Cami de Sant Jaume

El Camí de Sant Jaume uneix Llança amb Fraga, travessant Catalunya per monestirs tan emblemàtics com el de Sant Pere de Rodes, el de Sant Benet o el de Montserrat. Trobareu tota la informació per preparar la ruta a la web del Camí de Sant Jaume. Hem adaptat la proposta original del camí a la btt. La segmentació que proposem és pròpia d’un ritme turista tranquil. Aquesta travessa és una bona opció per iniciar-se en la cultura de la travessa ciclista. És una travessa amb molt asfalt i poc ‘cañera’.

També hem afegit tres etapes cero. Las dues primeres són les sortides des de Barcelona per incorporar-se al camí a l’alçada de Montserrat. La primera pel riu Llobregat, més fàcil però bastant més humanitzada i la segona seguint el GR-6, més muntanyosa i exigent. La tercera etapa cero comença al Coll de Panissars, a la frontera amb França al Alt Empordà i termina a Figueres, a l’inici de la segona etapa; és l’opció pels ciclistes franceses.

Fitxa tècnica

o Punt de sortida: Llança
o Punt final: Fraga / Lleida
o Distància: 605 km
o Desnivell acumulat:
o Durada: 8-10 dies
o Dificultat física: Baixa
o Dificultat tècnica: Cap
o Època recomanable: d’octubre a maig

 

Estacions i proposta de segmentació de les etapes del Camí de Sant Jaume

 

Estacions del recorregut
Llança
Port de la Selva
Vilajuïga
Figueres
Girona
Bescanò
Anglès
La Cellera del Ter
Sant Feliu de Pallerols
Vic
Artés
Manresa
Viladordis
Montserrat
Igualada
Jorba
Cervera
Tàrrega
Lleida
Fraga

Segmentació recomanada
1. Llança – Port de la Selva – Vilajuïga – Figueres
2. Figueres – Girona
3. Girona – Sant Feliu de Pallerols
4. Sant Feliu de Pallerols – Vic
5. Vic – Artés
6. Artes – Viladordis -Montserrat
6b. Artes – Manresa – Montserrat
7. Montserrat – Jorba
8. Jorba – Tàrrega
9. Tàrrega – Lleida
10. Lleida – Fraga

0. Barcelona – Olesa – Montserrat
Aquest és un track molt especial, obert a varies possibilitats. El Camí de Sant Jaume català comença a Llançà però potser t’interessa sortir de Barcelona i anar a Montserrat per continuar el camí fins Santiago. Sortirem de Barcelona de l’alberg de la Fundació Pere Tarrés al carrer Numancia, al costat de la Diagonal. Seguim per la Diagonal i anem a buscar el riu Llobregat per sant Joan d’Espi. Remuntem el riu i passem al costat de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Andreu de la Barca (a l’altre banda del riu) i Martorell. Creuem el riu pel Pont del Diable i anem cap a Abrera i desprès Olesa. Fem una mica de carretera, trenquem cap a La Puda i arribem a l’aeri de Montserrat. Com no ens deixan pujar la bici al telefèric seguim cap Monistrol a buscar el nou cremallera. Podem pujar al tren amb la bici o seguir per la carretera fins Montserrat (no està al track però és l’opció més lògica). Altre opció és seguir el track fins Castellbell i el Villar, Sant Vicenç de Castellet i en les immediacions de Castellgalí connectar amb la ruta original (que ve de Llança, Girona, Vic, Sant Fruitós del Bagés) i remuntar fins el monestir.

Punt de sortida: Barcelona. Punt d’arribada: Montserrat. Distancia: 84 km
Altura màxima: 714 m. Altura mínima: 15 m. Desnivell acumulat: 1200 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: un tram molt curt al desprès de Castellbell i el Villar
Observacions: Millor d’octubre a juny. Lineal amb múltiples possibilitats de tren i de canvis en funció dels interessos.

0.b.Barcelona – Sant Cugat – Olesa – (Monistrol), seguint el GR6.

