Els Ports VI

Aquest és el territori de rutes i excursions btt pels Ports de Tortosa – Beseit de Betetistes dels Pirineus. En aquesta secció el tracks tenen el punt de sortida a la urbanització del Mascar, a on trobem tres bones bases per las nostres excursions o si fem ruta: refugi Mont Caro, Nou Refugi Caro i l’Hostal Pensió Els Ports.

Els bous braus de Foies i Terranyes
Descens alternatiu al coll de Miralles: Mascar – Arnes
La baixada pel refugi de les Clotes
Mascar: Clotes, Maraco, coll Alfara, Reguers i carretera amunt
Mascar – Paüls pel GR 7 i Estels del Sud
La muntanya i la plana: Mascar – Mas Barberans, pel Toscar i Tres Pins
Mascar i la mola del Boix per Tres Pins i el pas de l’Embarronat

Els bous braus de Foies i Terranyes

En aquesta excursió anirem a visitar els bous braus dels altiplans de Foies i Terranyes i dos miradors naturals de Terranyes. Sortim de la urbanització del Mascar (1.110 m) i ens dirigim cap al pla de les Foies (1.190 m) a on trobarem cartells anunciant la presència de bous braus (‘vaquilles’) i molt probablement els trobarem pasturant. Girem a la dreta (la que sembla pista principal mor 1 km més endavant a un petit mas), deixem la desviació a les Clotes a la dreta i uns metres més endavant deixem la pista per agafar un corriol a la dreta, poc visible, balisat amb pedres. Seguim les balises per aquest corriol entre boscos de pi i camps abandonats flanquejats per parets de pedra seca. Entrem al pla Terranyes (1.170 m) a on podem trobar bous i cabirols i el refugi de Terranyes o del mas del Torrero i ens dirigim cap al Mirador de Terranyes (1.190 m) i l’altre mirador (1.190 m). Gaudim de vistes impressionats del Caro i de les Roques d’en Benet però també de pobles com catalans i aragonesos com Horta de Sant Joan, Arnes, Arenys de Lledó, Beseit, …  Els dos miradors són, de fet i pràcticament, la porta per trobar els corriols que baixen a la pista que ens mena al coll de Miralles per baixar cap al mas de la Franqueta. Tornem pel mateix camí però en lloc d’agafar el corriol seguim la pista que fa una baixada molt pedregosa. Al final de la baixada remuntem per l’esquerra (a la dreta la pista acaba però seguint el corriol i una pista secundària arribaríem a la pista que ens porta a la mola de Catí). Avui comencem a remuntar, connectem amb el camí per el que hem vingut però ens desviem a la dreta i ens dirigim cap a la mola del Catí (1.328 m), l’últim esforç de la jornada i bon mirador sobre el Caro i el Mascar. Ja només ens queda baixar i una petita remuntada final. Observacions: una de les excursions favorites del betetistes, aèria, amb bones vistes i feréstec. Circular. Actualitzada a març 2016.

Descens alternatiu al coll de Miralles: Mascar – Arnes

L’objectiu de l’excursió és trackejar un descens alternatiu per baixar del pla de Terranyes al coll de Miralles. El track comença a la urbanització del Mascar i acaba a Arnes després de passar pels Estrets d’Arnes. Ja hem trackejat dos baixades que tenen l’entrada a l’altre mirador i que van juntes fins arribar a un petit collet. La primera baixa cap al coll de Miralles passant pe pi Pimpoll i el pi Ramut; aquesta és la més directa i l’hem utilitzat a la Circular dels Ports. La segona va a buscar el final de la pista i és la millor per pujar del coll de Miralles a Terranyes; és la que hem utilitzat a la transversal Riu Sènia – Puigerdà i a la Gran Volta a Catalunya. El descens que trobeu a continuació és una mica més llarg, també va a buscar el final de la pista i el coll de Montfort i és possiblement més ciclable; és el que utilitzen a la Pedals del Ports. Observacions: Lineal

La baixada pel refugi de les Clotes: Mascar – Arnes

Aquesta és una de les vies clàssiques per baixar del Pla de les Foies cap a Arnes i Horta de Sant Joan. El track comença a la urbanització del Mascar i acaba a Arnes després de passar pels estrets d’Arnes. Sortim de la urbanització del Mascar (1.110 m) i ens dirigim cap al pla de les Foies (1.190 m) a on trobarem cartells anunciant la presència de bous braus (‘vaquilles’) i molt probablement els trobarem pasturant. Girem a la dreta (la que sembla pista principal mor 1 km més endavant a un petit mas) i pocs metres desprès seguim a la dreta per davant d’un mas. Seguim unes roderes/pista fins una bassa i per corriol coll de Caubet (1.080 m), coll de la Carabassa (1.055 m), refugi de les Clotes (965 m), desviació a l’esquerra per deixar el GR -7, tartera, collet i pista fins la Franqueta i els Estrets d’Arnes.

