Els Ports

Aquest és el territori de rutes i excursions btt pels Ports dels Betetistes dels Pirineus. En aquesta primera secció trobareu el que nosaltres entenem com a rutes cardinals dels Ports. Dos eixos que travessen els Ports en sentit Nord – Sud (La Sénia – Beseit) i Est – Oest (Fredes – Caro). Una circular que engloba bona part dels Ports (La Circular dels Ports: Caro, Arnes, Beseit, Penaroja); una variant d’aquesta circular que amplia el cercle a Coratxà, La Pobla de Benifassà i el Boixar a la província de Castelló. Per últim, recollim altre gran pista d’entrada als Ports la que ho fa des de Mas de Barberans i puja pel barranc de la Galera fins la zona que denominen Casetes Velles. Amb aquesta distribució ens podem organitzar la vida als Ports i entendre algunes de les característiques de la seves gents, la seva llengua i de les seves servituds administratives.

Aqui entendrem la comarca dels Ports en un sentit ampli a cavall entre Catalunya (Montsia i Baix Ebre),  Aragó (Matarranya) i el País Valencià (Bajo Maestrazgo). De fet al tossal del Tres Reis estarem al vèrtex d’aquest triangle. Formen part dels Ports pobles com Beseit i Penaroja de Tastavins al Matarranya, Fredes i Pobla de Benifassà al Bajo Maestrazgo i Paüls i Tortosa a Catalunya. Aquest massís calcari, de relleu escarpat i abrupte, ha estat humanitzat des de temps prehistòrics malgrat que ha patit una forta despoblació a finals del segle XX. Així, el territori dels Ports se’ns presenta avui com un espai natural feréstec i ple de vida salvatge.

Als Ports trobem el Parc Natural dels Ports, a Catalunya i el Parc Natural de la Tinença de Benifassa, a Castelló. Els Ports són  un massís que s’estén per les Terres de l’Ebre i s’endinsa a Terol (Aragó) i Castelló (País Valencià). Aquestes serres destaquen per la riquesa de la fauna i flora que hi viu i, de fet, són el refugi de moltes espècies animals i vegetals amenaçades. Hi destaca la presència de la cabra hispànica i les poblacions de faig, que aquí tenen l’enclavament més meridional d’Europa. A més, les formacions geològiques dibuixen un paisatge característic únic a Catalunya. No hem d’oblidar, tampoc, els vincles històrics que s’han establert entre les poblacions que voregen el massís i els masos de la zona, actualment abandonats. L’aprofitament dels recursos naturals d’aquests paratges, com la caça, la ramaderia, l’extracció de gusta, la producció de calç i de pega, o la construcció de pous de neu, recorden èpoques d’intensa presència humana en aquest espai natural. L’any 2001, amb la declaració del Parc Natural dels Ports i la Reserva Natural Parcial de la Fageda del Retaule, es van reconèixer el valors naturals d’un dels espais naturals més significatius de Catalunya i el segon amb més extensió després del Parc Natural del Cadí-Moixaró. Des de llavors, als nuclis de Roquetes, La Sénia i Horta de Sant Joan es poden visitar diversos centres d’interpretació que ajuden a conèixer la riquesa natural i cultural que s’amaga a l’interior d’aquestes muntanyes.

Pel que fa a la bicicleta de muntanya els ports són un espai especialment feréstec i solitari, en el que podem gaudir de pistes, corriols i zones de bany molt atractives i contemplar fauna diversa sent cabres hispàniques, els cabirols i els bous braus les més representatives. Hem d’estar pendents de canvis de temps sobtats i del vents. Als Ports hi ha poques referències i no trobarem molta gent a qui preguntar. S’ha de tenir molt clar el recorregut, el mapa i el track. Si sortim de les dos eixos principals, els camins i pistes acostumen a ser bastant pedregosos. Als corriols hi ha risc de punxades i sempre invertirem més temps del que havíem calculat. No sempre es troba aigua i moltes fonts són seques a la primavera i a l’estiu: hem de portar aigua en abundància. Ens hem d’aventurar per aquest territoris amb molt de respecte i precaució.