El GR-6 és la proposta clàssica de la Federació Catalana d’Entitats Excursionistes (FEEC) per anar a Montserrat. A febrer de 2012 vam trobar que així mateix estava senyalitzada com a Camí de Sant Jaume, sent per tant una alternativa de la Conselleria de Turisme més muntanyera i betetera que la ruta que puja a Olesa sortint de Barcelona, seguint el riu Llobregat i passant per Martorell.
La ruta neix a Horta per sobra de la Ronda de Dalt, al costat del Parc del Laberint i del velòdrom. Com s’enfila per un corriol no ciclable hem buscat pujar pel recinte Mundet de la Universitat de Barcelona, ciclable al 100%. Una vegada a la pista carenera la seguim fins el Coll de la Magarola, anem a buscar la pista que baixa a Sant Medir i seguim fins Sant Cugat i el seu Monestir. Després d’un breu recorregut urbà i de creuar la B-20, anem a buscar Can Barata, creuar la carretera que uneix Sant Quirze i Rubí. Carenem i anem a buscar Les Fonts (estació FGC), creuem l’autopista que uneix Barcelona amb Terrassa i Manresa, serra de Can Guilera i els Quatre Vents (carretera de Terrassa a Martorell. Anem a buscar un corriol que ens porta a la carretera d’Ullastrell i a l’alçada de la hípica La Vinya anem a buscar la Riera de Gaià. Una vegada a la riera la seguim cara avall (aquest tram pot ser molt divertit o molt dur i perillós en funció de l’aigua que porti) fins que trobem una pista la dreta que ens puja a una urbanització per la que carenem fins arribar a Olesa.
Es molt fàcil seguir cap a Monistrol seguint la ruta al costat del riu i de la via dels FGC que ja tenim trackejada (Barcelona – Montserrat). Una vegada a Olesa podem tornar cap a Barcelona seguint la etapa Barcelona – Montserrat del Camí de Sant Jaume en sentit invers, el que ens portarà a entrar a Barcelona pel Llobregat.

 

00. Coll de Panissars- Figueres
El track comença al  Coll de Panissars a la frontera amb França al Alt Empordà. Passem per La Jonquera, L’Estrada, rodalies del Castell de Montroig, Biure, Pont de Molins, Vilabertran i Figueres.

 

1. Llança – Port de la Selva – Vilajuïga – Figueres

Punt de sortida: Llança. Punt d’arribada: Figueres. Distancia: 40 km
Altura màxima: 500 m. Altura mínima: 4 m. Desnivell acumulat: 675 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: cap
Observacions: La dificultat més important és pujar a Sant Pere de Rodes per pista asfaltada. Estació de Renfe a Llança i Figueres.

2. Figueres – Girona

Punt de sortida: Figueres. Punt d’arribada: Girona. Distancia: 46 km
Altura màxima: 165 m. Altura mínima: 24 m. Desnivell acumulat: 500 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: cap
Observacions: Estació de Renfe a Figueres i Girona.

3. Girona – Bescanò – Anglès – Amer – Les Planes d’Hostoles – Sant Feliu de Pallerols
Punt de sortida: Girona. Punt d’arribada: Sant Feliu de Pallerols. Distancia: 46 km
Altura màxima: 165 m. Altura mínima: 24 m. Desnivell acumulat: 500 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: cap
Observacions: Estació de Renfe a Girona. Suau però continua pujada.

4. Sant Feliu de Pallerols – Cantonigròs – Vic

Punt de sortida: Sant Feliu de Pallerols. Punt d’arribada: Vic. Distancia: 49 km
Altura màxima: 1073 m. Altura mínima: 438 m. Desnivell acumulat: 925 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: cap
Observacions: Estació de Renfe a Vic. Remuntem fins Cantonigròs.

5. Vic – Artés
Punt de sortida: Vic. Punt d’arribada: Artés. Distancia: 43 km
Altura màxima: 933 m. Altura mínima: 316 m. Desnivell acumulat: 805 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: cap
Observacions: Si ets pelegrí pots dormir a una residència d’avis d’Artès

6. Artes – Navarcles – Sant Benet del Bages – Viladordis – Castellgalí – Montserrat
Punt de sortida: Artés. Punt d’arribada: Monestir de Montserrat. Distancia: 42 km
Altura màxima: 700 m. Altura mínima: 180 m. Desnivell acumulat: 780  m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: cap
Observacions: Evitem passar per Manresa. La pujada al Monestir és de molta duresa.

