Noguera

Aquesta és la secció de rutes i tracks btt per la Noguera.

Volta als Montsecs
Transmontsec
La vall d’Àger
Sant Alís
Les torres de la Baronia de Sant Oïsme, Figuerola i Fontllonga
La Serra de Sant Mamet

 

Volta als Montsecs

La Volta als Montsecs té una versió que prioritza els corriols i altra que prioritza les pistes. Podeu escollir la que millor s’adapti a la vostre manera de fer btt i organitzar la ruta al vostre gust.

 

Variant pistes

Sortim d’Àger (600 m) i ens dirigim cap el Montsec i el Coll d’Ares seguint una pista asfaltada. Aquesta pista ens porta a la zona de salt de parapent i ala delta i al Parc Astronòmic del Montsec. Molt a prop del coll, el track ens porta al punt més alt i ens torna al mateix punt. Baixem cap a Alsamora i seguim baixant cap ala Noguera Ribagorçana i trobarem el punt d’informació del Congost de Mont-rebei (connexió versió corriols). La pista asfaltada ens porta cap a Pont de Muntanyana; podem arribar si necessitem menjar o fer una visita i podem tallar pel pont que ens porta cap a la carretera nacional 230. La seguim en direcció Lleida (sud) i l’abandonem a l’alçada de la Casa Renou per anar a buscar la pista de graveta que ens porta a Chiriveta.

 

Seguim la pista principal i quan estem ben cansats arribarem a Montgai. Seguim pujant sentint la solitud fins el Mas de Quintillà. Al Mas de Quintillà trobem una pista ampliada i arreglada (massa ampla?) que enllaça Viacamp i Montfalcó (si volem dormir a l’alberg de Montfalcó baixarem per la pista però desprès haurem de remuntar pel mateix camí). Prenem una pista a la dreta que enmig de camps de cereals, sentint la sol ens portarà al Pont de Penavera. Seguim la pista principal fins Estopiñan a on podem dormir i menjar. Baixem a buscar la pista asfaltada al Pantà de Canelles. Creuem per sobre de la presa, passem un túnel i bordegem el pantà per una pista en bon estat. Superem l’embarcadero de Blancafort i remuntem fins el masos. Sortim a una pista asfaltada que anem seguint, en dirigim als Massos de Millà però abans ens desviem a la dreta per un camí en mal estat fins el Coll de Morell. Canvi sobtat de registre, de pista important a camí pedregós per anar a Millà. Les pedres de la pujada donen pas al possible fang de la baixada. No cal entrar a Millà i ens dirigim per la pista asfaltada a Agulló i desprès a Ager.

Variant camins i corriols

Sortim d’Àgullò i ens dirigim cap a Corçà per una pista asfaltada. Seguim cap el Congost de Mont-Rebei i l’Ermita de la Pertusa. Som a les portes del Congost de Montrebei. Desprès del pàrquing enfilem l’espectacular corriol per sobre de la presa. Fins l’àrea de lleure tenim unes dues hores de corriol tendència baixada però haurem de remuntar uns 200 m de desnivell en dues tandes. El paisatge és estremidor, paradís d’escaladors i del penya-segats de 150 m de caiguda lliure. Extremem les precaucions i el respecte als vianants. Desprès del pont penjant seguim per un camí al costat del pantà fins l’àrea de lleure. A l’àrea de lleure busquem un corriol poc marcat que ens apropa al riu que haurem de creuar per un gual natural. Sinó ho veiem clar tornem enrere i anem a buscar la pista a Pont de Muntanyana i de Pont a Chiriveta. Seguim el track, passem pel costat dret d’un camp i anem a sortir a una pista que va guanyant importància. Seguim la pista principal i quan estem ben cansats arribarem a Montgai. Seguim pujant sentint la solitud fins el Mas de Quintillà. Al Mas de Quintillà baixem per una pista ampliada i arreglada (massa arreglada?) cap a Montfalcó, desprès de deixar a la dreta el poble abandonat de l’Estall.