Fredes – Caro: Eix Est – Oest
La Sénia – Beseit: Eix Sud -Nord
Mas de Barberans – Caro. 32 km, 1260 m desnivell positiu
La circular dels Ports: Caro- Pena-roja de Tastavins – Caro. 120 km, 2.500 m desnivell positiu
Pena-roja de Tastavins – Coratxà – La Pobla de Benifassà – Boixar – Fredes
La Sénia – coll d’Assuca (Casetes velles) – pista de la Fou – La Sénia

 

I això és el que trobareu a les altres seccions dels Ports. Els Ports II. En aquesta secció, els tracks tenen el punt de sortida a la comarca del Bajo Maestrazgo, a pobles com Fredes:

Fredes – Coratxà – Penyaroja – Fredes. 52 km, 1.500 m desnivell positiu
El portell de l’infern. 40 km, 1.400 m desnivell positiu
Matinal per Fredes i el Boixar. 20 km, 400 m desnivell positiu
El coll d’Assucà (Casetes velles). 40 km, 1.100 m desnivell positiu
El Tossal dels Tres reis i el pic del Negrell. 45 km, 1.200 m desnivell positiu
La font d’en Ribot i el barranc de Capatx. 35 km, 1.100 m desnivell positiu
El tossal dels Tres Reis i Sant Miquel d’Espinalbà. 20 km, 550 m positiu
Fredes – Pena-roja – Beseit. 63 km, 1.200 m desnivell positiu.

 

Els Ports III. Les rutes d’aquesta secció tenen el punt de sortida a Paüls i a Prat del Compte.

Els bous braus de Foies i Terranyes
Descens alternatiu al coll de Miralles
Paüls, el teix monumental d’Engrilló, baixador d’en Valero, Prat del Compte, …
Paüls, bassa de la Refoia, tossal d’Engrilló, coll de la Gilaberta, coll de l’Avenç, Paüls
Paüls – Refoia – (Prat del Compte) – Paüls
Paüls – Horta de Sant Joan – Paüls
El bucle de Paüls: Sant Roc i mas Llobrec
Los hombres que miraban fijamente a las cabras

 

Els Ports IV. En aquesta secció, els tracks tenen el punt de sortida a la comarca del Matarranya, a pobles com Beseit.

Visita a Sant Miquel d’Espinalbà i als masos Roig, Frare, Maçanera, Bernat i Formenta
Nova visita a Sant Miquel

Els ports V. En aquesta secció la majoria de tracks tenen el punt de sortida a la comarca de la Terra Alta a pobles com Horta de Sant Joan, Arnes o Prat del Compte

Que Dios reparta suerte
Volta a les Roques d’en Benet
Les Roques d’en Benet i els estrets d’Arnes
Curiosa volta per Horta, Prat del Compte i Bot
Horta – Pauls per la sensata (mas del Sanxet, camins dels Masos i de les Vinyes)

 

Els ports VI.  Les rutes d’aquesta secció tenen el punt de sortida a l’urbanització el Mascar (al peu del mont Caro), a on tenim el refugi del Mont Caro, el Nou Refugi Caro i l’Hostal Pensió Els Ports.

Els bous braus de Foies i Terranyes
Descens alternatiu al coll de Miralles
La baixada pel refugi de les Clotes

Els ports VII.  Les rutes d’aquesta secció tenen el punt de sortida a la comarca del Montsià, a pobles com La Sénia i Mas de Barberans

Mas de Barberans, la Galera, coll i barranc de Lloret
Buscant el teixet: La Galera, Casetes velles, Pataques, forestal selestina, teixet, Carroveres

Fredes – Caro: Eix Est- Oest

Aquesta és una de les vies de comunicació principals del Ports i per nosaltres l’eix Est- Oest. Anirem deixant desviacions al Refugi de la Font Ferrera, a Beseit al coll de la Creu (1.236 m), passarem per Carlares, Millers, deixarem a la dreta el camí del barranc de Capatx i la font de les Avellanes, fins arribar a l’urbanització del Mascar. Observacions: Es pot seguir en sentit contrari. Lineal. A l’urbanització del Mascar, trobem dos refugis i un hotel restaurant. La podríem prolongar fins el Boixar (veure la matinal Fredes – Boixar).

