prendrem una pista que passa per l’escola i pujarem a la l’Ermita de Carramina (1.630 m), punt culminant de la serra. Baixarem anant seguint la vall del riu d’Abella a Figuerola d’Orcau, Conques (640 m), Aransis (940 m), Castell de Sant Gervás (980 m), Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana (760 m) i anem baixant fins el punt de sortida per pista ampla.

Volta a Sant Corneli

Aquest recorregut segueix al 80% la ruta 8 del centre btt de la Pobla de Segur. Sortirem de la Pobla de Segur (510 m) en direcció al pantà de Sant Antoni, ens desviarem per una pista de terra per arribar al poble d’Aramunt. Continuem vorejant el pantà fins trobar a la nostre esquerra la pista en bon estat que puja, primer al poble de Montesquiu (700 m), Coll de la Torre (795 m) i al Coll d’Orcau (870 m) i baixa al el poble d’Orcau (760 m) a on tenim l’entrada per pujar al castell d’Orcau. Comencem a baixar per la carretera fins trencar a l’esquerra, travessem el riu Abella (vigileu com baixa d’aigua) i anem a buscar el poble de Basturs (623 m) i els seus estanys. Seguim per un paisatge que ens recorda a Las Bardenas i sortim a la carretera que dona accés al característic poble d’Abella de la Conca, que visitem. Tornem pel mateix camí i prenem la pista cap a Sant Corneli. Quan s’acaben els cuidats camps d’ametllers la pits empitjora però perseverem fins desviar-nos per un corriol a la dreta que ens baixa cap a Vilanoveta i les trinxeres (que no hem trobat). El sender és tècnic. Seguim per la pista i abans d’entrar a Aramunt ens desviem (570 m) per buscar el camí a Sant Martí de Canals (650 m) i desprès al Pont de Claverol i las Pobla. Observacions: El recorregut es pot escurçar si sortim i acabem al poble d’Aramunt.

Serveis per a una aventura autònoma

Cellers. Alberg refugi de Cellers (a l’estació de tren de Cellers). 973 25 22 09 i 666 407 994
Conques. Casa Ramona: 973 66 45 04. Ca l’Estudiant:  973 66 43 64
Sant Martí de Barcedana. Casa Roca.  973 651 070.  monica@casaroca.info
Bóixols. Masia Faidella (al coll de Faidella). 973 25 23 52 i 608 538 045. masiafaidella@gmail.com
La Pobla de Segur.
Fonda Can Fasersia. 973 680 245. 695 169 181. www.canfasersia.com
JM antic Palermo. bar restaurant amb montaditos, música, …
Senterada. Hostal Casa Leonardo. 973 661 787
Tremp:
Alberg Tremp: 973 652 563
Alberg Guàrdia de Tremp
Taxi Manel Moreno: 618 257 250, 973 652 075

Mas Gramuntill: http://gramuntill.cat/el_mas_de_collegats/. 647 503 308

 

Fent el tafaner

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i Ribagorça a l’Aragó. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric del Pallars: Pallars Jussa i Pallars Sobirà.

De fet, el Pallars Jussà està format per quatre unitats geogràfiques: la Conca Deçà o Conca de Tremp, al voltant del cap de comarca, la Conca Dellà, a l’entorn de la vila d’Isona, la Conca de Dalt, al voltant de la Pobla de Segur, tot i que rep aquest nom el municipi del Pont de Claverol, i el conjunt format per la Vall Fosca, amb la Torre de Cabdella com a centre, i el terme paral·lel de Sarroca de Bellera.

Segons la llegenda, el nom de la comarca procedeix del mot comú palla. Segons Joan Coromines, no és exactament així, tot i que hi està relacionat: Pallars procedeix del llatí paleares, cabanes amb sostre vegetal (probablement de palla).

