Axial

La transpirinenca Axial busca l’eix dels Pirineus, surfejant la carena fronterera entre França i Espanya. Tres grans rutes senderistes travessen els Pirineus: l’Haute Route Pirenaica (HRP), el Grand Recorregut-10 (GR-10) i el Gran Recorrido-11 (GR-11). La HRP o alta ruta és el recorregut més axial i seguir-lo permet pujar als grans pics dels Pirineus. EL GR-10, per la banda francesa, i el GR-11, per l’espanyola, són rutes assequibles a tot tipus d’excursionistes, ben dotades de refugis i serveis a les etapes. Malauradament, aquets recorreguts no són aptes per la BTT perquè molts trams no són ciclables.
Per recorrer els Pirineus en btt la ruta més utilitzada és la disenyada per Alfred Valls i Jordi Laparra, a la que nosaltres denominem Clàssica. La proposta que us presentem pretén ser la ruta transpirinenca més axial i ciclable circulant per pistes i corriols malgrat no hem pogut evitar algunes pistes asfaltades i enllaços per carretera. La transpirenaica Axial es, doncs, un itinerari que busca l’eix dels Pirineus, surfejant la carena fronterera entre França i Espanya. Hem intentat que les baixades siguin per corriols ciclables i em trobat algunes trialeres, com la del Pas dels Lladres o la Coll de Tudela que recordareu tota la vida. Repte per superar el desnivell de pujada, repte per fer a cero les trialeres. Una aventura per una ruta original de carena pirenaica.
 
Fitxa tècnica
Punt de sortida: Bossost
Punt final: Cap de Creus
Distància: 610 km
Desnivell acumulat: 20.350 m 
Durada: Extrem 8 dies
Dificultat: Alta, pel desnivell i per l’entorn d’alta muntanya
Època recomanable: de juny a octubre
Estacions i proposta de segmentació de les etapes de la Travessa Axial
 
 
Estacions del recorregut
Bossost
Baguergue
Refugi Montgarri
Esterri
Estaon
Areu
Tor
Os de Civis
Civis
Cap de Rec
Puigcerdà
Osseja
Ribes de Freser
Tregura
Setcases
(Notre Dame du Corral)
Lamenere
Coustuges
Maçanet de Cabrenys
Le Pertus
(Coll de l’Ouillat)
Vilaminiscle
Llança
Port de la Selva
Cap de Creus
 
 
Segmentació recomanada
1. Bossost – Esterri (82 km, desnivell + 2.300 m)
2. Esterri- Areu/Alins (64 km, desnivell + 2.700 m)
3. Areu/Alins – Cap de Rec (108 km, desnivell + 4.300 m)
4. Cap de Rec – Puigerda/Osseja (65 km, desnivell + 1.500 m)
5. Puigcerdà/Osseja – Tregura/Setcases (73 km, desnivell + 2.650 m)
6. Tregurà/Setcases – N D du Coral/Lamenère (46 km, desnivell + 1.630 m)
7. Lamenère – Le Pertús (76 km, desnivell + 2.000 m)
8. Le Pertús – Cap de Creus (85 km, desnivell + 2.000 m)
8b. Variant Le Pertús – Cap de Creus, per pista, costat empordanès (82 km, desnivell + 1.400 m)

 Transpireniaca Axial dels Pirineus catalans
Track, breu descripció, mapa, desnivell i distància de les etapes
 
 

1. Bossost – Esterri
82 km, ascens acumulat 2.300 m

Sortim de Bossost pel Camí Ral, seguim uns metres la carretera de Bossot a Viella i desprès de nou el Camí Ral, pel que seguim fins Pont d’Arrós. Creuem la carretera nacional i comencem a remuntar la pista asfaltada que puja fins la cascada de Sauth eth Pish a on perdem l’asfalt per iniciar els kilòmetres finals d’ascens al Coll de Barrados. Desprès d’un ràpid descens per pista i pista asfaltada comencem de nou la pujada a Baguergue. Podem travessar la carretera que puja fins Pla de Beret o continuar pel GR-222 fins el Pla de Beret. Evitem la pista transitada que porta a Montgarri i Alòs i prenem una pista que surt al final del pàrking de l’estació de Baqueira. Poc desprès de Montgarri recuperem la pista principal que ens porta a les Bordes de Perosa i a Alos d’Isil, Isil i Esterri (transformada en carretera asfaltada des les pistes d’esquí de fons de la Bonansa).
Tota l’etapa transcorre per pistes amples i en bon estat o asfaltades. El punt clau és la pujada al Coll de Barrados. Si arribes a Bossost a migdia es pot plantejar una mitja etapa i dormir al refugi de Montgarri. Estàs al cor dels Pirineus catalans i has travessat la famosa estació d’esquí alpí de Baqueira-Beret.
 