Baixem en direcció al embarcadero i uns metres abans d’arribar ens desviem per un camí a la dreta. Entrem en una part del recorregut a on seguirem camins i corriols que donaven accés als camps de conreu i que estan mig abandonats. Trobem el poble abandonat de Fet mi desprès el de Finestres a on, a temporades, viu una persona. Aquesta part ens ha fet suar l’esmorzar. Seguim per la pista d’accés al poble fins connectar amb la pista d’Estopiñán a Viacamp i la seguim fins el Pont de Penavara. Just superat el pont, abandonem la pista principal per un camí pedregós a la nostre esquerra que ens acabarà portant a Estopiñan. Baixem a buscar la pista asfaltada al Pantà de Canelles. Creuem per sobre de la presa, passem un túnel i bordegem el pantà per una pista en bon estat. Superem el embarcadero de Blancafort i remuntem fins el masos. Sortim a una pista asfaltada que anem seguint, ens dirigim als Massos de Millà però abans ens desviem a la dreta per un camí en mal estat fins el Coll de Morell. Canvi sobtat de registre, de pista important a camí pedregós per anar a Millà. Les pedres de la pujada donen pas al possible fang de la baixada. No cal entrar a Millà i ens dirigim per la pista asfaltada a Agulló.

Fitxa tècnica
Punt de sortida i d’arribada: Ager . Distancia: 114/95 km
Altura màxima: 1.630/ 1.100m. Altura mínima: 500 m. Desnivell acumulat: 2.400 / 2.200 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica, òbviament depén la versió pistes o la corriols.
Observacions: Chiriveta, Montgai, Montfalco, Estopiñan swón pobles mig abandonats mig fanstasmes. Evitar els dies de calor. La variant pistes no passa pel congost de Mont-rebei. Ser molt prudents al Congost i respecteu als excursionistes, molts d’ells amb nens i sense experiència.
Estacions del recorregut: Ager, Pont Muntanyana, Chiriveta, Montgai, Montfalco, Estopiñan, Pantà Cañellas, Milla, Agulló.

Transmontsec

Excursió llarga i dura que, pràcticament, ressegueix la Transmontsec que organitza anualment el Centre Excursionista de Lleida. Sortim d’Àger (600 m) i ens dirigim cap el Montsec i el Coll d’Ares seguint una pista asfaltada. Aquesta pista ens porta a la zona de salt de parapent i ala delta i al Parc Astronòmic del Montsec. Molt a prop del coll, el track ens porta al punt més alt, Sant Alis (1.635 m), reculem fins trobar una pista/camí que baixa a prop de Beniure a on connectem amb una variant de GR 1. Seguim el GR fins que el GR enfila una pista en bon estat que baixa directament a l’estació de Cellers. En aquesta ocasió preferim una pista/camí que baixa al poble de Cellers. Seguim cap l’estació de Cellers i travessem el pantà i seguim el GR per una pista cap a l’Hostal Roig (deu ser de la mateixa cadena que l’Hostal de la Muga: establiments ruïnosos i abandonats perquè han perdut el seu sentit amb el pas del temps). Enfilem la dura i pedregosa pujada cap el Tossal de Mirapallars i Urgell. En lloc de baixar directament, pugem per la nostre esquerra perquè el corriol de baixada és més ciclable. Arribem a una pista que seguim en direcció al Coll d’Orenga i ens desviarem per una pista que baixa a uns camps de blat. Seguim escrupolosament el track per trobar el corriol entre els camps desemboquem a un corriol carener i un camí que ens acabarà deixant a la baronia de Sant Oïsme. Fem una mica de carretera i, seguint el track, la deixem per baixar per uns trialera fins un camí i el pont per creuar el pantà. Sortim a la carretera, remuntem fins el poble de l’Ametlla del  Montsec, baixem a la Regola i arribem, una mica cansadets, al càmping d’Àger. La pujada a Sant Alis coincideix amb la Volta al Montsecs, variant pistes.

La vall d’Àger

Excursió curta i sense gaire desnivell per la Vall d’Àger (600 m). Sortrirem d’Àger i visitarem l’Ametlla de Montsec i la Regola. Des de la Regola fins Àger coincideix amb la Transmontsec.

Sant Alís

El cim de Sant Alís (1.675 m) es troba al Montsec a caball entre la Noguera i el Pallars Jussà. Habitualment es puja des d’Àger, a la Noguera, per la pista asfaltada que s’utilitza per pujar a la zona de salts de parapent i ala delta. Es torna pel mateix camí. Es pot baixar cap a Beniure i Sant Esteve de la Sarga per pista (Transmontsec) o cap Alsamora per pista asfaltada (Volta als Montsecs), de la pàgina de la Noguera.

