Conca de Barberà

Aquesta és la secció de rutes i tracks per la comarca de la Conca de Barberà dels Betetistes dels Pirineus.

Castells de la Baixa Segarra: Santa Coloma de Queralt, Aguilò, Queralt i Guialmons

 

Castells de la Baixa Segarra

Una bona ruta per visitar la Baixa Segarra, una subcomarca de la Conca de Barberà de la que santa Coloma de Queralt és la capital. Amb el punt de sortida a Sata Coloma passarem per un parc eòlic, creurem la carretera, ermita de Santa  Fe de Montfred, Aguilò (restes del castell), els Omells, castell de Queralt, Bellprat, Sant Gallard i Guialmons (restes del castell).

Castell d’Aguiló és un monument del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) declarat bé cultural d’interès nacional. Situat a la cima d’un turó, a la vessant del qual es troba el poble d’Aguiló del municipi de Santa Coloma de Queralt. Des del cim es gaudeix d’una bona panoràmica de l’Alta Segarra. El castell de Queralt és un edifici del terme de Bellprat (Anoia) declarat bé cultural d’interès nacional. A prop hi ha l’Església de Sant Jaume de Queralt’, que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està encinglerat en una crestallera rocosa a l’extrem occidental de la serra de Queralt, a la banda sud-occidental de la comarca de l’Anoia, prop de la línia divisòria amb la conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Alt Penedès. Al segle X i per la seva ubicació estratègica, el castell representa l’extrem de la Marca. Castell de Guialmons fou un castell entorn del qual s’originà el poblament de Guialmons, al municipi de les Piles (Conca de Barberà), al segle XI. Les seves restes són declarades bé cultural d’interès nacional. 

 

Fent el tafaner…

La Conca de Barberà abasta una superfície de 650,2 quilòmetres quadrats, el que representa el 2% del total de Catalunya. Limita al nord amb la Segarra, al nord-est amb l’Anoia, al sud-est amb l’Alt Camp, al sud amb el Baix Camp, al sud-oest amb el Priorat, a l’oest amb les Garrigues i al nord-oest amb l’Urgell. La comarca és una cruïlla de camins entre les terres de Tarragona, de Lleida i de Barcelona, fet fonamental per entendre el seu desenvolupament econòmic i la gran concentració d’infraestructures lineals en un espai limitat. Així, a la comarca hi ha quatre línies elèctriques d’alta tensió, un oleoducte, una autopista, una línia de ferrocarril, una línia de tren d’alta velocitat, una carretera nacional, dues comarcals i un projecte d’autovia.

La Conca de Barberà fou creada en la divisió comarcal de 1936 unint tres zones limítrofes però que pertanyen a tres comarques naturals diferents:

– La Conca estricta (sector centre i sud de la comarca). És una depressió formada per les conques dels rius Francolí i Anguera, comprèn els municipis de Vilaverd, Montblanc (capital), L’Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Blancafort, Pira, Barberà de la Conca, Forès, Solivella, Sarral i Rocafort de Queralt.
– La Baixa Segarra (sector nord de la comarca). És la zona sud de l’altiplà de la Segarra; la diferent orografia i, sobretot, les deficients comunicacions amb la resta de la Conca de Barberà, han fet que aquesta zona demanés la segregació per formar una comarca. Comprèn els termes de Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant i Belltall, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma de Queralt, que n’és la capital. Aquesta zona de la comarca pertany a tres conques hidrogràfiques diferents: la de l’Ebre, a través del riu Corb; la del Llobregat, a través de la riera de Clariana, afluent de l’Anoia; i la del Gaià.
– El sector nord-est de les Muntanyes de Prades (sector sud-occidental de la comarca). Les muntanyes de Prades foren repartides entre les comarques veïnes, així passaren a formar part de la Conca els municipis de Vallclara i Vilanova de Prades, tanmateix algunes terres passaren als municipis de Vimbodí i Poblet, L’Espluga de Francolí i Montblanc.

Santa Coloma de Queralt és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Durant la Guerra Civil, la vila s’anomenava Segarra de Gaià. Està situada a la dreta del riu Gaià, protegida per la serra d’Aguiló (811 m) i del Codony (789 m). Els orígens de Santa Coloma de Queralt es remunten al segle X, quan, sota la protecció del castell de Queralt, es comença a reconquerir la regió. Segons Salvador Palau, Santa Coloma es formà a l’edat medieval. Sembla que durant el segle XIII s’emmurallà. La baronia de Queralt va pertànyer als senyors de Gurb fins al 1213, que van vendre el terme als Timor, que adoptaren el nom de Queralt per al seu llinatge. El castell de Queralt (origen de la baronia) va pertànyer primer als comtes de Barcelona segle X, i a partir del segle XI als Queralt. Entre el segle XIII i 1492, coincidint en una etapa de creixement de la vila, va tenir una important comunitat jueva, que disposava de sinagoga, hospital i banys propis. Es conserven encara l’estructura i els carrers de l’antic call. I és que a l’edat mitjana Santa Coloma de Queralt es distingí per la producció i comercialització de safrà. El comerç d’aquesta espècie, el capitanejaven els jueus que cada dilluns, en el mercat setmanal, fixaven la pauta-escandall del preu del safrà a regir a tot el país. S’exportava arreu de la Mediterrània fins a Antioquia i Àsia Menor a través del port de Barcelona.

El creixement demogràfic de la vila té dos punts clau: els anys trenta del segle XX i principis del segle XXI fins a l’actualitat. El motiu del primer creixement demogràfic cal situar-lo en relació a la indústria tèxtil, amb fàbriques de filats i teixits de cotó i llana. Una d’elles, Ferrer i Cia, arribà a tenir més de 300 treballadors. L’any 1926 la vila era el tercer centre tèxtil del Camp de Tarragona, només superat per Valls i Reus. En canvi, el creixement experimentat a cavall del segle XXI és degut a la importància de les empreses del sector del formigó. La base econòmica de la població tradicionalment s’ha fonamentat en els conreus de secà; bàsicament de cereal. Però el sector agrari no és l’únic: la ramaderia ha estat des de sempre un factor paral·lel a la vida agrària.  A finals del segle XX els prefabricats de formigó han estat la indústria predominant i diverses empreses d’abast estatal hi tenien ubicada la seva casa central.

Santa Coloma de Queralt presumeix de pertànyer a una comarca pròpia i diferenciada de la Conca de Barberà: la Baixa Segarra. Aquesta és una subcomarca natural situada a l’altiplà segarrenc, a l’extrem nord-est de la comarca, que històricament sempre va dependre de la Segarra fins que, per emmotllar-se millor a la divisió provincial, a principi del segle vint es va optar per la seva incorporació a la Conca. La subcomarca la formen vuit municipis i quatre mil habitants. Són Santa Coloma de Queralt, Pontils, les Piles, Conesa, Savallà del Comtat, Vallfogona de Riucorb, Llorac i Passanant, si bé algunes veus hi afegeixen Forès. Santa Coloma és el centre agrícola, ramader, comercial i industrial de la subcomarca; més proper a Cervera o Igualada que a Montblanc. Santa Coloma de Queralt compta amb un entorn que li aporta vida comercial i disposa d’una xarxa de serveis equiparable a la de la capital administrativa de la comarca, Montblanc.