La Sénia – Beseit: Eix Sud – Nord

De nou, una pista principal per entrar i sortir dels Ports; en aquesta cas, des de la Sénia i el pantà de Ulldecona (o de Benifassà pels valencians). Es pot considerar transversal i seria l’eix Sud- Nord. Sortim de La Sénia (320 m) i anem a buscar la carretera que puja al pantà d’Ulldecona (480 m). Al pantà, agafem la pista perpendicular a la carretera i comencem a pujar per la pista de la Fou. Superarem un àrea de lleure amb una font (ull es fàcil que estigui seca), molta estona desprès una barrera metàl·lica i la desviació a la font del Retaule i el Faig pare (1.000 m; veieu les rutes pel coll d’Assuca i els Pedals dels ports), deixarem altre pista a la dreta protegida per una cadena que porta a la font d’en Basiot i al coll d’Assuca, superarem el mas de la Vallcanera (1.140 m) a on sempre pasturen cavalls i la barrera metàl·lica de sortida de la finca. Seguim pista avall, connectem amb la pista Fredes – Caro (que podríem considerar perpendicular) i remuntem fins el coll de la Creu (1.236 m). Desprès d’una curta remuntada baixarem pista principal pel coll de la Siset, el barranc de Formenta fins Beseit (580 m). Observacions: Es pot seguir en sentit contrari. Lineal.

Mas de Barberans – Caro

Aquesta és una de les rutes per entrar als Ports. La magnificència de la pista que surt des del poble de Mas de Barberans ens ajudarà a superar el desnivell. Hem utilitzat aquesta ruta en la transversal riu Sènia – Puigcerdà. Trobarem una font a mitja pujada, al refugi dels forestals. L’etapa surt de Mas de Barberans i s’enfila pel barranc de la Galera fins a Casetes Velles, superant una pujada llarga i amb força desnivell. Un  cop al final de la pista de Casetes Velles ens veurem obligats a baixar un tram a peu per trobar la pista que des del Barranc del Capatx, volta les Serrisoles i baixa a la vall de Camarles, on es troba la pista que creua els Ports des de Fredes fins el Mont Caro (teniu el track a La Circular dels ports: Caro- Penaroja de Tastavins). Observacions: Trobarem una font a la caseta forestal que hi ha a la pujada a Casetes Velles.

 La Circular dels Ports: Caro- Penaroja de Tastavins

Aquesta és una ruta circular de dos dies pels massis dels Ports en la que pedalarem per Tarragona, Terol i Castelló. Podem iniciar la ruta al peu del Mont Caro, a l’urbanització del Mascar a Tarragona o al poble de Pena-roja de Tastavins a la província de Terol. Des del Mascar anirem, primer per pista i desprès per un corriol molt divertit que ens permet mantenir alçada, a buscar el pla de les Foies  a on podem trobar braus pasturant en llibertat (ull!). Sortirem del pla per un corriol molt tècnic que passa per dos arbres monumentals, el pi Pimpoll i el pi Ramut. Baixarem per la pista del coll de Miralles fins  el mas de la Franqueta i l’entrada del estrets d’Arnes, arribarem a Arnes i enfilarem per pista cap a Beseit, el pantà de la Pena que bordejarem per l’esquerra i el poble de Pena-roja de Tastavins (720 m; BRH i CR). Sortirem de Pena-roja i anirem per una pista feréstec que ens apropa després de 25 km de plaer al coll de Tombadors, a prop de Fredes a i baixem. Per tornar al Mascar utilitzarem el que es coneix popularment com la pista de Fredes – Caro. Aquesta és una de les vies de comunicació principals del Ports i per nosaltres l’eix Est- Oest. Anirem deixant desviacions al Refugi de la Font Ferrera, a Beseit al coll de la Creu (1.236 m), passarem per Carlares, Millers, deixarem a la dreta el camí del barranc de Capatx i la font de les Avellanes, fins arribar a l’urbanització del Mascar, punt de sortida del dia anterior. Observacions: Circular de dos dies. Punts alternatius d’inici: Arnes, Beseit i Fredes.  Als pobles i a l’àrea de picnic del mas de la Franqueta trobarem aigua. Es pot evitar anar i tornar a Fredes sinò volem menjar a La taberna (7 km i 250 m desnivell). Observacions: A l’urbanització del Mascar, trobem dos refugis i un hotel restaurant.