6b. Artes – Manresa – Montserrat
Punt de sortida: Artés. Punt d’arribada: Monestir de Montserrat. Distancia: 46 km
Altura màxima:  700 m. Altura mínima:  m. Desnivell acumulat:  810 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: cap
Observacions: Aquesta variant ens permet conèixer la ciutat de Manresa. Possibilitats de pernocta i tots els serveis a Manresa. La pujada al Monestir és de molta duresa.

7. Montserrat – Can Massana – Coll de Coll del Bruc- Castellolí – Igualada – Jorba

Hi havia un tram en obres abans d’arribar a Igualada; el camí pot haver canviat.

Punt de sortida: Monestir de Montserrat. Punt d’arribada: Jorba. Distancia: 34 km
Altura màxima:  750 m. Altura mínima:  300 m. Desnivell acumulat: 230 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: cap
Observacions: Possibilitat de pernocta a Igualada i a Jorba (alberg de pelegrins; demanar al bar restaurant). Pujada del Monestir fins Can Massana, baixada fins Igualada i després molt suau. Actualitzat a desembre de 2014

8. Jorba – Porquerisses –  La Panadella – Pallerols – Sant Pere dels Arquells – Cervera – Talladell – Tàrrega

Punt de sortida: Jorba. Punt d’arribada: Tàrrega. Distancia: 43  km
Altura màxima:  700 m. Altura mínima:  300 m. Desnivell acumulat: 480 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: cap
Observacions: Superem La Panadella per l’antiga N-II sense pràcticament cotxes.

9. Tàrrega – Vilagrassa – Anglesola – Ivars d’Urgell – Vilasana – Bell-lloc d’Urgell – Lleida

Punt de sortida: Tàrrega. Punt d’arribada: Lleida. Distancia: 50 km
Altura màxima: 375  m. Altura mínima: 150  m. Desnivell acumulat: 80 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: cap
Observacions:

10. Lleida – Alcarràs – Fraga

Punt de sortida: Lleida. Punt d’arribada: Fraga. Distancia: 35 km
Altura màxima: 250 m. Altura mínima: 100  m. Desnivell acumulat: 190 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: cap
Observacions:

 

Serveis per una aventura autònoma

La web amb tota la informació de Camí de Sant Jaume català (els pdfs i els tracks no funcionaven a la primavera del 2011): http://www.camidesantjaume.cat/

Vic
Hotel de l’Estació: 93 516 62 92
Alberg Generalitat: 93 483 83 63. alberg.vic@gencat.cat
Restaurant La Trattoria: 93 886 24 57

Sant Fruitos del Bagès. Fonda Sant Benet. 93 876 07 23. Ctra de Vic, 101.
Monestir de Sant Benet del Bages. Possibilitat de pernocta a

Montserrat
Alberg de pelegrins.
Hotels i bar-restaurants

Jorba: Alberg de pelegrins. Demanar al bar o a la rectoria

Igualada
Hostal Canaletas 938 032 750; www.hotelcanaletas.com
Hotel América: 93 803 10 00
Hotel Ciutat d’Igualada: 93 806 61 50
Alberg de pelegrins

Lleida. Hotel Ramon Berenguer IV. Plaza Ramon Berenguer IV. 973 237 345

Alguns antecedents

La web Camí de Sant Jaume (Generalitat de Catlunya) diu que la història del Camí de Sant Jaume es remunta a començaments del segle IX (any 814) moment del descobriment del sepulcre de l’apòstol evangelitzador de la Península Ibèrica. Un pastor gallec anomenat Pelai veu un estel que assenyala un indret del turó on més endavant sorgiria Compostel·la. La notícia arriba ràpidament al bisbe de la diòcesi d’Iria Flavia, Teodomir, qui ordena desbrossar el turó. Es descobreix el sepulcre atribuït a l’Apòstol i Teodomir, per inspiració divina, anuncia solemnement que les restes trobades pertanyen a l’apòstol Sant Jaume.

D’ençà del descobriment, Santiago de Compostel·la es converteix en punt de pelegrinació de tot el continent europeu. Complia tots els requisits necessaris: la tomba amb les relíquies d’un Apòstol, la utilització del Sant com emblema contra els infidels, la situació de la tomba a les proximitats del final de la terra i les condicions adequades per a caminar amb dificultat i sacrifici cap a occident, l’ocàs del sol.