2. Esterri- Areu/Alins
64 km, ascens acumulat 2.700 m

A la sortida d’Esterri en direcció Llavorsí, enfilem la carretera que ens porta a Unarre y a Burgo. Abans d’arribar a Llavorre prenem una pista a l’esquerra que puja fins a les instal·lacions del Montcau. Sense fer cim, prenem la pista que en porta fins la collada de Campirme. Allà busquem un camí que es transforma en un corriol que acaba perdent-se en el bosc. Hem de tenir cura, utilitzant la màxima sensibilitat del GPS i sense creuar el petit rierol fins molt a prop de les Bordes de Nibrós. Seguim el petit corriol, que s’ eixampla, fins la carretera d’accés a Estaon (possibilitat de pernoctar). Baixem per la carretera, travessem Anàs i Surri i deixem la carretera a una corba a dretes per agafar una pista de terra que mor a la carretera principal de la Vall de Cardós. Seguim la carretera a l’esquerra en suau pujada fins la desviació cap a Esterri de Cardósi comencem una dura remuntada fins la Serra de Costuix i el coll de Tudela. Des de el coll busquem un corriol balisat GR-11 que es transforma en una pista que ens porta a Areu.
Pistes i carretera en bon estat excepte els descensos de les collades de  Campirme i de Tudela. La pujada al Coll de Tudela es pot fer llarga. És un tram bastant desconegut  perquè el tall per carretera és molt més ràpid. Vistes espectaculars de la Pica d’Estats a la part final de la Collada de Tudela.

3. Areu/Alins– Cap de Rec
108 km, ascens acumulat  4.140 m

Sortim d’Areu i baixem per la carretera fins Alins a on prenem una pista asfaltada que ens porta al poble fantasma de Tor. Seguim la pista fins el Coll de Castellàs i el port de Cabús (fronterer amb Andorra). Baixem per carretera fins el Coll de la Botella. Deixem la carretera per una pista a la dreta que baixa fins les Bordes de Setúria. Al final de la pista, tenim un tram curt de corriol no ciclable fins la pista d’accés a Os de Civís. A Os de Civís remuntem per la carretera fins l’Hotel i seguim la pista fins el coll de l’Aubaga, el Coll de Laquel i el Coll d’Ares. Finalment, iniciem el descens fins Civís i el càmping per acabar arribant a la carretera de La Seo a Andorra. La seguim un centenar de metres direcció Andorra i abans de la duana de la Farga de Moles prenem una pista a la dreta que ens porta a Arcavell. Seguim la pista fins els voltants de l’estació d’esquí de fons de La Rabassa i Andorra i la Collada Sarset (2.157 m). Territori de contrabandistes de tabac. Seguim pista i avall fins trobar la pista que ens portaria a la carretera de La Seo – Puigerdà però nosaltres remuntem en direcció al refugis del Prat Miró, el coll de la Font d’Aristot i, finalment, el Refugi de Cap de Rec.
Les pujades fins els Colls de l’Aubaga, Laquel, Sarset i Font d’Aristot donen per provar-se. Pistes en bon estat. Vistes espectaculars del Cadí al Coll de la Font d’Aristot.  El track té una volta abans del Coll de l’Aubaga que no sabem si es tracta d’un error del gps o d’una petita volta innecessària per part nostre.
Aquesta etapa té massa desnivell. Realment és més raonable partir-la en dues, descansant desprès del Coll d’Ares i abans de creuar la carretera cap a Arcavell i Andorra. A l’apartat de serveis us donem direccions per dormir sota l’epígraf Les Valls de Valira que és el municipi que agrupa aquestes poblacions.
 

