Alt Camp

En aquesta pàgina trobaràs rutes i tracks btt dels Betetistes dels Pirineus per la comarca de l’Alt Camp, a on podràs visitar pobles com Cabra del Camp, Figuerola i Rodonyà.

Marató TV3 2012 Cabra del Camp, llarga
Marató TV3 2012 Cabra del Camp, curta
Volta per Figuerola i Cabra
Terres de Tarragona
Els castells del Catllar, Masllorenç i Rocamora des de Rodonyà

Marató TV3 2012 Cabra del Camp, llarga

Aquest és el recorregut llarg de la Marató de TV3 per Cabra del Camp de l’any 2012. És un recorregut ben divertit per camins i corriols del Alt Camp amb sortida a Cabra. Pasarem a tocar Figuerola del Camp, La Barceloneta, Prenafreta i Barbarà de la Conca. Exigènci física esportiva. Coneixent l’Alt Camp. La quarta etapa de la Volta FCC, entre Guialmons i Prades, passa per Cabra.

Marató TV3 2012 Cabra del Camp, curta

Aquest és el recorregut curt de la Marató de TV3 per Cabra del Camp de l’any 2012. És un recorregut asequible tècnica i físicament pels voltants de Cabra del Camp, La Barceloneta, Prenafreta i Barbarà de la Conca. La quarta etapa de la Volta FCC, entre Guialmons i Prades, passa per Cabra.

Volta per Figuerola i Cabra

És un recorregut pels voltants de Figuerola i de Cabra del Camp (qualsevol de les dues poblacions pot ser punt de sortida). Una pujada exigent i un descens tècnic donen interès a aquest recorregut per l’Alt Camp. Part del recorregut en sentit contrari, coincideix amb una de les variants de la ruta de la Independència 2014, per unir l’Espluga de Francolí amb Tarragona.

Terres de Tarragona

Aquesta és una volta per les terres de Tarragona. Sortirem del poble de La Riera de Gaià (40 m) al Tarragonès i visitarem l’Alt Camp, La Conca de Barberà i l’Urgell. Són uns 144 km per fer en dues etapes. El disseny original de la ruta es del Mia i la Gemma de Pedals del Cister que van adaptar la ruta per fer en dos dies. Sortirem de la Riera de Gaià i circularem per pistes còmodes i algun corriol per travessar els pobles de Brafim, Vila-Rodona, Aiguamúrcia, La Plana del Molí per arribar finalment al Monestir de Santes Creus (300 m).Començarem a pujar de valent a partir de El Pont d’Armentera, amb algunes rampes impossibles per pendent i pedres fins pujar al Comaverd (900 m). Baixem a Montbrió de la Marca i a Roca, Rocafort de Queralt, Forès, Belltall i Rocallaura (650 m). Nosaltres vam dormir a la casa de Colònies a l’antic Balneari de Rocallaura, a les afores del poble.  Ens dirigirem cap el Santuari del Tallat i al recorregut del Memorial Democràtic per l’antiga línia de defensa republicana L-2. Ens dirigim cap a l’Espluga de Francolí, no sense haver visitat uns molins de vent i haver fet alguna pujada i baixada trialera. Abans d’arribar a Montblanc ens inventem una pujada i un corriol de baixada. Poc desprès de Montblanc, al passar Prenafeta, ens preparem per la última gran pujada pedregosa, al coll de l’era de Caterí al que arribem per un bonic sender. Comencem a baixar cap al poble Figuerola del Camp amb unes vistes impressionants del camp de Tarragona i travessem El Pla de Santa Maria, Alió, veiem Puigpelat, Nulles, Renau (a l’antic camí es distingeixen perfectament les roderes dels carros) i el Catllar. Al poble del Catllar el nostre  camí coincideix amb el riu que ens porta a Ardenya i, finalment, a la Riera de Gaià. Aquest últim tram per la plana ha estat ràpid. Hem tancat un cercle per bona part de les terres de Tarragona, de la plana i el secà a la muntanya i el monestir de Santes Creus, havent gaudit més del que esperàvem.

Els castells del Catllar, Masllorenç i Rocamora
des de Rodonyà

Aquesta excursió ens permet conèixer la comarca del Tarragonès i la de l’Alt Camp. Sortim de Rodonyà, baixem cap a Montferri (i el seu castell transformat en restaurant) i seguim cara avall pel Tarragonès fins El Catllar i el seu fantàstic castell, Vespella, Salomò i Masllorenç, a on visitem el seu castell modern abans de tornar a Rodonyà.

