Collsacabra

En aquesta pàgina trobaràs rutes i tracks btt per la comarca del Collsacabra. El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d’extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. Limita a l’oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l’est amb la vall d’en Bas i les planes d’Hostoles. Pertany majoritàriament a la comarca d’Osona, però inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva. Geomorfològicament situada entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes, és un altiplà format per una plataforma estructural amb cingles a sud i a Llevant, d’una altitud mitjana de 1.100 m, constituïda geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès.

És un altiplà integrat a la serralada Transversal, alçat per característics cingles (Tavertet, el Far, l’Avenc…) dibuixats per l’erosió del Ter i formats per materials sedimentaris. La màxima altitud del Collsacabra es troba a la serra de Cabrera (1.307 m) que, juntament amb l’altiplà d’Aiats i les muntanyes del Montcau i el Puig d’en Bach, dibuixa un perfil característic fàcilment identificable des de la plana. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord. El Collsacabra és una zona de poblament dispers. La seva economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, tot i que darrerament s’ha incorporat al sector dels serveis. Entre les poblacions que l’integren hi ha l’Esquirol (o Santa Maria de Corcó), Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. Rupit va ser, des de l’edat mitjana, la població més important del Collsacabra. Avui ho és l’Esquirol.

Hi rutes que travessen la comarca del Collsacabra que tenen el seu punt de partida a la comarca d’Osona o de la Garrotxa.

La Serra de Cabrera i el Bosc de la Grevolosa (33 km, 1.000 m desnivell positiu)
Cabrerès 2013 (62 km, 1.400 m desnivell positiu)
1ª Marxa BTT Rupit i Pruit (40 km, 1.000 m desnivell positiu)
3ª Marxa BTT Rupit i Pruit (40 km, 1.000 m desnivell positiu)
Els cingles de ‘Pa negre’ (60 km, 1.400 m desnivell positiu)
Duendeando el Cabrerès i el castell de Rupit (50 km, 1.300 m desnivell positiu)

 

La Serra de Cabrera i el Bosc de la Grevolosa

Sortim del bar restaurant a les afores de Cantonigròs (920 m) en baixada per la carretera en direcció Vic. Aviat l’abandonem per una pista a la dreta que ens porta a Sant Julià de Cabrera (940 m), passem el collet de Sant Julià (980 m) i davallem cap a creuar el riu Fornés. Coincidim amb el track de tornada i, al torrent, es separen anem cap a la esquerra per la pista que va a un restaurant. Seguim per la pista principal però l’abandonem per la dreta, seguim el track i ens endinsem al mig del la Fageda de la Grevolosa i els seus arbres monumentals. Passem per l’ermita de Sant Nazari i arribem als 1.040 m. Trobem una pista que per mig del bosc ens torna a creuar el riu. Al coincidir amb el track, ara ens separem igualment per la esquerra i anem remuntant el torrent del Cantinell per un camí fins arribar a una pista que prenem a l’esquerra (960 m). Seguim la pista i tenim l’opció de pujar al Santuari de Cabrera (1.300 m). Del Santuari, tornem a la cruïlla i seguim cap a Comajoan, Can Colomer i el Coll del Bac (1.000 m). Podem baixar a la dreta per la carretera però preferim utilitzar una pista secundària freqüentment enfangada.

Cabrerès 2013

Aquesta és una reproducció fidel de l’edició de maig del 2013 de la Cabrerès. Nosaltres la vam fer amb un grup reduït al mes d’octubre del mateix any. Punt de sortida al poble de Santa Maria de Corcó, també conegut per l’Esquirol a 690 m. La ruta es dirigeix per pistes evidents cap a a la Serra de Cabrera, el Collet de Sant Juliá (990 m), el Coll de la Freixeneda (1.067 m), Can Colomer, el Coll del bac (1.00 m) i Cantonigros (950 m). Desprès entrem en un seguit de corriols i camins cap a Coll i Torre de Sesviles, Novelles, La Serra, carretera de l’Esquirol a Tavertet (800 m), Sobiranes, El Noguer, el Pantà de Sau, la Riera de les Gorgues i l’Esquirol. Una delícia de senders i camins inacabables.

 

1ª Marxa BTT Rupit i Pruit

Aquesta és una reproducció fidel de la 1ª Marxa btt Rupit i Pruit del 2011. Una bona forma de descobrir alguns dels llocs més característics del municipi, circulant per corriols i antics camins, amb trams tècnics. Haurem de caminar cara amunt desprès de la masia del Perer. El tram de GR per la serra del Mateu és força tècnic per arribar a la masia de Renyins i la petita vall, així com el corriol entre Renyins i Pruit. A la llinda de la masia Renyns hi ha gravat “9bre. 21 del 1792 Miquel Carrera i Alou”. Cognom, Alou, corresponent a una pagesia mes important situada a prop. Aquest any podria ser el de la seva construcció.

3ª Marxa BTT Rupit i Pruit

Aquesta és una reproducció fidel de la 3ª Marxa btt Rupit i Pruit del 2013. Una bona forma de descobrir alguns dels llocs més característics del municipi, circulant per corriols i antics camins, amb trams tècnics.  Per la 3a edició de la pedalada van trobar oportú fer un recorregut pels llocs més emblemàtics del municipi, utilitzant camins ja coneguts per molta gent però amb alguns corriols sorprenents, els quals surten del traçat habitual, i deixaran a més d’un amb un dolç somriure a la cara.