El camí quedà definit llavors mitjançant la xarxa de vies romanes que unia els punts neuràlgics de la Península. L’impressionant flux humà que des de ben aviat es dirigí cap a Galícia va fer aparèixer ràpidament nombrosos hospitals, esglésies, monestirs, abadies i pobles al voltant de la ruta. Durant el segle XIV va començar a decaure la pelegrinació, fet provocat per les guerres, les epidèmies i grans catàstrofes naturals.

La recuperació de la ruta comença a finals del segle XIX quan l’arquebisbe Payá Rico redescobreix les restes de l’Apòstol i el Papa Lleó XIII confirma la seva autenticitat. Però és durant el darrer quart del segle XX quan es produeix l’autèntic resorgiment contemporani de la pelegrinació. No hi ha dubte que els components social, turístic, cultural o esportiu han tingut una gran importància en la revitalització jacobea però tampoc cal oblidar que la ruta ha guanyat el seu prestigi mercès al seu valor eminentment espiritual.

L’any 1987 el Camí de Sant Jaume fou declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Existeix la sensació que Catalunya s’ha mantingut al marge del moviment jacobeu i de la pelegrinació a Santiago de Compostel·la, però la realitat és ben diferent. Històricament, el nostre és un país que, des del primer moment, connecta amb el fet jacobeu. El culte a Sant Jaume a Catalunya era molt freqüent des de l’inici de les pelegrinacions. Una tradició molt estesa afirma que l’Apòstol va predicar a Barcelona, Lleida i Saragossa. En alguns d’aquests llocs encara es celebra el seu pas amb festes i tradicions populars específiques. A més, alguns dels primers pelegrins documentats eren catalans, com ara l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat.

Catalunya, per la seva situació geogràfica, sempre ha estat porta d’entrada privilegiada de tots els corrents militars, ideològics i culturals provinents de més enllà del Pirineu. Si es mira des d’una lògica purament geogràfica, per Catalunya devia haver passat una de les branques europees més importants del Camí de Sant Jaume; en canvi, amb el pas del temps va quedar limitada a ser una ruta menor entre els camins que conduïen a Santiago de Compostel·la i, encara, fragmentada, ja que per terres catalanes passaren diversos itineraris que eren freqüentats de manera desigual pels pelegrins. O sia, que no es pot dir que hi hagués una única ruta a Catalunya sinó moltes, malgrat que algunes foren més transitades que d’altres.

Durant el segle XI els reis de Navarra, d’Aragó i de Castella i Lleó iniciaren una política de construcció d’infraestructures per atendre els pelegrins que passaven per les seves terres. Aquesta política no es desenvolupà a Catalunya i per això no disposem d’una ruta semblant al Camí Francès. A més, fins a la segona meitat del segle XII Catalunya no completa la reconquesta del seu territori, de manera que durant els tres primers segles de pelegrinatge a Santiago els caminants s’havien d’adaptar a les repetides oscil·lacions de la zona fronterera entre els musulmans i els franco-catalans. Aquesta dificultat convidava la majoria de pelegrins de l’època a desplaçar-se cap a la banda occidental del Pirineu per accedir a la Península. El pas pel Pirineu oriental era menys dificultós però més insegur de cara a enllaçar amb la via principal que conduïa a Compostel·la. Hi havia pelegrins, sí, però eren molt pocs els que s’aventuraven a travessar les nostres terres. També va influir-hi la menor quantitat de llocs sagrats amb relíquies importants que va fer desviar els corrents de pelegrins cap als llocs on hi havia un nombre més gran de relíquies. Així, podem concloure que el Camí de Sant Jaume a Catalunya va existir, encara que no va poder competir amb els que ja estaven fixats durant el segle XI i plenament consolidats en el segle XII.

Mentrestant, el culte a Sant Jaume s’estenia per la geografia del Principat tal com ho demostren les abundants esglésies i poblacions que hi estan dedicades. Tampoc no s’ha d’oblidar que els únics reis anomenats Jaume de les monarquies hispàniques són els sorgits de la dinastia barcelonina, si bé la influència ens va venir des d’Occitània, ja que va ser Maria de Montpeller la que va donar al seu fill el nom de Jaume, amb la qual cosa es va iniciar un costum familiar a la família reial d’Aragó i comtal de Barcelona.