 

Serveis per a una aventura autònoma

Rocallaura. Antic Balneari de Rocallaura. Casa de Colònies i Hostal. 973330214

Fent el tafaner …

L-2: itineraris dels espais de la Guerra Civil a Vallbona de les Monges. Itinerari que recorre sis espais de la línia defensiva L-2, construïda l’estiu del 1938 per l’exèrcit republicà prop de Vallbona de les Monges. Les obres van ser fetes per presoners del batalló disciplinari de Vallbona, molts d’ells militars de l’exèrcit franquista que estaven reclosos al monestir d’aquesta localitat. Els treballs estaven dirigits per les unitats de sapadors i d’obres de l’exèrcit de l’Ebre. Es van construir trinxeres, nius de fusellers, trinxeres cobertes, nius de metralladores i observatoris, que finalment no es van utilitzar perquè el 15 de gener de 1939 el nus de comunicacions de Tàrrega va ser ocupat per les tropes franquistes, que van arribar fins a Maldà i els Omells de Na Gaia.

 La caiguda del front d’Aragó va comportar, el 3 d’abril de 1938, l’ocupació de Lleida per les tropes franquistes. El nou front de guerra s’establia al llarg dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Amb la intenció d’impedir un nou avenç enemic i protegir el territori, l’exèrcit republicà va projectar la construcció de sis línies fortificades, numerades de la L-1 a la L-6. El GERO (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental) va ser l’estructura militar de l’exèrcit republicà que es va ocupar de la defensa i la fortificació de Catalunya.La L-2 s’estenia des de la Seu d’Urgell fins a Tarragona, i era la immediata a la rereguarda. Estava projectada per contenir l’avanç de les tropes franquistes al moment que trenquessin el front. Quan es va produir, el 23 de desembre de 1938, les obres de la L-1 i de la L-2, a diferència de les altres línies de fortificació, estaven pràcticament acabades.

El castell del Catllar s’alça damunt les restes d’un poblat fortificat a l’edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià. Tot i que la documentació escrita situa els seus inicis al segle XI, moment en que el riu fou frontera entre els comtats catalans i el regne d’al-Àndalus, les excavacions arqueològiques realitzades indicarien que els origens de la fortificació es trobarien en època musulmana o fins i tot anterior. L’estructura que s’observa actualment és el resultat del seu creixement a partir d’una muralla i torre primigènies a les que s’hi van afegint dependències principament entre els segles XIII i XVI, és en aquest darrer segle quan el castell experimentà el seu creixement més notable, quedant configurat com una edificació amb fossat, de planta triangular, perímetre murallat amb dues torres a la façana principal i l’interior articulat per un pati central.

El senyoriu del castell i de la vila, que nasqué al seu redós durant la segona meitat del segle XII, romangué en mans dels Montoliu fins a 1344, en que fou adquirit per Pere de Requesens. El seu fill Berenguer el vengué el 1351 a Bernat d’Olzinelles, tresorer i conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per matrimoni de la seva neta passà als Queralt, després als Pallars i finalment als Queralt, que l’any 1599 esdevindrien comtes de Santa Coloma. L’any 2002 l’ajuntament adquirí la propietat de l’edifici, fins aleshores de propietat privada, i va iniciar els treballs d’excavació arqueològica del seu interior i posteriorment els de la seva de recuperació i consolidació. D’aquesta manera s’ha pogut recuperar un edifici històric emblemàtic per a la població i alhora ha permès que el castell sigui la seu del Centre d’interpretació dels castells del Baix Gaià. Així mateix, el castell forma part de la Ruta dels castells de frontera promoguda des de la Direcció general de turisme de la Generalitat de Catalunya.