Fitxa dels Institut Cartogràfic de Catalunya: Sant Alís
C
omarca: Noguera

 

Les torres de la Baronia de Sant Oïsme, Figuerola i Fontllonga

Visitarem torres de guaita de la comarca de la Noguera. Sortim de la Baronia de Sant Oïsme (hostal restaurant) i creuem la carretera i iniciem una forta pujada pedregosa per una pista /camí. La pista millora però desprès seguim per un corriol i travessem uns camps de blat seguint el track. Hem de tenir molta cura en aquest punt, és el tram més tècnic i dur del recorregut i és fàcil no trobar el corriol que va enllaçant els prats. Al final sortim a un camí que va millorant fins arribar a la pista franca que seguirem cap el poble abandonat de Peralba (730 m). Tornem per la mateixa pista franca fins a la torre del poble Figuerola i anem a buscar la torre del poble de Fontfreda. Fem una mica el tonto per una pista i sortima a la C-13 per la que baixarem al punt de sortida.

 La Serra de Sant Mamet

La Serra de Sant mamet és el massís que s’aixeca darrera d’Alòs de Balaguer, massís unit a la serra del Montsec de Rúbies pel coll d’Orenga, situat a llevant de la comarca de la Noguera, entre les valls de la Pallaresa i del Segre. Ambient de solitud magnífic i paisatge majestuós i corprenedor. Visitarem petits i pintorescos pobles de la Noguera muntanyenca com Fontllonga, Santa Maria de Meià, la Clua, Baldomar i Alòs de Balaguer.

Serveis per a una aventura autònoma

Fontllonga. Restaurant Can Quel. 973 29 20 85. 973 42 21 47

Ager: http://www.ccnoguera.cat/ager/
Hostal Molí: 973 455 102 (darrera del bar Costas)
Càmping Vall d’Àger: http://www.campingager.com/esp/mtb.htm
Alberg Vall d’Àger. 973 455 235; 687536571www.albergvalldager.com
Àger: allotjament i restauració: http://www.ccnoguera.cat/ager/index.php/municipi-mainmenu-66/allotjament-i-restauraci-mainmenu-147

 

Parc Astronòmic del Montsechttp://www.parcastronomic.cat/centre-observacio-univers-portada.php

 

Chiriveta: http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com/2009/11/chiriveta-huesca.html

 

Montgai: http://www.edmilenio.com/ESP/llibre_milenio2.asp?id=18&id_llibre=364

 

Pantà de Canelleshttp://viewat.org/?i=es&id_pn=1279&sec=pn

 

Montafalcó
Albergue Casa Batlle: 974 562 043 – 635 443 088 – 646 329 625
Email: montfalco@prames.com. Web: www.alberguecasabatlle.com

 

Agulló
Apartaments rurals Contorna. 616 958 794. www.geocities.com/allotjamentsrurals
Casa Colònies Mas Portal. 670 277 017

 

 

Fent el tafaner …

El congost de Mont-rebei. El congost de Mont-rebei és un paratge que forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei. Localitzat al límit entre la Baixa Ribagorça a l’oest i el Pallars Jussà i la Noguera a l’est, està constituït a la part més estreta per on el riu Noguera Ribagorçana travessa la Serra del Montsec. Pel costat sud-oriental, pertany al terme municipal d’Àger, de la Noguera; pel nord-oriental, al de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà. Pel costat occidental, és del terme municipal de Viacamp i Lliterà, de la Baixa Ribagorça.

Es tracta d’un indret d’indubtable valor ecològic per la fauna salvatge que alberga, entre la qual cal destacar les aus rapinyaires, i per la bellesa del seu paisatge agrest. Té un gran atractiu per a escaladors i espeleòlegs, que hi troben excel·lents parets i alguna cova com la Colomera. El manteniment de la reserva és a càrrec de Caixa Catalunya. El congost de Mont-rebei constitueix, sense cap mena de dubte, un dels espais naturals més singulars dels Prepirineus, tant des del punt de vista paisatgístic, al ser l’únic gran congost lliure d’infraestructures, com per la seva gran biodiversitat.

S’hi pot arribar en carretera des del Pont de Montanyana i de Sant Esteve de la Sarga al nord, i des d’Àger al sud. Existeix un aparcament públic no vigilat situat a la planúria constituïda per la riba oriental tot just al nord del congost. Hi ha una barraca d’informació i a l’estiu s’hi fan xerrades didàctiques.

