Garrotxa

Aquesta és la secció de rutes i tracks per la Garrotxa.

La Fageda nativa (40 km, 800 m)
Iniciació per Olot (16 km, 400 m)
Mieres – Rocacorva (35 km, 1.200 m)
Olot -Riudaura – Coll de Bracons – Sant Martí Sescorts -Roda de Ter – Vic (68 km, 1.400 m)
Amer – Rupit -Amer (42 km, 1.700)
Riudaura – Puig Estela – Mines de gas (38 km, 1.400 m)

La Fageda nativa

Una ruta de la ma de guies ‘nativos’ (gràcies Pep). Gaudir amb baix esforç físic. Sortida d’iniciació. Circular.

 Iniciació per Olot

Iniciació per les rodalies d’Olot de la mà del Xavi i d’en Pep (gràcies de nou). Circular.

Mieres Rocacorva

Pujarem a Rocacorva per una camí bastant trencat. Entretinguda; pujada tècnica.

Olot – Riudaura – Coll de Bracons – Sant Martí Sescorts –
Roda de Ter – Vic (tornada)

És un recorregut més exigent per quilometratge i desnivell que el complementari Vic – Cantonigròs – Olot (descrit a rutes i tracks per Osona). Sortim de Olot per carretera local fins Riudaura (bar i allotjament rurals) i comencem una dura remuntada fins la pista que puja de la Vall d’en Bas a Coll Fred. A l’arribar al coll deixem la pista asfaltada per una pista a l’esquerra que ens porta cap a les Escletxes de l’Euga (formacions rocoses al mig del bosc) i la Freixeneda. Desprès d’un tram de dura pujada arribem a les immediacions del Platraver i ens dirigim per un camí/corriol fins el Coll de Manter (1.364 m; estem molt a prop del Puigsacalm 1.515 m, cim al que ens podem pujar amb un esforç suplementari). Seguim per la carena i de seguida comencem a baixar cap a la Font Tornadissa i el Coll de Bracons (1.132 m). Travessem la carretera i seguim cap el Santuari de Cabrera però quan trobem el Camí Ral a Cabrera el seguim cara avall. El deixem i seguim les indicacions del Meridià Verd que ens porta a Sant Martí Sescorts (480 m). Seguim el Meridià (excepte un tram per evitar els gossos d’una masia i un tram tècnic a l’antic càmping l’Esporting) fins Roda de Ter. Ara seguim el Camí Ral fins Vic.

Punt de sortida: Olot. Punt arribada: Vic Distancia: 68 km Altura màxima: 1.406 m. Altura mínima: 400 m. Desnivell acumulat: 1.900 m Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Entre Platraver i Coll de Bracons Observacions: Tot l’any però s’ha d’estar amatent al fang i als dies de canícula de l’estiu. Lineal; es pot fer circular amb el track Vic – Cantonigròs – Olot (descrit a rutes i tracks per Osona). No trobarem oferta de restauració entre Riudaura i Sant Martí Sescorts. Passem molt a prop del Puigsacalm; per pujar es pot seguir la senyalització o utilitzar el track de la secció Cims i Llacs, el Puigsacalm des de Vidrà (aquest mateix track ens porta a Vidrà, hostals i bar -restaurants). A Vic coincidim amb una etapa del Camí de Sant Jaume (secció Transversals).

Amer – Rupit – Amer

La ruta neix a Amer, en una petita vall entre les comarques de la Selva, a la qual pertany administrativament, i la Garrotxa, amb qui comparteix el tipus de vegetació, fauna i orografia. Amer està a mig camí entre Girona i Olot, al carrilet Olot – Girona. La morfologia d’Amer ve marcada per la vall fluvial del Brugent i la seva desembocadura al Ter, a la zona més plana de Sant Climent, sota els penya-segats de Sant Roc.  Anem a visitar Rupit un dels pobles més conservats de la comarca, fins al punt que a vegades sembla un parc temàtic. La anada per la vall amb pujada final és més dura del que sembla i la tornada per sobre de la cinglera és espectacular

 Riudaura – Puig Estela – Mines de gas

Sortirem del centre del poble de Riudaura i prenem la pista cap al mas Roquer el travessem i seguim pujant per una pista que es va transformant en camí, sobre tot quan fem el gir pronunciat a esquerres. Seguim pujant fins que el camí es talla 10 m per sota de la carretera el que ens obliga a una pujada bruta entre enmig del bosc. Una vegada a la carretera acabem de remuntar fins el coll de Caubet (970 m) i seguim per la dreta, per una carretera poc transitada, cap a la collada Santigosa (1.070 m) a la que arribem desprès de deixar una font a l’esquerra. Pugem a l’esquerra per la pista fins que a l’arribar un coll poc marcat (coll de Comaformosa, 1.240 m) a l’hivern ens pot ajudar a distingir-ho els fruits vermells del grèvol) prenem un corriol a l’esquerra. Seguim aquest corriol molt ciclable, al coll d’en Roca, 1,299 m, travessem una pista per la que desprès baixarem i anem fent fins arribar al Puig Estela (1.359 m). Retornem fins la pista i baixem fins el coll de Canes (1.110 m). Creuem la carretera i prenem un camí balisat amb groc que ens porta fins les cases de les Artigues (900 m). Seguim aquest balisatge per un corriol fins sortir a una pista asfaltada que remuntem (la pista avall ens portaria directament a Riudara), remuntem el mas de La Rovirota i seguim pujant fins que la pista s’acaba (1.100 m). Busquen un corriol per baixar a una pista per la que seguim baixant, visitem el mas Cortils (anada i tornada pel mateix camí) i seguim fins arribar a una mena d’esplanada a on es van fer prospeccions de gas. Nos ens queda més que baixar per la pista trencada i travessar un mas dedicat a l’explotació ramadera.