Els cingles de ‘Pa Negre’

No sabem dir-te a quin cingle exacte van llençar el cavall i el carro de la pel·lícula Pa negre però sembla que el cavall el van portar congelat i abans de tirar-lo cingles avall l’hi van trencar les cames perquè la caiguda fos més espectacular. Hem situat el punt de partida al coll de Condreu. La vista és espectacular i podrem identificar el Santuari des de les altres cingleres al llarg de la nostre excursió.  Anirem des d’aquesta cinglera fins la de Tavertet passant pel salt de Sallent i Rupit en un recorregut absolutament aeri. Tenim alguns trams durs de pujada desprès del salt de Sallent i trams tècnic entre el coll del Bac i el coll de Pruit. La sortida encara es pot escurçar 5 km més sinó baixem al pla del castell de Tavertet. Passem molt a prop del poble de Cantonigròs. Per finalitzar visitarem el santuari de la Salut amb una nova panoràmica sobre els Pirineus i la vall complementaria a la que tenim des del santuari del Far. Observacions: Aquesta excursió és un homenatge a Raimon Panikkar. Podem dormir al santuari del Far. Si anem en cotxe al santuari del Far ens estalviarem uns 8 km entre l’anada i la tornada.

Duendeando el Cabrerès i el castell de Rupit

El títol d’aquesta excursió té les seves arrels en els follets del bosc, a vegades simpàtics, a vegades entremaliats. Si ho voleu de forma més planera, són trams estranys, enllaços, rebuigs i petites descobertes que no ens atrevim a llençar però tampoc proposem com a ruta de partida. Si ja heu fet un parell de les rutes pel Cabrerès- Collsacabra proveu amb aquesta per tenir una nova perspectiva. No fa falta la bici per visitar el castell de Rupit però duendeando …

Serveis per a una aventura autònoma

Cantonigròs. Bar restaurant Puntí. 93 852 50 69
Coll de Pruit. bar restaurant i allotjament rural El Coll. 93 852 21 05 i 687 40 48 17
Tavertet. Hostal restaurant Can Nogué. 93 856 52 51. bar can Baró (‘el bar del poble’ ambientat modern)
Santuari de la Mare de Deu del Far: 972 190 169
Coll de Condreu. Bar restaurant. 972 44 43 19
Santuari de la Salut. Hostatgeria 972 44 40 06

Fent el Tafaner …

Raimon Panikkar. Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona, 2 de novembre de 1918 – Tavertet, 26 d’agost de 2010) fou un filòsof i teòleg català que desenvolupà una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al diàleg amb les tradicions no occidentals. La seva filosofia té com a objectiu transformar la civilització determinada per un sistema occidental imposat com una única alternativa. La seva sepultura es troba al cementiri del poble.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Raimon_Panikkar_i_Alemany

L’origen de Cantonigròs és un antic hostal al camí ral de Vic a Olot, creat pel gascó Antoni Prat, també anomenat Toni Gros. Durant els anys que van del 1944 fins al 1968 si va celebrar una festa literària anomenada Concurs de poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra, que va ser el certamen literari més important del país durant els primers temps de repressió del català. Actualment acull anualment un Festival internacional de Música i Dansa.

El Santuari de la Salut està situat a la serralada del Collsacabra, a 1.050 m sobre el nivell del mar. Des de la balconada podrem contemplar una gran vista panoràmica: les Gavarres, Girona, el Montgrí, Rocacorba, el golf de Roses, Finestres, el santuari del Mont, el Bassegoda, el Canigó, el Comanegra, el Puigmal… i els pobles veïns de les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallarols i Sant Esteve d’en Bas entre altres.

Santuari de la Mare de Deu del Far. Encimbellat dalt d’un espadat, entre les comarques de la Selva i la Garrotxa, està documentat des de l’any 1269. La construcció original va ser destruïda pels terratrèmols de 1428 i reconstruïda poc després. Consta d’una nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada. S’hi venera una imatge gòtica de la Mare de Déu, d’alabastre, del segle XV. Al segle XVII s’hi van fer reformes que van alterar-ne l’aspecte exterior. D’aquella època és la façana, amb portal de llinda monolítica, fornícula i ull de bou i una de les capelles laterals (l’altra és de 1884). Té una presència dominant el campanar de torre, construït l’any 1720, que va ser afectat per un llamp l’any 1754. El conjunt va ser restaurat i rehabilitat l’any 1970. Vistes espectaculars.

Castell de Rupit. Castell construït entorn de l’any 1000 substituint al Castell de Fàbregues. Està situat sobre unes grans penyes al mig del poble. El primer document en que apareix, data de l’any 1040 en que aquest castell formava part de la casa de Cardona. Veient la seva situació i el valor estratègic del lloc, segurament aquest castell roquer ja deuria existir en època visigòtica. És al voltant del castell i a recer d’aquest que s’anaren construint les primeres cases i per tant podem dir que Rupit deu el seu origen al castell.

Pa negre és una pel·lícula escrita i dirigida per Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d’Emili Teixidor. A partir d’un assassinat s’analitzen les relacions d’una família i el seu poble als anys 40. La pel·lícula barreja el gènere dramàtic, el misteri per saber la veritat dels crims i un toc fantàstic relacionat amb els somnis i fantasmes que s’ofereixen com a alternativa als ulls infantils del protagonista, qui marca el punt de vista de tot el relat. Pa negre parla sobre la postguerra rural a Catalunya amb discurs no polític sinó emocional i es centra en com la guerra afecta la gent, al marge d’ideologies polítiques i amb la guerra només com a teló de fons. En aquells anys durs de la postguerra, l’Andreu, un nen del bàndol dels republicans, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les conseqüències porten a la desintegració de la seva família, atrapada per mentides i culpes del passat.