Penaroja de Tastavins – Benifassà – Boixar – Fredes

Aquesta lineal és una alternativa a part de La Circular dels Ports. En aquest cas, ampliem el cercle i passem pels pobles de Coratxà, la Pobla de Benifassà i Boixar abans d’arribar a Fredes. És una bona excursió per la zona oriental dels Ports, sempre per les comarques del Matarranya (Terol) i La Tinença de Benifassà (Castelló). Sortirem de Penaroja (720 m) per un camí il·lustrat amb cases típiques fins sortir a la pista principal. Deixarem a la dreta la desviació a les penyes del Masmut, baixarem i començarem a remuntar el barranc, superarem el mas de Peret i prendrem una pista a la dreta cap el molí d’en Joaquim i el poble de Coratxà (1.214 m; BRH). Sortim per la carretera, ens desviem a la dreta i anem fent per pistes i corriols fins trobar la carretera que prenem en direcció al poble de Castell de cabres. La deixem per una pista en bon estat que en entra al Parc Natural de la Tinença de Benifassà (1.066 m) i anem fent per pistes més o menys pedregoses fins arribar al mas Grau. Remuntem i en mig de bosques i bones panoràmiques (i no s’acaba mai!) trobem la fàcil trialera que ens baixa al mas de la Pastora (780 m; antic territori maqui) i a la Pobla de Benifassà (660 m; Albergue i BR a on podem dormir). Per pista asfaltada pujem cap a el Boixar (1.100 m; refugi) i reculem cap a la Colònia Europa (1.170 m). Anem a buscar el cap de la serra i un corriol ens porta a Fredes (BR i CR; 1.090 m) a on connectem amb l’eix Fredes – Caro. Observacions: Lineal.

La Sénia – coll d’Assuca (Casetes velles) – La Sénia

Aquesta excursió ens permet connectar dos de las grans pistes d’aquest costat dels Ports i conèixer un enllaç important. En aquest cas, per entrar als Ports ho fem per La Sénia i la pista principal de la Fou. Sortim del poble de La Sénia  (320 m) i anem a buscar la carretera que puja al pantà d’Ulldecona (480 m). Al pantà, agafem la pista perpendicular a la carretera i comencem a pujar per la pista de la Fou. Superarem un àrea de lleure amb una font (ull es fàcil que estigui seca), molta estona desprès una barrera metàl·lica i la desviació a la font del Retaule i el Faig pare (1.000 m; veieu les rutes pel coll d’Assuca i els Pedals dels ports). Poca estona desprès deixem la pista prinicpal per un altre pista a la dreta protegida per una cadena que seguim. Passarem per la font del Ribot (bona aigua), la font de Seneca (bassa d’aigua) i la pista es va perdent. Veureu que el track es desvia per anar i tornar al corriol del coll d’Assuca (l’hem deixat per si voleu conèixer un nou enllaç, podeu seguir el track El coll d’Assucà a el Ports II). Seguim la pista que es transforma en un corriol i que té uns 50 m amb molta pendent cara avall. Sortim a uns bancals i anem al coll d’Assuca i Casetes velles a on connectem amb la pista principal (1.190 m). Casetes velles es una zona a on trobem quatre xalets i el refugi del mas del Frare -tancat-; no hia serveis ni aigua. Baixem per aquesta pista una bona colla de kilòmetres pel barranc de la Galera fins les proximitats del poble de Mas de Barberans. Creuem la carretera (350 m; la podríem agafar per tornar a La Sénia), seguim el barranc de Galera i, per camps de conreu, arribem al poble de La Sénia.

Serveis per a una aventura autònoma

Horta de Sant Joan: Botigues, bar-restaurants, caixer automàtic
Alberg els Olivers 977 435 360 i 619 594 175
Hostal Miralles: 977 43 55 55. www.hotelmiralles.com

Alfara de Carles. Alberg i centre d’educació ambiental: 977 271 575 i 600 425 790. www.alberg.cat

Paüls. Ca les Barberes (Montse i Enric). 977 492 330. 669 832 930.
Alberg dels Ports:  670 686 905

Prat del Compte: Ca l’Àngels. 977 42 83 09

Urbanització el Mascar (al peu del Mont Caro)
Hostal Pensió Els Ports: 977 267 143 i 607 852 376
Nou Refugi Caro: Guarda María Pérez.  977 267 128. 617 808 816
Refugi Mont Caro (UEC). 977 58 00 63. 609 790 321. info@refugiueccaro.cat