Serveis per a una aventura autònoma

Sadernes
Càmping
Bar restaurant Hostal de Sadernes (no és un hostal)

Oix
Hostal de la Rovira: 972 29 43 47

Olot
Tots els serveis. Botigues taller de bicis
Hotel Borrell: 972 27 61 61
Pensió La Vila: 972 26 98 07
Hostal Sant Bernat: 972 26 19 19
Hotel la Perla: 972 26 23 26
Alberg Generalitat Torre Malagrida: 972 26 42 00
Sant Esteve d’en Bas: Alberg de la Vall d’en Bas. http://www.albergvallbas.cat . 972 69 07 94
El Rebost de la Garrotxa (Nuria i Juqui). Possibilitat de pernocta: 650 970 976. elrebostdelagarrotxa@gmail.com

Fent el tafaner …

L’església de Sant Andreu de Gitarriu és una església romànica de començament del segle XII que es troba prop del coll de Faja al terme municipal de Sales de Llierca, a l’Alta Garrotxa. L’església és reduïda, d’una sola nau de volta de canó, amb un absis semicircular. Té un campanar d’espadanya de doble obertura, sense campanes. La porta d’entrada està en la façana de migdia.

El gas a Riudaura. Los intentos de buscar petróleo en las comarcas de la Garrotxa y el Ripollès no son nuevos. En 1930 se hizo en el Ajuntamiento de Oix (hoy Montagut i Oix a la Vall del Llierca) una prospección a 115 metros de profundidad, con resultado negativo. En 1964, la Sociedad de Explotación de Petróleo Española hizo su intento en Ridaura, obteniendo solamente gas en pocas cantidades.
En 1971 fue el turno de Sant Privat d’en Bas. En los 80 el intento se desplazó hacia la costa. Entre 1980 y 1985 barcos de la Chevron Oil, Shell, Campsa y Cepsa invirtieron millones de las antiguas pesetas en sondeos en Roses, l’Estartit, Sant Antoni de Calonge, Sant Feliu de Guíxols y Lloret de Mar. Anteriormente, en 1981 la Compañía General Geofísica invirtió también en la Garrotxa y el Ripollès y en concreto, en la zona de Ogassa, donde hasta 1967 se habían explotado las minas de carbón. Esta compañía llevó a cabo en 1985 por encargo de UnionTexas nuevas prospecciones en Ogassa. El resultado fue negativo.
Union Texas, en 1987 exploró la finca La Girona de Sant Joan de les Abadesses, donde invirtió 400 millones de pesetas en la perforación de un pozo hasta los 2.900 metros. De nuevo, fracaso. En 1988, las nuevas investigaciones se centraron en el Alt Empordà, la Garrotxa y el Ripollès. La compañía Union Texas perforaba una zona del Mas Costejà en Oix. Entre 1990 y 1991, Minas Almadén perforó 1.400 metros sin éxito.
Punto y aparte merece Vallfogona de Ripollès, donde hubo tres intentos de búsqueda de petróleo. La primera fue a inicios del siglo XX, a cargo de un propietario que hizo una mina con dos pozos cercanos a un torrente. Actualmente este punto se conoce como la Mina del Petróleo, aunque nunca se hallaron cantidades de esta sustancia. A mediados de los 50, la Sociedad de Investigación Petrolífera SA perforó la plana del Verger. Los trabajos, que alcanzaron los 908 metros, duraron tres años. Pero nunca se encontró suficiente petróleo que justificase la instalación de una explotación. El último intento fue en 1981 a cargo de Union Texas.
A mediados de los 60 una empresa italiana realizó algunas prospecciones en la zona de Jafre (Baix Empordà), después de que unos análisis previos alertasen de la posible existencia de una gran masa líquida. Creyendo que sería petróleo, perforaron unos mil metros, y ante la sorpresa de los ingenieros, no ni una gota de este combustible fósil. Pero sí agua sulfurosa que salía a presión a 50 grados de temperatura. La base de perforación de la torre se ha convertido durante años en una pequeña piscina de aguas termales. La Generalitat de Catalunya declaró estas aguas mineromedicinales, como paso previo a la instalación de un complejo hotelero y termal en la zona, a cargo de la cadena Prestige Hotels.

http://llierca.wordpress.com/2012/07/05/explotacio-de-pous-de-gas-natural-al-ajuntament-de-riudaura-a-la-garrotxa/