4. Cap de Rec – Puigcerdà /Osseja
65 km, ascens acumulat 1.128 m

Seguim la travessa de la Cerdanya circulant per pistes, carreteres i corriols (amb algun tram no ciclable). El recorregut ens porta a Viliella, Coborriu de la Llosa, La Bastida, Talltendre, Orden, Eller, Meranges, l’estació d’esquí nòrdic i Guils de Cerdanya fins Puigcerdà. Per entrar a Puigcerdà, a l’alçada de Guils, ens desviem per pistes secundàries fins Saneja a França, i entrem a Puigcerdà per l’antiga carretera. Podem dormir a Puigcerdà, el més important del recorregut o a Osseja, de nou, en territori francès. Observacions: La dificultat més important és la pujada desprès de Meranges i els curts trams a peu. Plantejada com etapa de recuperació. Coincideix amb una part de la Volta a la Cerdanya.
 
 

5. Puigcerdà/Osseja – Tregura/Setcases. 73 km, ascens acumulat 2.650 m

Remuntem des dels 1.200 metres fins els 2.534 m del Pas dels Lladres, primer per una pista forestal i després per un camí en que haurem de baixar de la bici a estones. Al Pas dels Lladres abandonem el camí per un corriol en descèns que ens porta fins el coll de i la pista del coll de Barraques. Prenem el GR-11 fins la font del l’Home Mort. Despès prenem la pista que donaba accés a les mines fins Valmanya. A la sortida de Vilamanya prenem un corriol fins Batet i al mig del poble un corriol que ens porta fins a Rialb. En total, més de 1.500 m de desnivell la majoria d’ells per corriols. A les afores de Ribes de Fresser (tots els serveis) creuem el riu Fresser per un gual i remuntem per les pistes de la casa de Ventola i seguim pujant fins agafar la Collada Meianell, al peu del Balandrau. A les afores de Tregurà (possibilitat de pernoctar), abandonem la pista principal i prenem un cami/corriol que ens porta a la casa i ermita de Catllar, a les afores de Setcases a on arribem seguint la carretera que puja des de Camprodon.
Observacions: Hem arribat al punt més alt de la travessa. Des de el Pas dels Lladres, podem seguir la pista, travessar les pistes d’esquí i arribar a un collet des del qual, amb un esforç suplementari d’uns 45 minuts arrossegant la bici podríem fer cim al Puigmal (2.900 m). La pista de Ribes de Freser a Tregurà coincideix amb la tercera edició de la travessa dels Pirineus de Jordi Laparra. La trialera del Pas del Lladres és espectacular, llarga i fàcil. Podem fer nit a Ribes de Fresser o a Tregurà de Dalt.

 5 – 6 variant. Ribes de Fresser – Vallter 2000

Aquesta variant ens permet evitar la dura pujada per asfalt des de Setcases fins Vallter 2000. A canvi guanyarem molta espectacularitat, vistes impressionants i axialitat. L’inconvenient es que haurem de fer una dura pujada bici a coll (uns 180 m de desnivell) i que no tota la carena es ciclable. El track acaba a Vallter des d’on es possible continuar cap al Roc Colom, coll de Pal, fins Lamanère. Observacions: A evitar en cas de mal temps. Altre opció és poc desprès del coll de la Marrana seguir cap el refugi de Ull de Ter a on pernoctar. També es pot pernoctar a l’Hotel Pastuira, al que sembla més fàcil arribar per la carretera, baixant des de Vallter 2000.

 