Penyarroya de Tastavins
Hotel: 978 89 66 42
Mas de Aragonés (a 2 km): 978 76 90 48, 637 11 58 14
Hospederia Virgen de la Fuente: 978 090 261, 673 546 067
Mas de Salvador (se alquila casa completa)

Fredes: Casa Rural Nuri i restaurant La Taberna: 977 729 152

Bar restaurant Colonia europa: 977 72 90 43

Boixar: Casa Refugi el Boixar. 660 40 18 22

Arnes
Botigues, bar-restaurants, caixer automàtic
Lo corral d’Arnes: 977 435 629 / 628 344 201. locorral.arnes@telefonica.net ; web: www.locorraldarnes.com
Càmping Els Ports: 977 435 560. Carretera de Tortosa T-330, km.12. info@campingelsports.com; web: www.campingelsports.com
Hostal Can Barrina: 977 435 137 / 608 035 412. noeliabb1@hotmail.com;  www.canbarrina.net
Poble nou del delta: Lo pati d’agustí (paelles a la llenya) 977 05 3000
Corachar. Hostal Sant Jaume.  650755774. info@lahostatgeria.com. http://www.lahostatgeria.com/
Vallibona: bar restaurant hostal La carbonera: 964 172 000
La Pobla de Benifassà
Hotel La Tinença. 977 729044. E-mail: latinensa@gmail.com 
Alberg La Font Lluny. 977 72 91 25. lafontlluny@lafontlluny.com
Molí de l’Abad: 977 713 418 (al pantà d’Ulldecona)
Refugi Font Ferrera. Guarda el Guti. 977 588 668/ 647 847 105. Cal telefonar per reservar i confirmar que està obert; molts dies el guarda no puja.

 

Fent el tafaner …

Superfície: 35.050 hectàrees de Parc Natural. Inclou 861 hectàrees de reserves naturals i 205 hectàrees de Refugi de Fauna Salvatge.

Terra Alta 8.961,90 hectàrees
Arnes                      2.730,40 hectàrees
Horta de Sant Joan   5.134,90 hectàrees
Prat de Comte         1.096, 60 hectàrees

Baix Ebre 16.072,90 hectàrees
Alfara de Carles      6.058,10 hectàrees
Paüls                      2.382,80
Roquetes                5.582,70 hectàrees de les quals 187,33 pertanyen a la RNP de les Fagedes
Tortosa                   2.049,30 hectàrees de les quals 73,01 pertanyen a la RNP de les Fagedes

Montsià 10.015,70 hectàrees
Mas de Barberans    3.589,80 hectàrees de les quals 22,46 pertanyen a la RNP de les Fagedes
la Sénia                  6.425,90 hectàrees de les quals 584,09 pertanyen a la RNP de les Fagedes

De les 35.050 hectàrees del Parc, poc més de 13.000 són de propietat privada. La resta són forests públiques que pertanyen als ajuntaments o a la Generalitat de Catalunya. La titularitat de la propietat del Parc es distribueix: 41,06 % dels Ajuntaments, 20,69 % de la Generalitat de Catalunya i 38,24 % de propietat privada. El Parc Natural presenta un 28% de la seva superfície per sobre dels 1.000 m d’altitud.

Cims
1.441 m  Caro
1.354 m  La Barcina
1.350 m  Tossal del Rei
1.350 m  El Catinell (Les Mirandes)
1.347 m  Tossal d’en Cervera
1.345 m  El Negrell
1.305 m  El Morral del Turmell
1.222 m  La Joca
1.181 m  L’Espina
1.072 m  Tossal d’Engrilló

Moles
1.339 m  La mola del Boix
1.336 m  Serrassoles
1.328 m  La mola de Catí

El Parque Natural de la Tinença de Benifassà se declaró en mayo de 2006, abarcando unas 5.000 hectáreas, contenidas en las casi 26.000 del Plan de Ordenación de Recursos Naturales. Se encuentra en la comarca histórica del mismo nombre, que comprendía las poblaciones de la Pobla de Benifassà, Coratxà, Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel y Castell de Cabres. Además, por su elevado valor ambiental y por la continuidad de hábitats se incluye el término de Vallibona. El abrupto relieve de este macizo, fruto de la confluencia de sistemas montañosos con diferente orientación, unido a la labor de generaciones de pobladores con sus usos tradicionales tiene como resultado un territorio de paisajes grandiosos y elevada biodiversidad.