La llegenda, segons Pep Coll, conta que a la major part de Catalunya hi hagué una gran sequera que durà anys i panys, i els cereals que produeixen palla no aixecaven ni un pam de terra, fins al punt no hi havia palla ni per a alimentar els rucs. Al Pallars, en canvi, la pluja era tan generosa que no es donava aquesta circumstància i als pallaresos els en sobrava, de palla. Per tal de fer enveja a les comarques veïnes del sud, s’acostumaren a llençar la palla sobrera al riu, de manera que cap al pla de Lleida, el riu (la Noguera Pallaresa) baixava tan ple de palla que els noguerencs s’avesaren a dir que el riu venia de les valls de la palla, és a dir, de les valls pallareses, d’on ve el nom de Pallars, tan aplicable al Pallars de baix (Pallars Jussà) com al Pallars de dalt (Pallars Sobirà).

La Conca Dellà. http://ca.wikipedia.org/wiki/Conca_Dell%C3%A0

 També anomenada de vegades Conca d’Orcau, és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà (a més de la Vall Fosca):
– la Conca de Tremp, o Conca Deçà, al voltant del cap de comarca, que ocupa del centre cap al sud i oest de la comarca
– la Conca de Dalt, al nord, que ocupa tot l’espai a llevant de la Pobla de Segur i té el Pont de Claverol com a cap municipal
– i la Conca Dellà, a l’entorn d’Isona. El terme municipal d’Isona i Conca Dellà, que és el de més extensió i població d’aquesta conca, rep aquest nom, tot i que no agrupa realment tota la Conca Dellà, ja que aquesta comprèn, a més, tot l’actual terme d’Abella de la Conca i part dels de Gavet de la Conca i Llimiana.

Sant Martí de Barcedana. Sant Martí de Barcedana és un poble de l’antic terme d’Aransís, actualment inclòs en el terme municipal de Gavet de la Conca. Forma unitat geogràfica amb Sant Miquel de la Vall, molt proper, i Sant Cristòfol de la Vall una mica més allunyat. El barranc de les Moles, afluent del de Barcedana és el que articula la vall on es troben els tres pobles, denominada des d’antic Vall de Barcedana. Els seus orígens, cal cercar-los en el tercer recinte fortificat del complex del castell de Sant Miquel de la Vall: el Castellet, també anomenat Castellet de Llimiana o Castell de Castellet de Llimiana. Al seu redòs sorgí el poble. D’aquest castellet, no en queden restes conegudes, tot i que la casa Roca té elements constructius que fan pensar en aquest castellet desaparegut. Com Sant Miquel de la Vall i Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana pertangué al monestir de Gerri de la Sal fins al segle XIII, i passà posteriorment a ser possessió de Santa Maria de Meià. Tot i estar situat en lloc més planer i ben comunicat, Sant Martí de Barcedana té, actualment i històrica, menys població que Sant Miquel de la Vall. El 1981 hi constaven vint i set habitants, que eren trenta el 2006.

L’Alzina, o Alzina, sense l’article, és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà. Està situat a la meitat oriental de la vall, però a prop de la població central i cap del municipi. És un dels anomenats pobles de la Faixa. Entrant a la Faixa des de llevant, és el tercer poble que es troba, després d’Estorm i Moror. És a ponent del barranc de la Mulla, enlairat al vessant sud-est de la Serra d’Alzina. És accessible per una curta pista de 500 metres, asfaltada, que surt de la pista que recorre la Faixa des de Guàrdia de Noguera fins al Pont de Montanyana. Prop del poble, al lloc anomenat el Castellot hi ha set tombes medievals excavades a la pedra, que el llegendari popular atribueix a un comte i els seus vassalls, morts en combat en aquell lloc.

