Baix Llobregat

En aquesta secció trobaràs rutes per la comarca del Baix Llobregat i pobles com Cervelló, Corbera, Sant Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Martorell, Vallirana, …

Quatre ermites i un monestir: Sant Boi – Sitges (50 km, 1.200 m)
Les deu Ermites del Baix Llobregat (65 km, 1.800 m)
Begues – Vallirana – Torrelletes – Begues (30 km, 625 m)
El Castell d’Eramprunyà (20 km, 550 m)
Els Castells Vermells: Eramprunya i Cervelló
Cireres en flor (37 km, 1.050 m)

Quatre ermites i un monestir: Sant Boi – Sitges

Aquesta ruta lineal ha estat dissenyada per Jordi Vilajoan de l’Unió Muntanyenca Eramprunyà de Gavà. Amb el punt de sortida a l’estació de Renfe de Sant Boi (20 m), pujarem a l’ermita de Sant Ramón (280 m), baixarem cap a la carretera que uneix Sant Climent amb Sant Boi i la creuarem per un pont per vianants i ciclistes (150 m), farem la carena fins el Coll de i la seva creu (240 m) i baixarem a Sant Climent del Llobregat (70 m), pujarem a l’Ermita del Roser 220 m), anirem a buscar l’ermita de Cal Amat (80 m), pujarem i farem un tros de carretera transitada (420 m)  ens endinsarem en el Parc del Garraf ak que entrarem pel Coll de la Creu (420 m) per visitar el monestir budista de Plana Novella (280 m), baixarem a les restes del poble de Jafre (180 m), pujarem un collet (240 m), i a l’alçada del Coll de la Fita (220 m) anirem a buscar l’Ermita de la Trinitat per una pista carenera que passa per uns antenes. Ja només ens queda baixar per la pista de ciment a la carretera de les Costes del Garraf que ens portarà a l’estació de RENFE de Sitges, punt final de l’excursió.

Les deu ermites del Baix Llobregat

El punt de partida és la caminada de resistència de Begues adaptada, per a que sigui ciclable, per un grup de bikers de Vallirana. Ressegueix per corriols i camins les deu ermites més emblemàtiques de la comarca.  Es passa per les ermites de  Sant Ramón, Sant Antoni, Nostra Senyora del Remei, Santa María de Cervelló, Sant Silvestre, Santa Eulalia, Sant Miquel (Eramprunyà), Bruguers, Amat i del  Roser. El punt de sortida del track és al centre de Sant Climent de Llobregat però es podria sortir igualment a les afores de Vallirana, Begues o, fins i tot, Sant Boi. Molt entretinguda i amb desnivell.

Begues – Vallirana – Torrelletes – Begues

Una volta tranquil·la pel Baix Llobregat unint les poblacions de Begues, Vallirana i Torrelletes. El punt de sortida del track és a Begues però es podria situar a l’urbanització de la Selva Negra de Vallirana o a l’escola nova de Torrelles. Circula sempre per pistes en bon estat amb una excepció, evitable, desprès del Coll de Can Riera i abans d’arribar a la casa de colònies de Can Mas.

El Castell d’Eramprunyà

Anirem al Castell d’Erampunyà sortint des del centre de Begues (369 m). L’excursió té dues parts ben diferenciades. El primer tram, per corriols emboscats, és apte per tots els públics fins arribar al castell (389 m). La baixada per la dita trialera del moro és un paradís per descenders i endureros però és pot fer llarga sinó ets tècnic (125 m). La pujada pel que coneixem com el purgatori es dura pero possible però una vegada que arribem al Coll de la Clota (400 m) es torna de nou deliciosa per tothom. Hi dues maneres de simplificar la sortida. Tornant a Begues pel mateix camí i, encara millor, quan comencem a baixar des del castell per la pista, trobarem un trencant a ma dreta, balisat GR-92, que ens permet arribar al Coll de la Clota sense fer la sifonada de  la trialera i el purgatori; a canvi, això sí, haurem d’empentar la bici a estones. Els murs del castell són de pedra surroca de color vermell.

Els Castells Vermells: Eramprunyà i Cervelló

El que fa aquesta excursió és unir el castell d’Eramprunyà amb el castell de Cervelló, passant per Sant Climent del Llobregat, la capital de la cirera catalana. Sortim de Begues (369 m) i ens dirigim cap el castell d’Eramprunyà passant pel coll de la Clota (400 m) i el sender tècnic que ens porta fins pràcticament el castell (389 m). Reculem i anem a buscar una pista que ens deixa a la carretera. Baixem i abans de Bruguers la deixem per la nostre esquerra. Per pista seguim cap a can Colomer (160 m) i les Comes (276 m), abans de baixar a Sant Climent del LLobregat (70 m). Remuntem cap el coll de Querol (250 m) i baixem cap a Catalunya miniatura, creuem la carretera per un pont de ferro i entrem a Torrelles (125 m). Fem una travessa urbana i enfilem cap Les Cases del Frare i Can Mas, el coll de can Riera (250 m) i seguim buscant corriols cap a l’urbanització de Can Tres (300 m) i el castell de Cervelló (255 m). Fem un tram d’urbanitzacions de Cervelló i de Vallirana i anem a creuar la serra cap a Begues però abans tenim temps de pujar a la Penya del Moro, bon mirador. Els murs dels dos castells són de pedra surroca de color vermell.

