Selva

Aquesta és la secció dels tracks per al comarca de la Selva. La Selva i el Baix Camp són bons territoris per al btt d’hivern i per al btt d’iniciació. Hem subdividit la comarca afegint una pàgina amb rutes a l’entorn de Santa Coloma de Farners.

El castell de Montsoriu
El castell de Tossa
Boscos de Lloret
De Blanes a Lloret pels dos GR-92
Breda i el Coll de n’Orri
D’Anglès a les Guilleries

 

El castell de Montsoriu

Esta és una gran volta per La Selva amb l’excusa del Castell de Montsoriu. De fet, sortim d’Hostalric (estació RENFE), anem a Sant Feliu de Boixalleu (400 m), donant la volta cap a el Collet de Raurell abans no arribar a Arbúcies (310 m).  D’Arbúcies anem a buscar el Castell de Montsoriu (564 m), baixem al Collet de N’Orri (260 m, carretera), anem a buscar la carena, baixar al poble de Gaserans (140 m), creuar la riera d’Arbúcies (94 m, carretera i restaurant) i pujar al poble de Grions (140 m), abans no arribar a Hostalric. Gaserans i Grions pertanyen a Sant Feliu de Boixalleu.

El castell de Tossa

Ruta tranquila per visitar el Castell de Tossa de Mar des de Lloret. El punt de sortida es Lloret. Sortim de Lloret i anem a buscar el camí vell de Lloret a Tossa de Mar. Passarem per boscos d’alzines i sureres i en alguns  punts gaudirem de bones vistes de la zona litoral selvatana. Hem de superar el Coll de la Palomera (150 m). Per tornar de Tossa a Lloret ens guiarem pel GR-92, bastant més entremaliat. Sortim de Tossa cap a la Torre dels Moros i anem a parar a la carretera GE-682 que seguim a la esquerra durant 2,200 km. L’abandonem per un camí que anem seguint per urbanitzacions fins Cala Canyelles i desprès la urbanització de La Llevantina. Mig perduts pels seus carrers trobem la manera d’arribar a l’inici del passeig marítim de Lloret desprès de superar un tram d’escales.
Observacions: Si la volem convertir en una sortida familiar podem tornar a Lloret en vaixell. Tenim altre excursió en la que utilitzem un vaixell, l’excursió per Miravet en la que fem servir una barca per creuar el riu Ebre.

Boscos de Lloret


Ruta tranquil·la pels voltants de Lloret, per corriols i camins. Sense grans desnivells ni complicacions tècniques.

 

De Blanes a Lloret pels dos GR-92

Seguirem sempre una de les dues variants del GR 92, una va més per la costa i l’altre per l’interior. Sense grans desnivells ni complicacions tècniques.

 Breda i el Coll de n’Orri

Es tracta d’altre volta tranquil·la amb punt de sortida a Hostalric. Ens dirigim cap a Breda pels polìgons i el Ducat de Montseny. Una vegada a Breda pujem per la carretera fins el Coll de n’Orri a on prenem la pista carenera per baixar al poble de Gaserans (140 m), creuar la riera d’Arbúcies (94 m, carretera i restaurant) i pujar al poble de Grions (140 m), abans no arribar a Hostalric.

D’Anglès a les Guilleries

Sortida d´Anglès cap a Bellveí i continuem cap a la font dels Gossos, pla dels Llancers, deixem a l’esquerra l’ermita de Santa Bàrbara, continuem per la serra de Santa Bàrbara direcció Sud-oest, masia del Ruscall, coll del Ruscall, collet de l´Espinau, Baga de les Escales, Mare de Déu del Pedró, ara agafem direcció Surt fins trobar la pista de Santa Margarida de Vallors passem per el collet dels Republicans, collet de la Pomereda i Santa Margarida de Vallors, El Montalt, Perxada de la Mina del Montalt i pla del Vernet. En aquest punt estem a 3.5 km. de Sant Hilari. Anem a buscar l’adaptació que hem fet per btt del camí antic d’Osor a Sant Hilari. Amb aquesta adaptació els betetistes podem pujar i baixar des d’Osor a la pista del Sobirà. A l’arribar a Osor seguim per carretera fins Anglès.

Serveis per a una aventura autònoma

A Blanes podem arribar amb la RENFE i a Lloret amb l’empresa d’autobusos SARFA.
Per anar de Blanes, Lloret, Tossa de mar podem utilitzar els vaixells de DOFI Jet Boats: 972 35 20 21, 628 35 22 50. A l’estiu de 2013, anar de Tossa a Lloret valia 10 euros + 3 de la bici.

L’Espinau, bar restaurant: 686 73 52 12, terme municipal de Santa Coloma de Farners

 

Fent el tafaner …

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània. Comprèn part de les comarques naturals de les Guilleries i del Baix Montseny. La Selva és una comarca amb forts contrastos a causa de la seva gran diversitat de paisatges. S’estén des del sector meridional de la Costa Brava amb Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, fins a les muntanyes enlairades i abruptes de les Guilleries, passant per una extensa plana interior amb Sils, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners. Al contrast del relleu s’afegeix la gran varietat de paisatges vegetals (alzinars, suredes, pinedes, rouredes, fagedes) i d’aprofitaments i usos de terra per part de l’home. La capital comarcal és Santa Coloma de Farners, situada al bell mig de la comarca. Hi ha dues poblacions que tenen més població que la capital. Blanes i Lloret de Mar, que han progressat molt a causa del turisme.