6. Tregurà/Setcases – N D du Coral/Lamenère
46 km, ascens acumulat 1.630 m

Per pujar de Setcases a Vallter no ens queda altra que la carretera. A l’arribar a l’estació d’esquí de Vallter prenem un corriol no ciclable fins la Portella de Morens, uns 40 minuts a peu. Carenarem per un corriol que ens mantindrà per sobre dels 2.300 m d’alçada i que ens portarà al Roc Colom (2.504 m). Seguirem corriolant fins el Coll de Pal (2.318 m) que superarem per un altre corriol amb trams tècnics, deixarem a la dreta el Refugi del Costabona i la Font del Frare Joan,  fins que, a una petita explanada amb una fita de pedres, abandonem el corriol que ens portaria a la pista que uneix Setcases i Espinavell. Aquet nou corriol balisat amb pintura groga i fites de pedra carena la frontera pels colls de Siern, Coll Pregon i Coll de la Clapa. Entrarem a una pista que abandonarem per un camí que es transforma en un corriol que ens porta directament al Coll d’Ares (1.510 m). Travessem la carretera i després d’una forta pujada i un corriol brut arribem al Coll de la Bernadette (Vernadell), novament fronterer, per anar a buscar la pista a Notre Dame de Coral (gîte d’étape). Darrera de la casa surt un corriol que ens portarà a les afores de Lamanère. Si ens volem evitar el Coll de Vernadell, baixem per la carretera en direcció a França (Prats de Molló) i prendre una pista indicada a la dreta cap a Notre Dame du Coral.
Observacions: Etapa ambientada en alçada, espectacular, lenta amb risc de que les tempestes siguin dramàtiques també a l’estiu. En cas de mal temps, es pot endolcir desviant-nos un parell de km després de Setcases per la pista que puja a la Collada Fonda, baixar a Espinavell i remuntar el Coll d’Ares per la carretera. El Refugi del Costabona és obert sense guarda, habitualment net.
Observacions: El 14 de juliol de 2013 vam millorar la manera d’encarar la pujada al Roc Colom. Si encara fas mes ziga-zaga de la del track és possible coronar el cim sense baixar de la bici.
 

7. Lamenère – Le Pertús
76 km, ascens acumulat 2.050 m

Sortim de Lamanère per la carretera de Serrallongue i ens desviem cap a la Tour de Cabrenys. Seguim remuntant la pista i no l’abandonem fins prendre un petit camí cap el Coll de Massanes. Descendirem per bones pistes fins el pintoresc poble de Vilerouge (abans d’arribar hem de canviar la pista principal per un corriol amb tal de no ‘envair’ el mas de l’alcalde. A la sortida del poble prendrem cap a la dreta i després cap a l’esquerra i seguirem les indicacions cap a Coustouges. A Coustouges, anirem a buscar els colls del Faig i del Perilló. Al baixar no arribem a la carretera de Maçanet i prenem una pista a l’esquerra que ens portarà a la pista que puja de Maçanet al Santuari i restaurant de la Mare de Deu de les Salines. A la cruïlla a prop del santuari abandonem la pujada i baixem en direcció al històric Coll de Lli i desprès a la carretera que porta al fronterer Coll de Manrella. Prendrem una pista que carena la frontera pel costat francès, passant els colls fronterers del Portell, del Teixó, del Priorat i de Panissars fins arribar al poble i coll del Pertús
Al Coll del Faig veurem la mar Mediterrània per primera vegada. El Coll del Perillò es fa llarg sobretot perquè ens sorprèn la seva duresa. El tram Maçanet – Le Pertús és molt ràpid. Ens agradaria més fer etapa abans de Le Pertús (Maçanet, La Vajol) o desprès (Refugi de Coll de l’Ouillat) però força molt la llargada de les etapes perquè és molt més agradable dormir a La Vajol o al Coll de l’Ouillat que a un comerç en forma de poble.
 