Alsamora és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà. És un dels anomenats pobles de la Faixa, el de més a ponent. Tot i que pertany administrativament al Pallars Jussà, des del punt de vista geogràfic és un poble ribagorçà, tot i que al llarg de la història s’ha decantat clarament cap al Pallars. Destaquen al poble les ruïnes del casc urbà, típicament medieval, amb forma de poble obert distribuït al llarg d’un carrer, les restes restaurades de la torre de guaita i el conjunt de camins medievals que, sortint del poble, travessen el Montsec d’Ares en diferents direccions. També hi destaca un sarcòfag medieval, del segle XII o del XIII, de dos metres de llarg per noranta centímetres d’ample situat al costat mateix del camí d’accés al poble vell (l’ampliació moderna del poble cap a llevant ha fet que ara quedi dins del poble). La llegenda diu que el moro de Moror estava bojament enamorat de la senyora, també mora, d’Alsamora. Era tal la seva bogeria d’amor que es passava tot el dia mirant de veure-la als merlets del seu castell, dalt de la torre d’Alsamora. Com que aquest darrer poble era en un pla molt més baix que Moror, i la torre no compensava la diferència d’alçada, el de Moror va perdre definitivament el seny cridant a la seva enamorada que alcés més la seva torre: “Alça, mora!”, “Alça, mora!, es conta que li deia sense parar. La seva veu ressonant per la vall donà així nom al poble de la seva estimada.

Bóixols. Segons Joan Coromines el topònim “Bóixols” és d’origen romànic, i té les seves arrels en la paraula romànica que designa l’arbust o arbret del “boix”, molt abundant en aquestes altes terres. El final en “-ols” deu ser un diminutiu, possiblement amb valor de col·lectiu. La casa històricament més important de Bóixols és Cal Baró (juntament amb cal Senyor, que és on es cobraven els delmes de la baronia). Té capella pròpia, dedicada a Sant Josep, cosa que evidencia la importància que tingué en altres èpoques aquesta casa pairal. Existeix una llegenda per a justificar l’antiga esplendor d’aquesta casa: posseïen minairons, els follets màgics del llegendari mitològic català, éssers petits que no es poden estar sense fer feina. Si no se’ls en mana, destrueixen tot el que se’ls posa per davant. Com que a cal Baró sempre els en donaven, de feina, va esdevenir una d’aquelles cases riques del poble, on es diu que els seus amos poden viure sense treballar. Cal Baró arribà a ser una casa tan acabalada, que a la capella de Sant Josep, després de la missa patronal, hi havia una cerimònia que en demostrava la riquesa: els de cal Baró donaven a cada pobre que anés a trucar a casa seva en sortir de missa un pa rodó sencer, pastat i cuit a la mateixa casa.

Montesquiu. Per entendre el poble abandonat de Montesquiu podeu visitar el blog: http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/2011/03/montesquiu-lleida.html

Vilanoveta. Altre dels pobles abandonats del Pallars Jussà: http://www.caljulia.com/vilanoveta/

Galliner. Un altre poble abandonat  http://www.caljulia.com/galliner/

Aramunt és la vila que centrava l’antic terme municipal del mateix nom. Es tracta de dos nuclis diferenciats: la vila vella, aturonada, actualment abandonada i en ruïnes, i la vila nova, tradicionalment anomenada les Eres. També hi havia hagut la caseria de Sant Miquel, actualment desapareguda sota les aigües de l’embassament de Sant Antoni. El terreny era a Aramunt més muntanyós que pla. Bastant fluix, i s’hi conreaven 2.000 jornals, dels quals tan sols 12 eren de regadiu. El bosc era tot a la Serra de Boumort, propietat del Duc de Medinaceli, molt destruït. La major part de la terra estava sense conrear, i s’aprofitaven el bosc baix per a combustible. S’hi produïa blat, ordi, sègol, patates, vi, llegums, hortalisses, algunes fruites i poc oli, sobretot per les fortes glaçades dels anys anteriors. De bestiar, hi havia ovelles, cabres, porcs, ases, i els bous i mules necessaris per a les feines del camp. Hi havia caça abundant, de diferents menes. La vella vila d’Aramunt nasqué segurament com a poble castral a redòs del Castell d’Aramunt, del qual queden algunes restes al capdamunt del turó que ocupa la vila vella. La vila fou abandonada del tot durant els dos primers terços del segle XX, tot i que encara va servir de refugi durant la guerra del 1936-39, i les cases van anar esfondrant-se, com també les dues esglésies que hi havia, la parroquial de Sant Fructuós i la de Sant Antoni. Aramunt era una vila closa, amb almenys dos portals. Les mateixes cases formaven, a la major part del recinte, el tancat de la vila, de manera que a l’interior hi havia un sol carrer principal, el qual, fent un parell de revolts, per vèncer els 40 metres de desnivell existents entre el portal de baix i l’església de Sant Fructuós, o Fruitós.