A la banda aragonesa, dominen la riba dreta del riu, al nord del congost, la torre del castell de Girbeta i dues esglésies romàniques: Nostra Senyora del Congost i Nostra Senyora del Congost Vella, aquesta en ruïnes. A la banda catalana, el pas pel congost es fa íntegrament per un camí excavat de la roca, i en alguns punts per túnel. Cal recordar que aquest camí se situa a gran altitud i no disposa de barana, pel qual no és recomanable per als nens o als qui pateixen vertigen. Al sud, el camí guanya altitud i recorre les faldes de la muntanya fins albirar l’embassament.

La flora i la vegetació es divideixen en dos grans subzonacions: la vegetació mediterrània de la vessant sud, on les protagonistes son les carrasques, les garrigues, les brolles i els prats secs, i la vegetació eurosiberiana del vessant nord, habitada per rouredes. Destaquen diverses espècies endèmiques com l’excepcional Petrocoptis montsicciana, així com d’altres espècies rupícoles com la corona de rei (Saxifraga longifolia) o l’orella d’ós (Ramonda myconi). També hi ha espècies relictuals, supervivents d’altres èpoques com el faig (Fagus sylvatica), o també espècies que hi habiten gràcies al substrats i el microclima especials del congost, com l’alzina litoral.

Hi habiten diverses espècies faunístiques interessants. Dins el grup dels ocells abunden el grans ocells rapinyaires propis dels cingles: el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’aufrany (Neophron percnopterus), el voltor comú (Gyps fulvus), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), així com la gralla de bec groc (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i bec vermell (Pyrrhocorax graculus) i el pela-roques (Tichodroma muraria). Entre els mamífers hi ha la llúdria comuna (Lutra lutra), el gat salvatge (Felis silvestris), la marta (Martes martes), el cabirol (Capreolus capreolus), el talp (Talpa europaea) i nombroses espècies de ratpenats.

Chiriveta. Chiriveta es un pueblo situado en los confines de la Ribagorza, en los limites con tierras catalanas, perteneciente en la actualidad al municipio de Viacamp-Litera. Unas 10 viviendas, todas ellas de mampostería, componían este núcleo que padecía un aislamiento muy acentuado como todos los de la parte aragonesa de la sierra del Montsec, con malos caminos de caballería hacia Puente de Montañana y Litera, sus dos salidas más naturales. Aprovechaban las tierras con el cultivo de trigo y cebada, además de viñas y en los animales era el ganado lanar el que predominaba. Celebraban dos fiestas al año. La fiesta grande para la Asunción en Agosto, donde hacían misa y romería a la ermita de Nuestra Señora del Congost, se mataba un cordero para la ocasión y se hacía baile en la plaza animado normalmente por músicos del propio pueblo. La fiesta pequeña era el tercer domingo de Septiembre. Tenían cura residente en el pueblo, así como la maestra y el cartero, mientras que el médico venia cuando la ocasión lo requería desde Puente de Montañana.

En la década de los setenta y primeros de los ochenta se produjo la emigración masiva de los chirivetanos, debido al aislamiento anteriormente mencionado, y la búsqueda de un futuro mejor en las ciudades, así como el cierre de la escuela perjudico a las ultimas familias que residían en el pueblo, al tener que mandar a sus hijos a estudiar fuera, decidieron irse con ellos. La gente marchó principalmente a Barcelona y Lleida, alguna familia a Alguaire y a Tamarite de Litera. Después de partir los de Casa Borrás en los primeros años ochenta se quedaron la familia de Casa Sarramona como únicos habitantes del pueblo durante todos estos años. Actualmente solo una persona dedicada al pastoreo de las ovejas habita de forma permanente, aunque en Chiriveta se recuperan algunas casas y seguramente va a ir a más pues cuenta con infraestructuras básicas como luz y agua corriente, el camino de acceso al pueblo está muy mejorado y está situado en un paraje de mucha belleza y tranquilidad.

Las tierras que hoy constituyen el municipio de Viacamp y Literá fueron reconquistadas a principios del siglo XI en una campaña en la que colaboraron los reyes de Aragón y los condes de Barcelona, Urgell y Pallars. La Reconquista determinó las formas de asentamiento y de vida, la religión y la lengua de estas regiones. En 1845 se fusionaron los municipios de Literá y de Viacamp, y quedaron agrupadas las poblaciones de Giribeta, Montgai, Llitirà, Viacamp, Montfalcó, L’Estall y La Cerulla. Se constituyó así el nuevo municipio de Viacamp y Literá, con capitalidad en Viacamp. Así, los núcleos que conforman el municipio son los siguientes: Viacamp, Llitirà, Giribeta, Montgai, Montfalcó, L’Estall, La Cerulla, Fet y Finestres. Los tres primeros mantienen abiertas algunas de sus casas. Los restantes se hallan deshabitados.