8. Le Pertús  – Cap de Creus
85 km, ascens acumulat 2.000 m

Al Pertús prenem la carretera al Coll de l’Ouillat i als 3 km la canviem per una pista que ens porta al Coll de l’Arca. Girem a l’esquerra en direcció cap a la masia de Sant Joan de l’Albera i a 1,3 km ens desviem per un camí cap el Coll de l’Alzina i el Coll Forcat. Seguim carenant i pujant, ara per un corriol, passant el Coll de Pal, el Coll dels Tres Termes (se’ns uneix la carretera que puja del Coll i refugi de l’Ouillat), el Coll de Pou i el Puig Neulós. Iniciem el descens per un corriol fins la pista al Coll de la Tagnegarde, el Coll Pregon i el Coll de l’Estaca. Abandonem la pista i anem seguint les balises blanc i vermelles fins que a una senyalització vertical deixem la carena per baixar per un sender poc marcat fins la Barraca de Colometes (refugi i font). Estem al bell mig de la Fôret de la Massane, un dels escassos exemples de bosc antic a França, un exemple de com podria ser un bosc primari dels Pirineus. El lloc és paradisíac. Exigim la màxima precisió al gps i seguim el track pel mig de la fageda fins el Coll d’en Barderol. Al coll seguim un corriol que ens porta a de l’antiga conducció d’aigua; el corriol millora desprès de travessar un petit túnel fins el Coll de la Baillaury. Del Coll de la Baillaury ens dirigim per la pista cap a l’Alt Empordà al fronterer Coll de Banyuls (refugi obert). Baixem a Mas Pils. A Mas Pils, abandonem la pista asfaltada i ens desviem cap el Coll de Plaja i Sant Quirze de Colera. Utilitzem la pista d’accés al restaurant i a les runes del monestir per arribar a la pista que uneix Rabós amb Vilamaniscle (possibilitat de pernoctar). A Vilamaniscle seguim el GR-92 fins Llança, passant pel Coll del Quirc i l’ermita de Sant Silvestre. Sortim per la carretera de Llança al Port de la Selva, i a l’arribar a Port busquem el passeig de la badia del Port de la Selva. Bordejarem tota la badia en direcció a la Punta de la Creu, seguirem un tram del GR-11 i ens dirigim cap el Mas Bufadors per buscar el camí antic de Cadaqués. Desprès d’un petit coll entre parets seques seguim pel corriol de l’esquerra (per la dreta, el GR-92 ens portaria directament a Cadaqués). Seguim la pista a l’esquerra, travessem una tanca que barra el pas a motos i cotxes i seguim cap el mas, el GR-11 ens entra per l’esquerra, ens desviem cap a l’esquerra i seguim fins el Mas dels de Baix, a dos kilòmetres del Cap de Creus (bar, restaurant i hostal) seguint la pista asfaltada que ve de Cadaqués.
Una etapa molt bella, en mig de fagedes i alzines amb vistes constants a les dues vessants dels Pirineus i a partir del Pertús, a la Mediterrània. Des de que deixem la pista del Coll de l’Arca i fins el Coll de Baillaury, l’etapa és molt lenta amb freqüents trams tècnics i arrossegades de bicicleta. Una etapa de duresa insospitada tan a prop de la mar i amb constants canvis d’ecosistemes: alzines, fageda, vinyes, mar. Si bufa la tramuntana cal parar atenció. L’etapa sembla estar ambientada a més alçada.Si tenim interès en enllaçar amb la transpirinenca francesa, des del Coll de la Baillaury ens dirigirem cap a Banyuls pel Coll de Gascons. Dormir al Cap de Creus és un privilegi assequible.
 

8b. Variant Le Pertús – Cap de Creus, per pista, costat empordanès. 82 km, ascens acumulat 1.400 m.

Com a partir del Coll de l’Arca tenim molts trams tècnics i lents tenim una variant del Coll de l’Arca fins Mas Pils per pistes. Al Coll de l’Arca prenem la pista cap l’Empordà, passem al costat de les restes d’un avió accidentat a l’incendi de juliol de 1985, i arribem al Mas de Requesens (bar-restaurant). Seguim pista avall, passem al costat del Castell de Requesens i ens desviarem per prendre una pista que ens portarà a Espolla. En lloc de prendre directament la pista asfaltada a Mas Pils i al Coll de Banyuls, estalviem una tram d’asfalt anant cap als Villars. Abans d’arribar prenem una pista a la dreta que ens porta a la pista asfaltada.
Aquesta variant estalvia al traçat original més de 120 minuts i 1.300 m de desnivell i és ciclable sense dificultats. A canvi ens perdem el cor de les Alberes i les vistes espectaculars des de la carena del Pic Neulós.


Serveis de la Transpirenaica Axial dels Pirineus catalans

 
 
Bossost
Hostal Suley: 973 648 363; suley.hostal.rest@gmail.com (mitja pensió econòmica; amables).
Hostal Batalla. Tel. 973 64 81 99.
Oficina de Turismo de Bossòst. Tel: +34 973 647279. Email: torisme@bossost.es