Mascar: Clotes, Maraco, coll Alfara, Reguers
i carretera amunt

Aquesta és una bona excursió per apropar-nos cap a la plana passant per les rases del Maraco i el coll d’Alfara. La seva avantatge o el seu inconvenient és que tenim uns 12 km de sendera més o menys ciclable des de les Foies fins la pista desprès del coll d’Alfara i que remuntem cap el Mascar per la carretera que puja al Mont Caro. Des del Mascar fins el coll d’Alfara ens guiarem pel GR-7: refugi Mont Caro, pista, pla de les Foies (1.190 m) a on trobarem cartells anunciant la presència de bous braus (‘vaquilles’) i molt probablement els trobarem pasturant. Girem a la dreta (la que sembla pista principal mor 1 km més endavant a un petit mas) i pocs metres desprès seguim a la dreta per davant d’un mas. Seguim unes roderes/pista fins una bassa i per corriol coll de Caubet, coll de la Carabassa (1.025 m), refugi de les Clotes (965 m) i seguim el GR primer fins els rasos del Maraco i desprès fins el coll d’Alfara (1.120 m), cruïlla de camins: a la dreta (E) baixa el camí d’Alfara, pel barranc del Llop, que seguirem (El GR continua per l’esquerra (N) cap a Paüls i, si ens desviem a l’esquerra, farem cap el cim de l’Espina). Arribem a una pista i la seguim cap a la dreta, travessem una nova zona de braus i sortim a la carretera. La prenem a la dreta fins els Reguers (bar- restaurant) i anem a buscar la carretera del Caro que ens puja al Mascar.

Mascar – Paüls pel GR 7 i Estels del Sud

Aquesta excursió és una bona bogeria per unir la urbanització del Mascar amb el poble de Paüls. De fet, es un recorregut senderista aprofitant el GR- 7 i els Estels del Sud. Des del Mascar fins el coll d’Alfara ens guiarem pel GR-7: refugi Mont Caro, pista, pla de les Foies (1.190 m) a on trobarem cartells anunciant la presència de bous braus (‘vaquilles’). Girem a la dreta (la que sembla pista principal mor 1 km més endavant a un petit mas) i pocs metres desprès seguim a la dreta per davant d’un mas. Seguim unes roderes/pista fins una bassa i per corriol coll de Caubet, coll de la Carabassa (1.025 m), refugi de les Clotes (965 m) i seguim el GR primer fins els rasos del Maraco i desprès fins el coll d’Alfara (1.120 m), cruïlla de camins. Seguim a l’esquerra (N) una pujada, deixem a l’esquerra el PR que porta al cim de l’Espina (gran mirador) i seguim Estels del Sud cap a Paüls.

La muntanya i la plana:
Mascar – Mas Barberans, pel Toscar i Tres Pins

Aquesta és una excursió molt ambiciosa que recull una bona part de la varietat dels Ports. Tenim de tot: senderes tècniques, camp a través, dos trams de carretera, plana amb oliveres, el poble de Mas de Barberans i una llarga pujada per pista. En total uns 68 km plens d’al·licients. Sortim del Mascar cap a les Foies (1.190 m)però abans d’arribar ens desviem (1.100 m) per una pista cap el barranc de la Conca. La pista s’acaba i seguim per sendera a la Cova Pintada (800 m; de fet, una bauma), el Toscar (500 m), el castell de Carles (420 m), seguim per pista asfaltada i carretera fins trobar el canal de Xerta (150 m; en desús) que seguim, camins de camps fins la carretera a Mas de Barberans (360 m), camí del port i camí del barranc de la Galera pel camí de la Solana. Aquesta pista ens pujarà a Casetes Velles (1.200 m) passant pel racó d’en Marc, una aixeta enfront d’un petit mas, la desviació al coll de LLoret, una casa forestal amb una font, la desviació a la cova del Vidre, la font de la Llagosta, l’entrada a una mina abandonada i coll de l’Assucar i Casetes Velles. Seguim uns mestres la pista i agafem una desviació a la dreta barrada amb una cadena en pujada pedregosa. La pista sembla que es perd i seguim cara amunt sense sendera (o no la vam saber trobar), passem per les restes d’una caseta i baixem per unes roderes a uns prats erms. Trobem unes fites de pedra que seguim cara amunt sense sendera fins trobar el corriol de baixada que diuen dels Tres Pins (1.280 m). Aquesta sendera ens baixa a una pista secundària que seguim a la dreta fins la pista Fredes- Caro i el Mascar. A gaudir. Observacions: si bufa el vent, el tram de la plana pot ser tan dur com la pujada a Casetes Velles.

Mascar i la mola del Boix per Tres Pins i el pas de l’Embarronat

Mitjançat aquesta curta excursió coneixerem la mola del Boix i el teix de Millares. En propietat, la part ciclable és l’aproximació per pista; la resta són senderes, una cara amunt i trialeres tècniques que limiten aquesta excursió als que no importi caminar amb la bici al costat. Observacions: El teix de Millares és un arbre monumental malgrat no estar censat com a tal (i és dintre d’una propietat privada que hem de respectar).