No hem d’entendre el Camí de Sant Jaume com una única ruta prefixada, sinó que les vies són múltiples malgrat que la destinació és sempre la mateixa; per això des de les associacions i des dels ens oficials es defensa l’existència d’una pluralitat de Camins de Sant Jaume.

Sabem que a partir del segle XIII començà a haver-hi un cert moviment pelegrí a Catalunya, però desconeixem les rutes que seguien aquests caminants, ja que hi havia diverses alternatives i no s’han conservat itineraris ni relats de pelegrins que les descriguin. Els relats de pelegrins que es conserven són posteriors. Sembla força lògic pensar que a l’Edat Mitjana els camins principals es recolzaven en l’antiga xarxa romana. D’aquests, els més segurs i transitats eren els que connectaven els grans centres urbans, focus neuràlgics que combinaven capitalitat política i religiosa. Barcelona i Vic competien en centralitat i Perpinyà, Tortosa i Lleida eren portes d’accés a altres territoris. La capital lleidatana, particularment, era el punt de partença cap als regnes occidentals i, per tant, cap a Santiago. Des dels Pirineus fins a les valls del Segre i de l’Ebre, diferents camins permetien dirigir-se a Compostel·la. En cap cas això vol dir que l’impuls de la peregrinació fixés les coordenades de les vies; més aviat al contrari, preexistien els camins.

Així les coses, no es pot parlar, en sentit estricte i com ja hem dit, d’un itinerari únic del pelegrinatge català com sí que ho era el Camí Francès que penetra a la Península Ibèrica per Roncesvalles. En qualsevol cas, hi ha algunes vies que els experts consideren com les més habituals pels pelegrins que travessaven terres catalanes:

1. Narbona, Perpinyà, la Jonquera, Girona, Sant Cugat del Vallès, Montserrat, Cervera i Lleida; seguint en el seu primer tram, bona part de la Via Augusta.

2. Narbona, Perpinyà, Camprodon, i d’allà a Ripoll, Vic, Sant Cugat del Vallès i Montserrat, Cervera i Lleida.

3. Narbona, Perpinyà, Camprodon i cap a Besalú i Girona on s’enllaça amb la ruta 1.

4. Narbona, Foix, la Seu d’Urgell i Lleida seguint el curs del Segre.

5. Narbona, Saint Gaudens, Vielha, Osca, Jaca. La via menys concorreguda i que només afectava l’extrem més occidental del Principat.

Sens dubte, dels cinc itineraris llistats, els més concorreguts van ser els dos primers. Hi ha, però, molts més camins com ara la via del Pallars que provenia de Vielha i Salardú, seguint la Noguera Pallaresa o la via tarraconense que de Barcelona baixava cap a Tarragona o Tortosa per remuntar el curs de l’Ebre. Seria gairebé impossible desglosar-los tots perquè són moltíssims els pobles i ciutats de Catalunya que guarden el record del pas de pelegrins pels seus carrers i camins.

Els pelegrins que volien pujar a Montserrat provinents de Barcelona sortien de la ciutat per la porta de Sant Antoni i, pel marge esquerre del Llobregat, anaven cap a Martorell, travessaven Masquefa, Piera, Vallbona d’Anoia, Capellades, Vilanova del Camí i Igualada i llavors visitaven el santuari, on solien arribar per Collbató. Des del segle XVI també està documentada la ruta per Martorell, Esparreguera i Collbató.

Des d’Igualada, els pelegrins prosseguien el camí per Jorba, Santa Maria del Camí i Montmaneu i seguidament Cervera, on hi havia hospital. Des de Cervera, es continuava per Tàrrega, Vilagrassa, Mollerussa, Bell-lloc d’Urgell i Lleida, on confluïa una altra ruta que venia de Tarragona.

Amb el pas dels pelegrins, Catalunya veié potenciats els seus propis santuaris, especialment el monestir de Montserrat i potser també el de Sant Pere de Rodes, que podia ésser visitat pels que passaven prop del litoral venint del Rosselló. A Girona, alguns pelegrins visitaven la tomba de Sant Narcís i, a Barcelona, molts anaven a pregar a la tomba de Santa Eulàlia o a les relíquies de Sant Galderic.