Les
: Alberg Matacabòs. www.xanascat.cat
Salardú
Alberg Era Garona. www.xanascat.cat 973-64 52 71; 93-483 83 63 www.tojuaran.com 
Refugi Juli Soler Santaló: 973 64 50 16. http://www.refugisalardu.com/
Refugi Rosta: www.refugirosta.com   973 645 308
Montgarri: Refugi dels Amics de Montgarri: 639 494546
Esterri: Pensió La Creu. c/ Major, 3. 973 62 64 37; 973 62 64 38
http://www.esterridaneu.com/catala/index.htm
http://esterrianeu.ddl.net/
Areu
Hostal Vallferrera. 973.624.343. Hotel Vallferrera. www.hotelvallferrera.com/
Casa Besolí. 973.624.415
Casa Gallardó. 973.624.072
Alins
Hostal Montaña. 973.624.411
Hotel Salória. 973.624.341
Casa Bortomico – Agroturismo. 973.624.422
Os de Civis
Restaurants
 
Les Valls de Valira
Civis, Cal Fuster: 973 369 016; 973 369 008
Ars, Cal Civis: 655 822 909
La Farga de Moles, Camping Frontera Park: 973 35 14 27 (caravanas)
Sant Joan Fumat: Cal Pauet: 973 353 484
Refugi Cap de Rec info@capdelrec.cat, 620 244 820
Llívia. Alberg Anna Maria Janer. www.xanascat.cat C. Forns, 19
Puigcerdà
Hostal Estació. 972 88 03 50. hostalestació@hotmail.com
Hotel Terminus. www.hotelterminus.net  34 (972) 88 02 12
Tregurà. Hotel-Restaurant Fonda Rigà. Tel. 972 13 60 00
Setcases.
web: http://www.setcases.org/serveis/index.html
Autobus. http://www.teisa-bus.com/
Hostals/Restaurants
Can Falera  972 13 60 93
Can Musiques **  972 13 60 58
Can Tiranda **  972 13 60 52
El Molí *  972 13 60 49
El Ter **  972 13 60 96
La Cabanya **  972 13 60 65
Refugi Pastuira  (a vall de Ter) 972 13 60 43

Coll de Ares/ Prats de Mollo/ Lamanère
Ermitage Notre Dame du Coral (gîte d’étape): 04 68 55 33 94
Restaurant Molló l’Enclusa: 972 74 02 65
Ajuntament Lamanere:  04 68 39 62 52. Bar restaurant El Cingle. 033 04 68 87 12 83

Maçanet de Cabrenys
Hotel Pirineus: 972 54 43 17; www.hotelpirineus.com
Oficina de Turisme: 972 54 42 97; turisme@massanet.org
Restaurant Albergue: Les Salines. 662 051 965; http://www.myspace.com/lessalines; lessalines@vodafone.es

La Vajol
Ca la Conxita. Hostal restaurant. 972 53 52 13. 687 29 60 37. www.calaconxita.com

Le Perthus.
Hostal restaurant. 04 68 83 60 96. 06 16 56 61 33. padaca@aliceadsl.fr

Col de l’Ouillat.
Gite d’étape i restaurant. Col de l’Ouillat. 66480 l’Albere. 04 68 83 62 20. www.ot-leboulou.fr. D’avril à fin septembre, ouvert tous les jours. D’octubre à fin de Mars, fermé le dimanche soir et le lundi. Le soir, uniquement sur réservation


Vilaminiscle

Cal Nin. C/ Tramuntana, 4. 972 530 522
Cal Sisco. C/ Sant Quirze, 1. 972 552 032


Banyuls sur Mer
. Tots els serveis.
Oficina de Turismo: 33 (0)4 68 88 31 58. Ot.banyuls@banyuls-sur-mer.com


Cap de Creus
. Restaurant  que esporádicamente alquila habitaciones y un apartamento. Sin duda, ‘un lugar en el mundo’, un privilegio del mar Mediterráneo: 972 19 90 05

 