Cireres en flor

Aquesta és una ruta per fer a la primavera quan els cirerers estan florits. Visitarem tres zones de cireres: Sant Climent de Llobregat, Begues i Torrelles. Sortirem del poble de Sant Climent de Llobregat, la capital de la cirera, al que podem accedir des de Viladecans o des de Sant Boi.  De la plaça del poble  (65 m) pugem cap al cementiri i anem a buscar la vall de can Bori i els primers camps de cireres. Aviat ens enfrontarem a la pujada més exigent de l’excursió passant per can Mas de les Valls, can Colomer i can Bruguera (abandonada). Sortirem a la pista asfaltada que puja de Torrelletes a Begues però l’abandonem de seguida per un corriol que hem de pujar a peu uns 5 minuts. Seguim pel corriol fins trobar els camps de cireres de l’Alzinar a les afores de Begues. Ens dirigim ara cap a la Penya del Moro a on anem a gaudir de la seva panoràmica. Seguim per la pista carenera i desprès baixem cap al coll de can Riera per un corriol amb trams poc practicables. Deixem la pista principal per visitar un turò ple de cireres i baixem cap a les cases del Frare ( el track va i torna al restaurant de Can Frare. Passem per davant de les escoles, prenem la pista asfaltada i poc desprès del restaurant Can Joan ens desviem a la esquerra cap a una hípica i el mas de can Colomer dels Escarbats. Arribem a Sant Climent però no entrem al al centre i anem a buscar l’últim dels turons cirerers que ens fa remuntar el coll de Querol. Observacions: Esplèndida a la primavera, es poden escurçar els 5 km finals.

Punt de sortida i arribada: Sant Climent de Llobregat. Circular.
Distancia: 37 km. Altura màxima: 440 m. Altura mínima: 64 m. Desnivell acumulat: 1.100 m
Nivell físic: Esport. Dificultat tècnica: Alguns corriols. Curt tram a peu de pujada
Punts de pas: Sant Climent de Llobregat, proximitats de Torrelles i Begues, Torrelletes

Serveis per a una aventura autònoma

Torrelles de Llobregat
Bar restaurant Cal Joan (camí de Torrelletes) : 93 689 03 61
Bar restaurant Cal Frare (raval): 93 689 07 81

 Fent el tafaner

De l’antic castell d’Eramprunyà, seu de la baronia que havia senyorejat els territoris de Gavà, Castelldefels, Begues, Sant Climent de Llobregat i Viladecans, resten dempeus alguns panys de paret i altres en ruïna que permeten identificar-hi algunes de les seves velles estances i també la seva distribució. Està situat estratègicament a l’extrem nord occidental del municipi de Gavà, dins el Parc Natural del Garraf i en una penya de 438 metres d’altitud, damunt del santuari de la Mare de Déu de Bruguers. Des del seu emplaçament es domina el litoral mediterrani del Baix Llobregat i la rodalia dels massís del Garraf.

Consta de dos recintes, el sobirà i el jussà, separats per un vall i comunicats per una passarel.la de fusta que substitueix un antic pontarró de pedra que existia a inicis del segle XX. El primer recinte està protegit per llenços de muralla i havia estat dedicat a residència dels seus estadants. Les restes de dependències que hi ha presenten la distribució convencional que es dóna en altres castells, al voltant d’un pati. S’hi conserven parts d’una gran estança amb arcades de mig punt, d’una altra sala, de dues cambres i d’una cisterna. El recinte jussà, situat a ponent del primer, allotja la capella castral romànica, dedicada a Sant Miquel, amb el seu cementiri, format per una sèrie de sepultures antropomorfes, i una cisterna.

La fortalesa, documentada l’any 957, va ser bastida per vigilar les terres del Llobregat, la frontera sud de la Marca Hispànica entre els segles IX i X. Depenia dels comtes de Barcelona, que, durant l’edat mitjana, van encarregar-ne la cura a Mir Geribert, l’anomenat “príncep d’Olèrdola”, als seus descendents i desprès a les famílies Santmartí i Santa Oliva. El 1323 el rei Jaume II va vendre el castell al seu tresorer, Pere March, membre d’un llinatge que dominaria Eramprunyà fins el 1590. Una inscripció gravada a la roca davant mateix del portal de la capella recorda que “en l’any de l’encarnació de Nostre Senyor 1375 fou començada l’obra del mur d’aquest castell per Jaume March”.

El 1469, durant la guerra civil catalana contra el rei Joan II, el castell va patir les conseqüències d’un atac militar del qual no s’acabaria recuperant del tot mai més. Desprès, la baronia va establir-se pro indivís, entre les nissagues nobiliàries dels Erill, Sentmenat, Copons i Sarriera, les quals la van vendre al banquer, negociant i industrial barceloní Manuel Girona el 1897. Sembla que Girona, en un principi, estava disposat a restaurar el castell d’Eramprunyà, i va fer aixecar un plànol al mestre d’obres Ramon Soriano Tomba, però finalment es va decantar per restaurar el de Castelldefels, encarregant-ne les obres al mateix Soriano. El 2007 passaria a mans de l’Ajuntament de Gavà per adquisició a la família Girona.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Erampruny%C3%A0