El Castell d’Aramunt, popularment anomenat la Torre dels Moros, està situat dalt d’un turonet al nord-est del poble vell d’Aramunt. Està documentat des del 958, i fou un castell objecte de certes transaccions, a l’edat mitjana. Fou límit nord dels castells d’Orcau i de Basturs, més tard venut a Arnau Mir de Tost i encara més tard retornat als comtes de Pallars, amb un dels quals es casà Valença, filla del de Tost.
Fou també escenari de diversos conflictes, com la guerra civil del segle XV. Retornat al domini comtal, s’hi mantingué fins a l’extinció dels senyorius, al segle XIX, tot i haver passat de comte a marquès el títol dels de Pallars. Del vell castell d’Aramunt, se’n conserva encara una torre circular d’uns 7 metres d’alçada. Fa uns 30 metres de circumferència, amb un diàmetre exterior de 9,5 m. Per les característiques constructives, es tracta d’una obra de finals del segle XI o ja del XII, fet de carreus irregulars units amb morter de calç. No queden vestigis de la resta del recinte del castell.

Conca de Dalt, o el Pont de Claverol, és el municipi de l’extrem nord-est de la comarca del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, amb l’Alt Urgell i també amb l’Alta Ribagorça. De fet, el terme municipal de Conca de Dalt és la meitat oriental i la quarta part sud-occidental de la Conca de Dalt geogràfica, una de les sotscomarques que formen el Pallars Jussà. No té del tot continuïtat geogràfica, ja que l’antic municipi de Toralla i Serradell està situat a la part nord de la zona central de la comarca i, a més, no està unit amb la resta del seu municipi. Està format per la unió, feta el 1969, de quatre antics municipis independents: Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell. Inclou dotze pobles, un d’ells, Sossís, constituït en entitat municipal descentralitzada. El poble que fa de cap del municipi és el Pont de Claverol.

El nom del municipi, com ha quedat ja apuntat, no s’acaba d’ajustar a la realitat geogràfica, ja que el municipi de la Pobla de Segur i una part dels de Senterada i Abella de la Conca (la vall de Carreu) també pertanyen geogràficament a la Conca de Dalt. D’altra banda, el primer nom que prengué aquest municipi en integrar els quatre termes separats que ara el formen fou el de Pallars Jussà, que hagué de canviar el 1994 en institucionalitzar-se la divisió comarcal catalana i coincidir el nom del municipi amb el de la comarca a la qual pertanyia. El nom que han proposat sempre els experts, geògrafs i lingüistes, per al municipi és el del poble que en fa de capital, el Pont de Claverol, però aquesta recomanació només fou parcialment atesa pels diferents governs municipals de l’actual municipi de Conca de Dalt durant la legislatura 1983-1987. Malgrat tot, bastants publicacions, entre elles les diferents obres publicades per Enciclopèdia Catalana l’anomenen d’aquesta manera. La Generalitat de Catalunya, en la Resolució GAP/583/2007, publicada en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4842 de 15 de març del 2007 oficialitza la denominació el Pont de Claverol al costat de la de Conca de Dalt.