Fent el tafaner …

El Pallars Sobirà junto con la comarca de Pallars Jussá forma el territorio histórico de Pallars. La división comarcal de 1936 estableció la división de Pallars en dos comarcas: Pallars Sobirà, que ocupa la parte septentrional (Sobirà significa superior en castellano) y Pallars Jussà (inferior), la meridional. Respeta el antiguo Condado de Pallars Sobirà. Cuenta con un único paso natural desde el sur, el desfiladero de Collegats, en el valle del Noguera Pallaresa.
El Pallars Sobirà s’estén, de sud a nord, des del congost de Collegats fins al poble d’Alós d’Isil, seguint el curs del riu Noguera Pallaresa. És la quarta comarca més gran de Catalunya i té una de les densitats més baixes del país, amb 4 habitants per km. En total hi ha uns 6.000 habitants. Des de finals del segles XVIII fins al 1870 la població creix fins a arribar al seu sostre demogràfic de 20.348 habitants l’any 1860. A partir del 1870 i fins al 1910 hi ha una crisi de l’economia de subsistència que hi havia hagut fins aquell moment i comença una davallada demogràfica i econòmica a causa de la desamortització civil de Madoz, la mala climatologia i l’arribada de la fil·loxera, entre d’altres. Des del 1910 fins al 1960, i a causa de la implantació de les hidroelèctriques, s’inicia un procés de modernització de la societat tradicional. Des del 1960 fins al 1980 la comarca pateix una segona crisi provocada per la mecanització del camp i la industrialització de les ciutats, que duran el Pallars a una nova davallada demogràfica fins al punt de quedar-se sense la meitat de la població (5.247 habitants). A la comarca s’hi troba el llac més gran dels Pirineus, el de Certascan, i el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats (3.143 m). El Pallars té una climatologia d’influència clarament mediterrània fins als 1.500 m. A partir d’aquesta cota ens trobem amb un clima alpí. Les alçades, els diversos vessants del relleu abrupte i aquest clima, configuren una vegetació amb cinc estatges diferents: el basal (dels 600 m als 1.000 m), amb alzines i roures; el montà (dels 1.00 m als 1.600 m), amb roures, faigs, avets i pi roig; el subalpí (dels 1.600 m als 2.200 m), amb pi negre; i l’alpí (dels 2.200 m als 2.800 m), amb pastures i el nival (a partir dels 2.800 m), amb poc herbatge i molta roca.
Esterri d’Àneu de la comarca del Pallars Sobirà, està situat a 957 m d’alçada, té 615 habitants (a l’any 1996 tenia 611 habitants). Fent un volt per Esterri d’Àneu, trobarem el pont romànic del segle XII, amb l’atractiu passeig Vora Riu; la creu de terme situada al cap de la vila; la façana de l’antiga església de Sant Vicenç (segles XIV-XV) a la plaça del Bon Consell; l’actual església de Sant Vicenç al carrer Major; l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Casa Gassia), on podrem comprovar el tipus de vida domèstica que portaven en aquesta vall, durant la primera meitat del segle. Unarre és una entitat de població del municipi de la Guingueta d’Àneu, situat a 1.218 m. Fou un municipi independent fins que el 1971 va ser fusionat amb Escaló i Jou en el nou municipi. A Alós d’Isil trobarem la Serradora on observarem tot el procés que seguia la fusta.
El Santuari de Montgarri està situat tocant el riu Noguera Pallaresa, al vessant sud de les muntanyes d’Es Bandolèrs. Pertany al municipi del Naut Aran, comarca Vall d’Aran. Malgrat que l’edifici actual és del segle XVI, la fundació de l’edifici es remunta als anys 1117-1119. Està situat a 1.645 m d’altitud, travessant el Pla de Beret. L’any 2005 només tenia 3 habitants censats, a causa del despoblament de la vila que es va produir entre el 1945 i el 1955 per les dificultats per a accedir al poble. Al costat del santuari hi havia una rectoria i un hospital. Actualment, al lloc de la rectoria hi ha un refugi, i també una borda que fa de restaurant. Un alto cargo de Vitaldent compró el pueblo y 220 hectáreas de terreno rústico, por 5,5 millones de euros en 2008 con la intención de convertir esta zona en un complejo de ecoturismo. Según Kim Calbetó, guarda del refugio de montaña, tiene intención de preservarlo en las condiciones actuales y, por ahora, ha mostrado sensibilidad por el entorno. Los antiguos propietarios del núcleo y los terrenos colindantes eran una familia de Zaragoza apellidada Buitrón. Las intenciones del nuevo dueño topan con un importante escollo: la actual normativa del ayuntamiento de Naut Aran, aprobada en el 2002, prohíbe cualquier intervención urbanística en Montgarri, al igual que en las zonas vecinas de Orri y Beret. Montgarri es una zona protegida por la Generalitat dentro del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La ruta de acceso desde el Pallars atraviesa el Parc Natural de l’Alt Pirineu.