La Tinença de Benifassà era la comarca más septentrional de la Comunidad Valenciana. Debido a su despoblación, la nueva reestructuración comarcal ha hecho desaparecer la Tinença como comarca, incluyéndola en la del Bajo Maestrazgo. La componían los pueblos de La Pobla de Benifassà, El Boixar, Coratxà, Fredes y El Bellestar. La Pobla ha quedado como único Ayuntamiento, del que dependen los cuatro restantes, que en la actualidad permanecen casi despoblados. El pueblo de Castell de Cabres, mantiene su independencia y su Ayuntamiento. El inicio de estos núcleos de población se remonta a la época de la reconquista en que se construyó el monasterio de Santa Maria de Benifassà, en el lugar que ocupaba su castillo árabe de Beni-Hassan, centro y origen de la vida de la Tinença.

Coratxà, es el pueblo más pequeño del municipio de La Pobla de Benifassà y está situado en la zona montañosa del Noroeste. Coratxà fue destruido totalmente durante la Guerra de la Independencia y reconstruido gracias a la exención de contribuciones hasta 1835, año de las desamortizaciones. Es importante su Iglesia del siglo XIII, dedicada a San Jaime, y perfectamente conservada. En el siglo XX hay que destacar el problema de la emigración, que ha despoblado los pueblos de la Tinença, de ahí que se provocara la supresión de cincos municipios.

El Reial Convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l’orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià). El monestir està situat a la vora de la carretera entre Fredes i la Sénia, al nord-oest de l’embassament d’Ulldecona, a la Tinença de Benifassà. Fou el primer monestir cristià que es va fundar en terres valencianes, arran de la conquesta de la Tinença per Catalunya l’any 1230. D’estil gòtic cistercenc, és Monument Nacional des de l’any 1931. Actualment, és ocupat per monges cartoixanes i es troba en perfecte estat de conservació. El monestir es pot visitar només el dijous de 13 a 15.

El Boixar és a 1.089 metres d’altura sobre el nivell del mar. El seu nom deriva de la gran quantitat de boixos que es troben al voltant de la població. El boix va ser un recurs que va derivar en una indústria artesana de fabricació d’estris de fusta. Va ser zona d’actuació carlina durant el segle XIX, sobretot durant la Primera Guerra Carlina, quan Cabrera hi reuní les tropes disperses després de la desfeta de Maials del 10 d’abril del 1834. El 1279 era la població més important de la comarca, a les acaballes del del segle XVIII tenia una 300 habitants, el 1900 havia 438 persones, el 1960 es comptaven 229 habitants, i actualment (2007) només en resten 15 veïns.

Fredes és el poble més septentrional del País Valencià, pertany al municipi de la Pobla de Benifassà i està situat a 1090 m. d’altura, En el seu terme està la part del Tossal dels Reis que pertany al País Valencià.  Fredes és també conegut per les nevades i les baixes temperatures de l’hivern, que oscil·len entre els 0 °C i els 10º. Les mínimes poden arribar a ser d’uns -5 °C, i les màximes d’uns 7 °C. En canvi l’estiu sol ser suau amb temperatures de 23 °C a 30 °C. Antigament, la vida quotidiana girava en torn a la família Abella coneguda com el Ric de Fredes, el major contribuent de la Tinença; actualment, el patrimoni d’aquesta casa s’ha dividit entre els seus hereus.

A Fredes fa fresca fins Sant Joan i desprès refresca. Fredes aha estat un poble de pas per la ruta del peix que pujaba cap a Terol pel portell de l’Infern i el salt d’en Robert i que feia servir els pous de glaç dels masos. També ha estat un important punt pe3r la futa que baixaba per les travesses del tren i pel les fàbriques de mobles de La Sénia.