El Castell de Montsoriu (també anomenat castell de Montsoliu, castell de Montsorriu o castell de Breda) és el castell més important del gòtic dels Països Catalans. Es troba situat entre les poblacions d’Arbúcies, i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva i s’alça al damunt d’un turó de 632 metres d’altitud. El castell de Montsoriu està sobre un turó amb el mateix nom, però no se sap ben bé què significa la paraula Montsoriu: Mont-sorio (Muntanya de suro), Mont-so-riu (Muntanya sobre el riu), Mont-surice (Mont blanc), Montem-sigirici (Muntanya d’en Sigeric), Mons-siricus (Muntanya de Sirici) i Mont-soliu (Muntanya solitària).

És documentat des del 1002 en la donació de terres al monestir de Sant Cugat del Vallès. Els senyors del castell van estar relacionats amb la Conquesta de Mallorca a través del vescomte Guillem de Montsoriu, a les ordres del rei Jaume I. Fou residència dels vescomtes de Cabrera, vivint èpoques de gran esplendor quan aquests senyors posseïen grans extensions de terres i castells, que anaven augmentant per la seva fidelitat als reis. A partir del segle XV, el castell va sofrir una decadència progressiva pel trasllat de residència de la família al castell de Sant Joan de Blanes i sobretot pels estralls de la Guerra dels remences durant els anys 1462-1472. Fou ocupat per les tropes franceses durant la Guerra del Francès els anys 1808-1814, i més tard també l’ocuparen els militars a la Primera guerra carlina (1833-1840).

Format per tres recintes encerclats per muralles, la part més antiga conservada del castell roquer, és la torre mestra o de l’homenatge, de la segona meitat del segle X, situada al primer recinte, on a la part nord hi ha l’accés principal amb una torre lateral i una petita capella preromànica amb un absis i restes d’haver tingut pintures murals romàniques. Se sap que estava sota la advocació de Sant Pere. El segle XIII s’hi van fer grans ampliacions, construint-se un nou recinte sobirà amb una sala anomenada “sala gòtica” edificada davant l’entrada principal i coberta amb una volta de canó apuntada, un pati d’armes amb una torre quadrada i una fossa amb un nou emmurallament amb dues torres cilíndriques angulars amb espitlleres. Fou el segle XIV, quan els Cabrera, ja molt poderosos en aquesta època, van fer les reformes per a transformar-lo en castell-palau. Al recinte sobirà es van construir dependències com el menjador i la cuina i es van fer paviments nous i dipòsits per a recollir aigua. D’aquest segle és la nova porta a la torre mestra, una nova gran sala sobre la ja existent “sala gòtica”, de 100 metres quadrats i on s’aprecien les restes d’una llar de foc i dos finestrals d’estil gòtic i les noves muralles que van passar d’una gruixària de 70 cm. a 120/150 cm., tot construint passos de ronda.

El pati d’armes i segon recinte de forma trapezial, es va convertir en el lloc residencial, al seu voltant es van construir habitacions adossades a les muralles i les seves parts frontals donaven al pati que va ser semi-cobert per uns porxos fent de galeria a tot el seu perímetre. Al centre es va disposar una gran aljub, de 12 metres de llarg per 4,5 d’ample i 5 de profunditat, amb una completa xarxa de canals per a cobrir les necessitats del proveïment de l’aigua i es va enllosar tot amb marbre de Gualba. Es va construir un gran menjador amb finestrals i llar de foc. La capella del segle XIII es va anul·lar i es va passar a una altra dependència, també de planta rectangular d’aproximadament 10 metres de longitud per 8 d’amplada, amb presbiteri, campanar d’espadanya, i un finestral gòtic conegut com “el mirador de la comtessa”. L’accés era directe des del pati. Finalment en aquest mateix segle XIV, es va realitzar un nou espai, el recinte jussà, amb una torre quadrada al costat de la seva entrada, dedicat a la protecció i defensa.

http://www.montsoriu.cat/
https://sites.google.com/site/amicsmontsoriu/

Castell de Tossa de Mar. La Vila Vella de Tossa de Mar es l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana i que va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional l’any 1931. Es troba als peus del vessant nord-oest del promontori que confronta el cap de Tossa, dins d’un recinte emmurallat que té un perímetre d’uns 300 m. construït entre els segles XII i XIV, com a defensa pels problemes amb la pirateria. Se’n conserva gairebé la totalitat del perímetre original amb merlets rectangulars, mènsules i espitlleres als angles, i amb set torres de planta circular atalussada i cos cilíndric. En destaquen tres grans torres cilíndriques anomenades des Codolar o de l’Homenatge (a l’oest, al costat del que va ser el Palau del Batlle i que actualment acull el museu municipal), de ses Hores o del Rellotge (al costat del portal d’entrada a la vila) i d’en Joanàs (la més oriental, gairebé damunt el mar).

D’època romànica són les sageteres de la muralla, fetes amb dos o tres blocs de pedra, i el parament amb pedres poc desbastades visible a la part inferior, mentre que la resta del recinte murallat pertany al moment de la seva reconstrucció al s. XIV. La gran varietat en el tipus d’aparell, tant en la muralla com a les torres evidencia una constant transformació en tot el recinte amb obres, reparacions i restauracions. Fins avui i en espera d’estudis més aprofundits i deixant de banda les etapes ibèrica i romana, es distingeixen tres fases. Primera fase, construcció d’un primer recinte al final del s XII. Segona fase, reconstrucció de l’abad Descatllar el s XIV. Tercera fase, reparacions i restauracions fins als nostres dies.