Os de Civís

Aquesta és la secció de rutes per el territori d’Os de Civís a l’Alt Urgell. Consulta altres territoris de l’Alt Urgell perquè hi més rutes que passen per Os de Civís.

 

Os de Civís – Tírvia
Els colls d’Os de Civís: Aubaga, Conflent, Creu de Bedet,  Ras de Conques, Grau, Ares i Laqell
Quatre colls i l’idíl·lic riu de l’Olla

 

Os de Civís – Tírvia

Aquesta és una gran excursió de dos dies per unir Os de Civís amb Tírvia passant per alguns del grans colls del Parc Natural de l’Alta Pirineu. Sortirem d’Os de Civís (1.500 m) en direcció al coll de l’Aubaga (1.930 m), seguim cap el coll de Laquell (2.150 m), baixem al coll d’Ares (1.870 m), remuntem suament al coll de Grau (1.970 m) i baixem al coll de Ras de Conques (1.920 m). Ara podem baixar al refugi de ras de Conques (possibilitat de menjar i dormir). Tirem avall cap a Santa Magdalena però abans d’arribar girem ala dreta remuntant el riu Gireni i el riu d’Olla fins trobar la confluència amb el riu Conflent. Girem a l’esquerra i comencem a remuntar fins el coll de la Creu de Bedet (1.950 m) i el coll de So (1.980). Deixem la pista i baixem per un corriol fins la Glorieta, Farrera i Tírvia (1.000 m; possibilitat de menjar i dormir). De Tírvia anem cap a les bordes de Virós, baixem al poble d’Alins (1.040 m) i agafem la pista asfaltada que puja a Tort a la vora del riu. A les afores de Tort (1.640 m) s’acaba l’asfalt, arribem al poble i seguim amunt cap el port de Cabús (2.300 m), fronterer amb Andorra. Baixem per las pista asfaltada però a les instal·lacions d’esquí, al coll de la Botella (2.060 m), girem a la dreta i baixem a les bordes de Seturia per pista. S’acaba la pista, prenem al recte un corriol amb algun tram dificultós i entrem a Catalunya. Seguim pista avall fins Os de Civís.  Observacions: Circular de dos dies.

Set colls per Os de Civís: Aubaga, Conflent, Creu de Bedet,  Ras de Conques, Grau, Ares i Laqell

Aquesta excursió és una mica boja perquè el seu objectiu és anar fent colls, és una mena de Quebrantahuesos per pistes de terra a l’alt Pirineu. Sortirem d’Os de Civís (1.500 m) en direcció al coll de l’Aubaga (1.930 m), coll de Conflent (2.180 m; a sota del pic Saloria), coll de la Creu de Bedet (1.940 m), baixem a Santa Magdalena (1.550 m) i remuntem el coll del Ras de Conques (1.920 m), el coll de Grau (1.970 m), baixem a coll d’Ares (1.870 m) i remuntem el coll de Laquell (2.160 m; segon coll per sobre dels 2.000 m d’alçada) per baixar al coll de l’Aubaga i tornar al poble. Són set colls: Aubaga (1.930 m), Conflent (2.180 m), Creu de Bedet (1.940 m),  Ras de Conques (1.920 m), Grau (1.970 m), Ares (1.870 m) i Laquell (2.160 m).

 

Quatre colls i l’idíl·lic riu de l’Olla

 

En aquest cas no farem tants colls però disfrutarem de l’idíl·lic riu de l’Olla.  Sortirem d’Os de Civís (1.500 m) en direcció al coll de l’Aubaga (1.930 m), coll de Conflent (2.180 m; a sota del pic Saloria), baixarem a les bordes de Conflent, el riu de l’Olla, les bordes de Civís, coll d’Ares (1.870 m) i coll de Laquell (2.160 m) abans de tornar al coll de l’Aubaga per baixar a Os de Civís.

 

Fent el tafaner …

Os de Civís (antigament Os d’Urgell), és una entitat municipal descentralitzada de les Valls de Valira i alhora és el nucli més habitat del municipi. El poble conserva les cases medievals i, actualment, s’hi han construït moltes segones residències. Os de Civís es troba situat a la vall d’Aós, que és part de la coma de Setúria, formada per la conca del riu d’Aós, tributari de la Valira. Situat sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòria i del torrent de Montaner, on es forma el riu d’Aós, aigua amunt del pont de Bixessarri, al peu del pic d’Aós  (2.406 m), el cim més occidental de la serra d’Enclar i termenal de les parròquies d’Aós, i d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra. Geogràficament la vall d’Aós és al vessant andorrà, però administrativament sempre ha estat part de Catalunya i els seus límits no han estat disputats. Només es pot accedir a Os de Civís per carretera des de Sant Julià de Lòria (Andorra). La comunicació directa amb la resta del municipi, que es troba al vessant català de la Valira, és força dificultosa. És a través del coll de Conflent, de 2.150 m. d’altitud.

Es diu que és un periclavament. En geografia política un periclavament és una part del territori sense discontinuitat física d’un estat o territori determinat (per terra, o per l’aigua), però a la qual no es pot accedir sense travessar un territori estranger. Un cas similar és el de Point Roberts una comunitat no-incorporada del comtat de Whatcom (és a dir administrada directament pel comtat), a l’Estat de Washington als Estats Units. En aqeust cas, seria un periclavament fals perquè es pot accedir per terra per la pista no està asfaltada. Per exemple, Point Roberts està situat a la punta sud de la península de Tsawwassen; Point Roberts es troba envoltada al nord per la Columbia-Britanica canadenca i pels altres costats per les aigües territorials nord-americanes; és doncs impossible unir-la per via terrestre des dels Estats Units sense passar pel Canadà.

Pertanyia al vescomtat de Castellbò. Als anys 80, en veure’s incomunicats a ran de les fortes riuades de 1982, sense telèfon, els veïns del poble van constituir l’Associació d’Amics d’Aós de Civís, de la qual una part són barcelonins amants del poble i del seu entorn. Això ha permès la restauració de moltes cases del poble, alhora que ha servit també per aconseguir alguna subvenció per restaurar l’església romànica d’Aós, consagrada a Sant Pere, que es trobava en un estat ruïnós anys enrere. La dependència d’Andorra és quasi total, a excepció del subministrament elèctric, realitzat per la companyia urgellenca PEUSA, després dels aiguats del 1982. Cal dir també que els serveis bàsics són proporcionats pel Comú de Sant Julià de Lòria (Andorra). Tal és el cas de la recollida d’escombraries, la neteja de la carretera quan neva, i d’altres serveis. L’entrada al poble es fa per un carrer força ample amb comerços a tots dos costats, plens d’articles turístics i hostals. Les cases són fetes amb pedra i teulats de pissarra. Des del poble, i per un camí empedrat i costerut, arribarem a l’església romànica de Sant Pere i Santa Margarida, que antigament havia estat un castell.