Els maquis de la Tinença. Si us trobeu una partida de la Guardia Civil amb els uniformes desgastats aneu amb cura. Els maquis de la Tinença es disfraçaven de guardia civils i viceversa i mai saps amb qui estàs parlant. http://www.lapobladebenifassa.es/files/archivos/201303/maquis_de_la_tinenca.pdf

Gitam (Dictamnus hispanicus) és una planta amb flor que pertany a la família Rutaceae. A les comarques al voltant de la Serra Mariola (Sud del País Valencià) és coneguda amb el nom de Timó Reial. És una herba de diverses tiges de fins a 70 cm d’alçada, molt aromàtica i de fulles compostes. El fruit és en càpsula. Només creix a l’est de la península Ibèrica en terrenys pedregosos i boscos més aviat secs. És una planta medicinal; al gitam se li atribueixen propietats abortives i hipotensores. La recerca continuada d’aquesta herba per part dels herbolaris junt amb la seva restringida distribució l’han fet quasi desaparèixer. El gitam és el principal ingredient d’una beguda alcoholica coneguda com a Gitam a la comarca d’els Ports. El gitam o Timó reial forma part amb altres plantes aromàtiques d’una beguda alcohòlica coneguda amb el nom de Herbero de la Serra de Mariola al sud del País Valencià.

Herba colera (o presora). L’herba colera es una planta entre carchofa i cardo que es fa servir per fer fromatge de cabra i cuallada. http://lacuinadelsuper.blogspot.com.es/

A Penaroja parlen chapurreao. En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón se localiza la denominada Franja de Aragón, en la cual se emplean variedades lingüísticas de la lengua catalana incluidas generalmente dentro del bloque lingüístico del catalán occidental. Con reconocimiento oficial desde la Ley de Lenguas de 2009, a partir de la entrada en vigor de la Ley de Lenguas de 2013 estas variedades reciben oficialmente la denominación de lengua aragonesa propia del área oriental.

El 2002 la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit va dur a terme un projecte de reintroducció del cabirol (Capreolus capreolus) en el que es van alliberar exemplars provinents de la reserva francesa de Chizé. Posterioment s’han realitzat més alliberaments de cabirols procedents de l’Alt Pallars. Des de 2006, es recullen dades per conéixer l’evolució de la població i de seva distribució.

Si quieres ampliar horizontes: la ruta de los 3 reinos: http://www.7pobles.com/cast/3reinosbtt/

Josep Mª i Joan Brull i Martinez. (1972). GUIA ITINERARIA DELS PORTS.
El Massís dels Parts és constituït predominantment per calcàries mesozòiques gris blanquinoses, i és lligat al sistema de Cardó per una franja juràssica coberta per l’aportació al·luvial de l’Ebre. Guimben per tot el massís un gran ramat de cabres salvatges (Capra . El fet de trobar-les és motiu de satisfacció per la seva bellesa. Els porcs senglars també estan escampats per tota la serralada. Ja fa uns 150 anys que foren extinguits els llops, dels quals només resten contalles poc a molt verídiques, i més d’un topònim els recorda. El carnisser més temut pels seus estralls entre l’aviram és el gat mesquer. La geneta és més petita i menys dolenta. El teixó s’assembla al porc, però és més petit; n’hi ha amb cap de porc i n’hi ha amb cap de gos. Als rius Matarranya, Algars, Ulldemó, Racó d’en Patorrat i Pena hi ha llúdrigues i fagines, aquestes de color negre; sempre utilitzen els senders i durant el dia s’amaguen a les heures de les cingleres. Fins fa molt poc les caçaven pel valor de la pell. Les àguiles volen per molts d’indrets. N’hi ha de negres, roges i blanques. Els falcons estan gairebé extingits, per bé que la toponímia en serva un viu record a les diferents contrades dels Ports. Es veuen bandades de corbs i gralles, i ben nombroses per la part de Paüls. També es veuen els mussols, el duc o dugo. El gall salvatge i l’esparver es veuen de tard en tard. Els ocells són molts i de nombroses famílies que omplen els boscos amb tonalitats alegres i a vegades, misterioses. Entre els rosegadors hi ha l’esquirol, el talp.

Les principals collites eren de grans i en prou proporció de patates per a la sembra. Aquestes eren d’una rentabilitat molt superior a les foranes especialitzades. Avui encara en cullen a Casetes Velles i a les Foies, als termes de Mas de Barberans i d’ Alfara de CarIes. L’ametller i la vinya dominen a la part de Paüls, Horta de Sant Joan, Arnes, Vall-de-roures i Beseit. Tot el massís és ple d’erms que en molts de llocs són aprofitables, però estan com estan per manca d’ajut.