Fent el tafaner …

Del blog de Lluís Ibañez: “Els teixos son uns arbres emblemàtics. Mortals (unes poques fulles matarien a un xiquet), remeiers (semblen efectius uns derivats seus contra el cancer), màgics (els druides l’adoraven), bèl·lics(immillorables en la construcció dels antics arcs i ballestes que caçaven o guerrejaven pel port), missatgers del tanatos (els antics creien que les seues arrels es comunicaven amb els morts), de gran longevitat … però per a mi, per damunt de tot tenen una força indescriptible que només es nota quan els veus o els abraces. M’agrada la forma de les seues fulles, el  roig de l’escorça, el color del seu fruit, la seua forma desgarbada,… i per això es que vaig resseguint-los pel Port.  I deu n’hi do es que n’hi ha!!  En tenim uns quants que donen nom a fons : La font del Teix… a la Fou, a Paüls,  vora  el Mas de Morera, la del Teixet, la del Matarranya,… o el que  trobem  vora fonts, com es el cas dels Bassis del Caro, la font de Millers, … o en canals, com el de Serrassoles, els del Marturi, … Finalment una recomanació :  Estem en una finca privada i el propietari es mereix el nostre respecte”.

De la Viquipèdia: El teix és una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 m. Té un tronc marró gruixut que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 4.000 anys. Les fulles, lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 cm de llarg per 2-3 mm d’ample. És una planta dioica, encara que ocasionalment monoica, que pot canviar de sexe segons l’estació. Cada pinya conté una única llavor de 4-7 mm de llarg, que s’envolta d’una estructura vermella que li dóna forma de baia anomenada arillus, que madura de 6 a 9 mesos després de la pol·linització. És de creixement molt lent, però de una gran vigoria, i se n’han trobat exemplars mil·lenaris. Les seves arrels són més aviat superficials que profundes, però estan molt esteses i allargades.

A l’estat espanyol, es troba en quasi totes les serralades i a les Balears. Al Principat, viu des de l’estatge montà fins al subalpí, a les torrenteres i als cingles ombrívols, altituds de l’ordre dels 800-1.100 m. No forma mai boscos. A Tarragona, els teixos estan molt ben representats i als boscos de Poblet, Montsant, Cardó, Rasquera o dels Ports. El teix viu en qualsevol tipus de sòl, encara que millor en els calcaris, però sempre en llocs fresquívols, humits i de sòl profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya. Resisteix bé el fred i requereix un cert grau mínim d’humitat en l’ambient i en el sòl. És freqüent company d’aurons i grèvols. Té el tronc gruixut, d’escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes. Capçada de forma piramidal, d’un verd trist i fosc, formada per branques molt obertes i molts branquillons pènduls.

El teix és molt utilitzat en horticultura ornamental. Es creu que tenia un significat místic i sagrat en cultes pagans precristians. De fusta dura, compacta, resistent i elàstica; molt estimada per ebenistes; antigament, s’utilitzava per a fabricar arcs i també llances, que els romans anomenaven taxus. És un arbre que abundava molt antigament i per les seves utilitzacions ha anat minvant; avui en dia, es troba en via d’extinció; ara està protegit i n’és evident la recuperació.

El teix té fama des de l’antiguitat d’emmenagog i narcòtic. És una planta molt verinosa a causa de l’alcaloide que conté, la taxina, que produeix hipotensió, depressió cardíaca i després la mort. La taxina no actua de la mateixa manera per a tots els animals, ja que alguns remugants, especialment les cabres i les vaques, la toleren relativament bé, encara que les vaques poden tenir avortaments. Per als èquids és mortal, i per a l’ésser humà, altament perillosa. Tot i el seu aspecte bonic, però a la vegada tenebrós, ha donat lloc a quantitat de llegendes i històries. Últimament s’ha descobert que el taxol, que s’extreu de l’escorça del teix, és una substància amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d’ovari, pell, mama i còlon; amb el greu inconvenient que són necessaris molts quilos d’escorça per a obtenir petites quantitats de taxol; obstacle que serà aviat superat amb l’obtenció de grans quantitats de taxol mitjançant mètodes de laboratori basats en el cultiu de cèl·lules vegetals procedents del teix, segons el Center for Plant Biotechnology de la Universitat de Toronto (Canadà).

Serveis per a una aventura autònoma

Urbanització el Mascar (al peu del Mont Caro)
Hostal Pensió Els Ports (Manel): 977 267 143 i 607 852 376
Nou Refugi Caro: Guarda María Pérez.  977 267 128. 617 808 816
Refugi Mont Caro (UEC). 977 58 00 63. 609 790 321. info@refugiueccaro.cat

Horta de Sant Joan: Alberg els Olivers 977 435 360 i 619 594 175. Botigues, bar-restaurants, caixer automàtic

Paüls. Ca les Barberes (Montse i Enric). 977 492 330. 669 832 930.
Alberg dels Ports:  670 686 905

Prat del Compte: Ca l’Àngels. 977 42 83 09