El Montsec de l’Estall o de Montgai és el més oblidat dels Montsecs; és més petit i menys alt que els altres. Però l’estructura i la bellesa són semblants, amb els espadats de la cara sud i amb el vessant nord més suau. Alguns l’anomenen el Montsec d’Aragó, perquè administrativament es troba en terres d’Osca; però la llengua és la catalana, que s’hi manté ben viva entre la poca gent que hi resta. El despoblament, igualment com passa amb els altres, és important, agreujat pel cop mortal que va significar l’embassament de Canelles, que va deixar els pobles aïllats del seu mercat tradicional cap a terres catalanes.

Montgai. Per Montgai ronden dos fantasmes molt perillosos. El primer el de la despoblació, la immigració i la misèria que van fer abandonar molts pobles. L’altre fantasma és el de l’especulació i la crisis. Cases immenses a mig rehabilitar, invocant al renaixement, que mai s’han arribat a terminar i, per tant, a habitar.
Estopiñán del Castillo. Estopiñán del Castillo está ubicado en la falda de un pequeño montículo al sur de la comarca de La Ribagorza. Cuenta con una historia que se remonta siglo atrás cuando el pueblo vivía al abrigo del castillo que se alza en lo alto de la colina, del que lamentablemente tan solo se conservan parte de sus muros. Fue en 1058 –1059 cuando fue conquistado por Ramón Berenguer I de Barcelona, momento en el cual recibía el nombre de Estopanyan. Su población en 2007 era de 198 habitantes.

Embalse de Canelles. El embalse de Canelles está ubicado en las provincias españolas de Huesca y Lérida, en el curso del río Noguera Ribagorzana. Tiene una capacidad de 679 hm³ y se usa principalmente para la generación de electricidad. Fue construido en 1960. Por su capacidad, es el mayor embalse de la cuenca del Segre y el segundo de la del Ebro tras el Embalse de Mequinenza. La Mancomunidad de la Ribagorza Oriental, el Ayuntamiento de Os de Balaguer y Endesa quieren impulsar el desarrollo turístico del embalse. La idea de impulsar el entorno de Canelles surgió en 1999 por parte de los municipios del Montsec (Benabarre, Estopiñán del Castillo, Viacamp y Litera, Puente de Montañana y Tolva), de la Mancomunidad de la Ribagorza Oriental, la Agrupación de Pescadores y Actividades Naúticas Litera-Alta Ribagorza Oriental y el municipio ilerdense de Os de Balaguer. Se ha construido dos embarcaderos, en Blancafort (Os de Balaguer) y otro en Montfalcó (Viacamp), y un centro de interpretación de la electricidad al pie de la presa de Canelles donde están las casas de los obreros que trabajaron en la obra. La consecuencia directa de la construcción de la presa fue el abandono progresivo de pueblos de la Ribagorza como Montfalcó, l’Estall, Fet i Finestres porque perdieron sus tierras de cultivo y las vías de comunicación con Catalunya.

Montfalcó. Casa Batlle se ubica en el núcleo deshabitado de Montfalcó, es una edificación con historia, construida en 1850, habitada por una de las familias más ricas de la zona, fue utilizada como refugio para los trabajadores que en los años setenta repoblaron el monte. Es un edificio de gran interés arquitectónico que ha sido convertido en un moderno albergue. Está prevista la construcción de un puente que vuelva a unir la Ribagorza con Catalunya.

Al aire van los recuerdos
y a los ríos las nostalgias
A los barrancos hirientes
van las piedras de tus casas.

¿Quién te cerrará los ojos
tierra, cuando estés callada ?

En los muros crece yedra
y en las plazas no hay solanas,
contra la lluvia y el viento
se golpean las ventanas.

¿Quién te cerrará los ojos
tierra, cuando estés callada?

Sólo quedan cementerios
con las tumbas amorradas,
a una Tierra, que los muertos
siguen teniendo por suya.

¿Quién te cerrará los ojos
tierra, cuando estés callada?

JOSE ANTONIO LABORDETA