Castell

El castell de Masllorenç és un castell construït als anys noranta per José Calaf, propietari d’una empresa de construcció que va fer fortuna i va decidir fer-se el seu propi castell medieval a les rodalies del poble de Masllorenç (Baix Penedès, a mig camí de Valls i el Vendrell). La mort sobtada de Calaf va deixar inacabada l’edificació. Després de més de dues dècades abandonat, durant les quals el castell ha acollit als curiosos que han traspassat les muralles per deixar-se enlluernar per la seva llegenda, Adrià Mesa i el seu soci Gerard García van decidir que era el moment de reprendre el projecte de José Calaf per fer-lo realitat. “La meva família té una casa al poble del costat i des de petit sempre he entrat al castell, com molts nens i famílies de la zona. Quan hi vaig tornar, aquest estiu, vaig veure que hi havia grafits i que havien fet malbé alguna porta i les parets”, explica Adrià Mesa. “Vaig decidir que calia denunciar-ho, i vaig crear una web per fer-ho visible. En Gerard es va posar en contacte amb mi perquè també estava indignat amb la situació i hem creat el projecte L’Enmurallat”, afegeix Adrià.

Un cop finalitzada la construcció, l’objectiu dels joves emprenedors és instal·lar-hi un restaurant, condicionar una sala de d’actes, i programar rutes a cavall, concerts o jocs de rol. De moment ja han retirat les runes acumulades i han netejat bona part de l’edifici. El castell es troba en terrenys privats, propietat dels hereus de Calaf, que han donat el vistiplau a la proposta i que estan col·laborant de manera desinteressada amb Mesa i García. “El fill de José Calaf ha posat a la nostra disposició els arquitectes de la seva constructora, així com també la mà d’obra que necessitem”, comenta el castellarenc. Per poder materialitzar el projecte es necessita una inversió de 3 milions d’euros, segons apunta Mesa, i la recalificació dels 55.000 m2 que ocupa el castell per adequar-lo als nous usos. No teníem formació empresarial ni sabíem com dissenyar un projecte tan ambiciós com aquest”, explica Mesa. “Tant l’Ajuntament del Vendrell com el de Masllorenç ens han donat un cop de mà per redactar un avantprojecte per presentar-lo a la família Calaf, i a la Diputació i a la Generalitat, i ens han posat en contacte amb empreses que podrien estar interessades en formar part del projecte i col·laborar”.

http://www.lactual.cat/cat/notices/2011/11/un_somni_medieval_modern_3982.php

El castell de Rocamora està situat a Montferri (Alt Camp) i antigament fou conegut com a castell de Montferri o de Puigtinyós. L’edifici va ser construït per tal de defensar la zona fronterera del riu Gaià a l’època de la Reconquesta. Alguns documents daten aquest castell de l’any 1010, quan depenia del terme de Castellví de la Marca. El 1214, Guillema de Castellvell cedeix el castell al seu fill Guillem, vescomte de Bearn. A la mort d’aquest, la seva vídua donà el castell al monestir de Santes Creus. L’any 1499 Joan Figuerola el va vendre a Guillem Bembell, de Puigtinyós. Al segle XVI va passar per herència als Rocamora, i des d’aleshores es coneix amb el nom de Castell de Rocamora. L’any 1985 va ser declarat Bé d’Interès Cultural. Ha estat restaurat i actualment funciona com a restaurant.

Rodonyà és un municipi de la comarca de l’Alt Camp. Està situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, a l’esquerra del riu Gaià, al costat del Montmell. L’església parroquial de Sant Joan Baptista, de línies neoclàssiques, construïda al tercer quart del segle XVIII i el campanar és de planta quadrada i acabat en una torre octagonal. Un dels edificis més interessants és la part que resta de l’antic castell de Rodonyà, gran casal quadrangular coronat per merlets i amb porta adovellada. Es conserva una bona part de l’estructura externa i s’han consolidat les principals parets de l’edifici, té la declaració de Bé d’Interès Cultural (1985). El celler Cooperatiu (1932) és d’estil noucentista. Amb el nom de  Can Pedrós es coneguda una necròpolis romana de sepulcres de llosa. Dins el terme hi ha també les ruïnes del Castellot de Mas Mateu, era una antiga fortalesa que fou declarada Bé d’Interès Cultural el 1985. L’agricultura és totalment de secà, essent la vinya el principal conreu, per bé que també hi ha moltes oliveres. Han desaparegut pràcticament els cereals i els garrofers. En canvi, l’ametller s’ha estès molt. En total hi ha 554 ha conreades (64% del total del terme municipal), a les terres incultes hi ha boscos de pins i garriga. Molts petits propietaris conreen la pròpia terra, però també hi ha parceria. La ramaderia ha patit una important regressió del bestiar cabrum i oví i amb menys importància el porcí, actualment hi ha bestiar boví i aviram. Pel que fa a la indústria, hi ha una fàbrica de mobiliari urbà.